La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fet balanç de la campanya de risc alt d'incendis forestals a les Illes Balears, que va començar l'1 d’abril a les Pitiüses i el 15 d’abril a Mallorca i Menorca, i acaba avui, 15 d'octubre, a tot l’arxipèlag. El conseller Joan Simonet, juntament amb la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres; el cap del Servei de Gestió Forestal del Govern, Joan Santana, i el gerent de l'Institut Balear de la Natura (IBANAT), Tomeu Llabrés, ha presentat aquest matí en roda de premsa les dades registrades fins a avui. Les dades quant a nombre de sinistres i superfície cremada estan en la mitjana anual de la sèrie històrica (1983-2023); així i tot, el conseller ha recalcat que «el risc d'incendi forestal existeix durant tot l'any. No ens podem confiar. Demanam a la població molta prudència i precaució perquè els incendis són una de les majors amenaces per al nostre medi natural. Amb el foc, sempre s'ha d'estar en alerta màxima.»

Des del dia 1 d’abril de 2024 s'han cremat 128,8 hectàrees arreu de les Illes Balears (el 93 % de tot l'any) en 65 sinistres (el 80 % de tot l'any). El 9 % d'aquesta superfície afectada és arbrada (principalment a Mallorca), i la resta, desarbrada (carritxars, matollars, canyet, etc.). Segons les dades estadístiques de la campanya de perill alt d'incendi forestal disponibles actualment, les Illes Balears, pel que fa al nombre de sinistres, està lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers deu anys (65 sinistres respecte de 60). Pel que fa a la superfície cremada, també està per sobre la mitjana (128 hectàrees respecte de 99). Des de l'1 de gener de 2024 fins a avui, l'Operatiu d'Extinció d'Incendis (OIF) de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, juntament amb la resta d'organismes que participen en el Pla Especial de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals (INFOBAL), ha treballat en l'extinció de 85 incendis forestals, amb 138,7 hectàrees afectades. Per illes, el 92 % de la superfície afectada ha estat a Mallorca, el 5 % a Menorca, principalment en un sol sinistre, i la resta (2 %), a Eivissa i Formentera. Pel que fa al nombre de focs, el 62 % han estat a Mallorca, el 25 % a Eivissa, el 7 % a Formentera i el 6 % a Menorca.

Els quatre incendis forestals més rellevants de l'any han estat el de Son Serra (al municipi des Mercadal) del 12 de març, que va cremar 7,5 hectàrees; el del torrent des Morts (a Son Servera) del 10 d'abril, que va cremar 4,2  hectàrees, i els dos incendis de s'Albufera de Mallorca (a sa Pobla) del 28 de maig i el 8 d'octubre, que van cremar 50,4 i 62,0 hectàrees respectivament. Aquests dos darrers incendis han cremat 112,4 hectàrees, el 81 % del total de l'àrea cremada el 2024 a les Illes Balears.

En aquest sentit, el cap del Servei de Gestió Forestal del Govern, Joan Santana, ha destacat que «la ràpida intervenció dels mitjans d'extinció, especialment dels mitjans aeris, ha fet que la gran majoria dels sinistres (el 89 %) hagin quedat en conats (incendis de menys d'una hectàrea de superfície cremada).» Pel que fa a les causes, el cap del Servei de Gestió Forestal ha explicat que els sinistres acumulats aquest 2024 han estat principalment produïts per negligències, accidents i causes intencionals (89 %), i la resta (l'11 %), per causes naturals (llamps).

Segons l'estadística oficial d'incendis dels darrers quinze anys, la tendència general pel que fa al nombre de sinistres a les Illes Balears és a la baixa, gràcies a les actuacions de sensibilització, consciència del risc, educació ambiental i normativa en l'ús del foc. Així i tot, ha recordat Simonet, les perspectives de risc d'incendi van a l'alça, a causa de l'increment del factor de vulnerabilitat i de probabilitat d'ignició (més població resident, més visitants en zones complicades i més presència d'interfície urbanoforestal). En aquesta línia, el conseller ha reiterat que la clau per lluitar contra els incendis forestals recau en l'autoprotecció i la consciència del risc en zones d'interfície urbanoforestal, i també en les tasques de prevenció d'incendis i gestió forestal activa. A més, ha insistit en la importància de la formació i educació permanents en matèria de prevenció.

