El conseller de Medi Ambient i Territori en funcions, Miquel Mir, i la consellera en funcions d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae De La Concha, han visitat, aquest dijous, les instal·lacions del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA), a Andratx, on, s’estan incubant 46 dels 106 ous que una tortuga marina (Caretta caretta) va pondre, dijous passat, a la platja de Can Pere Antoni, a Palma.

Els consellers han atès les explicacions dels tècnics del LIMIA i del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) que fan feina en un procés que permetrà incrementar les possibilitat de sobreviure d’aquests embrions. Els tècnics del COFIB han confirmat que el 53% dels ous ja son viables. «Tenim les infraestructures adequades per assumir nous reptes fruit de l’emergència climàtica com ara les postes de tortugues marines, una espècie catalogada com a Vulnerable que, històricament, ha post a la mediterrània oriental», ha assenyalat Mir qui ha afegit que gràcies a l’esforç iniciat el 2019, quan es va produir la primera posta registrada a l’illa d’Eivissa, s’han pogut alliberar al medi natural 120 exemplars amb un any de vida.

De la Concha, per la seva banda, ha agraït la feina del personal d’ambdues conselleries, que s’ha implicat de ple, en aquest procés d’incubació i ha posat de relleu «la tasca de conservació de la biodiversitat marina feta aquesta legislatura, on s’han evidenciat més que mai els efectes de l’emergència climàtica». En aquest sentit, s’ha referit a les sis postes d’ous de tortuga marina registrades des de 2019 i també al projecte de recuperació de taurons, com els gatvaires, que ja ha permès alliberar-ne una quinzena al medi natural.

«Des de la col·laboració», ha assegurat, hem posat en marxa projectes per millorar i conservar els hàbitats d’algunes espècies de la Mediterrània, i hem treballat també de la mà dels pescadors i altres entitats, amb l’objectiu i el compromís de mantenir viva i rica la mar que ens envolta». En aquest sentit, ha volgut remarcar l’aposta per la investigació que ha fet la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació amb l’IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears), del qual depèn el LIMIA, amb espècies com el llobarro.

Mir, per la seva banda, ha defensat que «és molt important que des de les administracions es posin els recursos necessaris per garantir la supervivència d’espècies protegides, especialment al medi marí, molt més fràgil, doncs conservar la riquesa de la biodiversitat és fonamental per assegurar no només la salut del medi ambient sinó la salut humana, tal com ha demostrat la pandèmia».

De la Concha ha destacat, a més, que aquesta legislatura s’han sumat fins a 4.200 noves d’hectàrees de superfície marina protegida amb la creació de dues noves reserves (la dels Illots de Ponent d’Eivissa) i l’ampliació d’altres dues (Sa Dragonera, i de l’illa del Toro i les illes Malgrats). «Les Balears són un exemple de gestió i protecció marina per a la resta d’Europa, com es va demostrar al congrés celebrat el passat octubre, i capdavanters a Espanya, amb 12 reserves marines i 68.000 hectàrees marines protegides».

Mir, finalment, ha afegit que «en matèria de conservació, aquestes dues darreres legislatures han estat les més prolífiques assolint la protecció de més de 120.000 hectàrees, de les quals 95.000 son marines, suposant la meitat del total de superfície protegida a les Illes Balears.