La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per mitjà de la Direcció General de Pesca, comunica que avui, 6 de febrer, surt a informació pública el projecte de Decret pel qual s'estableix la creació de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca. «Aquesta nova Reserva substituirà la Reserva Marina de les illes del Toro i les Malgrats, creada el 2022 i la qual sempre va comptar amb l'oposició del sector pesquer, que ha de ser el principal beneficiari de la mesura», ha explicat el director general de Pesca, Antoni M. Grau. En aquest sentit, Grau recalca que «no es van resoldre les qüestions que es pretenien solucionar, ja que no es va disposar del suport del sector pesquer ni tampoc es van satisfer les aspiracions dels seus promotors, en particular de l'Ajuntament de Calvià». En canvi, aquesta nova reserva, assegura Grau, té el suport de les confraries afectades i de la Federació Balear de Confraries de Pescadors i, a més, durant el procés d'elaboració s'ha tengut en compte l'opinió dels grups conservacionistes.

D'aquesta manera, amb la declaració de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca s'estendrà la recuperació de les poblacions de peixos comercials de les reserves marines al sud-oest de la Badia de Palma, fet que afavorirà el sector pesquer artesanal i les activitats econòmiques relacionades amb l'observació dels peixos. «Tot i que la reserva que es planteja ara és més petita que la creada el 2022, ja que deixa fora zones de mar oberta on podran pescar les barques d'encerclament de la confraria de Palma, continua sent 10 vegades més gran que les reserves originals del Toro i Malgrats i tendrà una extensió de gairebé 2.000 ha», ha subratllat el director general de Pesca.

Mitjançant el procés d'audiència i informació pública, els ciutadans, així com els titulars de drets i interessos legítims afectats per aquest nou projecte normatiu, poden informar-se sobre el decret i incorporar-hi propostes i suggeriments. Les aportacions es poden fer a partir d'avui, data de publicació en el Portal de Participació Ciutadana, i fins al dia 26 de febrer.

Zones d'Alta Protecció

El decret manté les dues zones especials de busseig, ara denominades Zones d'Alta Protecció (ZAP), de l'illa del Toro i de les illes Malgrats i en crea una tercera al voltant de l'illa del Sec i el seu escull. En aquestes zones es restringeixen tant la pesca recreativa com la professional (limitada als arts de parada i la pesca del jonquillo). A més, es regula la velocitat de la navegació a un mínim de 4 nusos i un màxim de 10 nusos i es prohibeix la circulació de motos aquàtiques.

Les Zones d'Alta Protecció, pel que fa a les activitats subaquàtiques, estableixen punts concrets on es podran fer les immersions amb un màxim diari. Així, la zona de l'illa del Toro compta amb sis punts concrets, que hauran de ser abalisats, i la zona de les illes Malgrats comptarà amb quatre punts concrets, que també s'hauran d'abalisar.

Importància de les reserves marines

Les reserves marines són àrees on es limita l'explotació dels recursos marins vius per incrementar la repoblació d'alevins i fomentar la proliferació de les espècies objecte d'explotació o protegir els ecosistemes amb característiques ecològiques diferenciades. Així, pot ser objecte de regulació qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius i necessàriament ho han de ser totes les activitats d'extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.

A les Illes Balears, les reserves marines han demostrat ser, des de 1999, una important eina de gestió pesquera del Govern per recuperar les poblacions de peixos comercials, conservar els hàbitats naturals marins i ajudar a la pesca professional d'arts menors. A les reserves hi ha més peixos, són més grossos, abunden espècies que fora de les reserves escassegen i les captures són més importants en quantitat i qualitat. Per altra banda, les reserves marines s'han consolidat com un valuós referent per al busseig turístic, amb més de 70.000 immersions anuals. Actualment, les Illes les Balears compten amb una xarxa de 12 reserves marines amb una superfície total de 67.000 ha.