Des de la Central de Comunicacions d'Incendis Forestals (CCIF) de l'OIF, fins al mes de setembre de 2024 s'han atès gairebé 3.000 incidents, entre avisos de cremes controlades, incidències de fauna, falses alarmes d’advertiments de fum o focs agrícoles, entre d'altres.

Operatiu interinsular d'incendis forestals

Cal recordar que els mitjans de l'OIF tenen caràcter plenament interinsular, amb capacitat per actuar a qualsevol illa en qualsevol moment, amb la mobilització de mitjans aeris (helicòpters i avions) i de personal especialitzat (brigades helitransportades de l'IBANAT, agents de medi ambient, enginyers forestals, etc.), si és necessari. Així, per posar algun exemple, enguany s'han mobilitzat els mitjans aeris des de Mallorca per atendre els sinistres des Mercadal i de Formentera. Tot això, centralitzat mitjançant la CCIF, que disposa de les eines d'anàlisi del risc adequades, dades meteorològiques, càmeres en remot, aplicacions de simulació del comportament del foc i totes les comunicacions terrestres i aèries. Com a novetat d'enguany, s'ha signat recentment el contracte del servei de suport a l'anàlisi meteorològic i la simulació de comportament del foc forestal, amb la intenció de donar una eina de suport a l'anàlisi tècnica i facilitar la presa de decisions.

El dispositiu interinsular d'extinció d'incendis forestals (l’OIF), que funciona durant tot l'any, s'activa completament durant la campanya estival d'incendis. El 2024 unes 350 persones han participat en l'equip humà de l'operatiu: tripulants i mecànics dels mitjans aeris, operadors de bases aèries, auxiliars del lloc de comandament avançat (LCA), mecànics, operadors de la CCIF, vigilants, personal d'autobombes, caps de capatassos i components de brigades de l’IBANAT, agents de medi ambient (AMA) i el Grup Tècnic d'Incendis Forestals (tècnics forestals del Servei de Gestió Forestal de l’IBANAT). També s'ha comptat amb tota la flota de vehicles terrestres, autobombes, vehicles de vigilància i primera intervenció, vehicles de transport de brigades, etc.

Com cada any, també s'ha disposat de la col·laboració dels bombers de Mallorca, Palma, Eivissa, Menorca i Formentera, Protecció Civil, personal del Servei d’Emergències de les Illes Balears 112 (SEIB112), policies locals, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) i la unitat operativa de la Direcció General d'Emergències i Interior. Així mateix, la Unitat Militar d'Emergències (UME) s'ha mantingut en tot moment preparada per intervenir a les Illes Balears.

Campanya marcada per la sequera

Meteorològicament, la campanya de 2024 a les Illes Balears ha estat marcada per una sequera acusada a causa del dèficit de precipitacions durant la tardor i l'hivern, fet que es va arrossegar durant la primavera: l'índex de precipitació estàndard (IPE) al mes de març era d'extrema sequera per a les Pitiüses i molt sec per a Mallorca i Menorca. Aquest fet, juntament amb les temperatures inusualment elevades de la primavera, varen obligar a avançar l'època de risc alt d’incendi forestal al dia 1 d'abril a les Pitiüses i al dia 15 d'abril a la resta de les Illes Balears. Durant la campanya hi ha hagut un nombre significatiu de dies amb avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) per elevades temperatures i amb situació de risc d'incendi extrem, amb nivell d’alerta per risc meteorològic d’incendi forestal «Alerta Foc 4», l’escenari de risc més elevat.