—Zer moduz? Zer moduz zaude?
—Ondo, eskerrik asko.

―Com va? Com està?
―Bé, gràcies.

Zer gertatzen zaizu? Ez zaude ondo?

Què li passa? No es troba bé?

—Nola duzu izena?
—Isabel deitzen naiz.

—Zein da zure izena?
—Pere dut izena.

―Què noms?
―Nom Isabel.

―Com es diu?
―Em dic Pere.

—Nor zara zu?
—Vidal andrea naiz.

―Qui és, vostè?
―Som la senyora Vidal.

—Zer da hau?
—Opari bat da.

―Què és això?
―És un regal.

—Nongoa haiz?
—Alemaniarra nauk/n. Marokokoa
nauk/n. Austriakoa nauk/n.

―D’on ets, tu?
―Som d’Alemanya. Som del Marroc. Som d’Àustria.

—Nongoa zara zu?
—Ingalaterrakoa naiz. Irlandakoa naiz.
Australiakoa naiz.

―D’on és, vostè?
―Som d’Anglaterra. Som d’Irlanda. Som d’Austràlia.

—Nongoa da mutil hura?
—Frantziakoa da. Belgikakoa da.
Aljeriakoa da.

―D’on és, ell?
―És de França. És de Bèlgica. És d’Algèria.

—Nongoak zarete zuek?
—Kanarietakoak gara. Ekuadorkoak
gara. Txilekoak gara.

―D’on sou, vosaltres?
―Som de les Canàries. Som de l’Equador. Som de Xile.

—Mallorcarra haiz? (gizonezko bati
zuzendurik)
—Ez, alemaniarra nauk. Ez, marokoarra
nauk. Ez, austriarra nauk.

—Mallorcarra haiz? (emakume bati
zuzenduta)
—Ez, alemaniarra naun. Ez, marokoarra
naun. Ez, austriarra naun.

―Ets mallorquí?
―No, som alemany. No, som marroquí. No, som austríac.

―Ets mallorquina?
―No, som alemanya. No, som marroquina. No, som austríaca.

—Menorcarra zara? (gizon bati zuzenduta)
—Ez, ingelesa naiz. Ez, irlandarra naiz.
Ez, australiarra naiz.

—Menorcarra zara? (emakume bati
zuzenduta)
—Ez, ingelesa naiz. Ez, irlandarra naiz.
Ez, australiarra naiz.

―És menorquí? 
―No, som anglès. No, som irlandès. No, som australià.

―És menorquina?
―No, som anglesa. No, som irlandesa. No, som australiana.

—Eivissarrak zarete? (gizon-talde bati
zuzenduta)
—Ez, frantsesak gara. Ez, belgikarrak
gara. Ez, aljeriarrak gara.

—Eivissarrak zarete? (emakume-talde
bati zuzenduta)
—Ez, frantsesak gara. Ez, belgikarrak
gara. Ez, aljeriarrak gara.

―Sou eivissencs?
―No, som francesos.  No, som belgues. No, som algerians.

―Sou eivissenques?
―No, som franceses. No, som belgues. No, som algerianes.

—Formenterarrak zarete? (gizon-talde
bati zuzenduta)
—Ez, kanariarrak gara. Ez, ekuadortarrak
gara. Ez, txiletarrak gara.

—Formenteratarrak zarete? (emakume-
talde bati zuzenduta)
—Ez, kanariarrak gara. Ez, ekuadortarrak
gara. Ez, txiletarrak gara.

―Són formenterers?
―No, som canaris. No, som equatorians. No, som xilens.

―Són formentereres?
―No, som canàries. No, som equatorianes. No, som xilenes.

—Non bizi zara?
—Hirian bizi naiz. Herri batean bizi naiz.
Landan bizi naiz.

—Zer kaletan bizi haiz?
—Kale Berrian bizi nauk/n. Plaza
Nagusian bizi nauk/n.

—Hitz egiten duzu katalanez?
—Bai, pixka bat. Ez asko.

―Parla català?
―Sí, un poc.  No gaire.

M’entén? Què vol dir, això?

Nola? Zer diozu?

Com? Com diu?

Zer diok/n? Zer nahi duk/n?

Què dius? Què vols?

Nora zoazte? Nondik zatozte?

On anau? D’on veniu?

Ziur zaude (gizonezkoa)? / Ziur zaude
(emakumezkoa)? Benetan?

N’està segur? / N’està segura? De veritat?

Noiz? Noiztik? Noiz arte?

Quan? Des de quan? Fins quan?

Esan? Norekin ari naiz hizketan? Noren
partez?

Digui? Amb qui parl? De part de qui?

Zalantzarik bai? Ados?

Hi ha cap dubte? Entesos?

—Gustatzen zaik/n?
—Bai, asko. Ez, batere ez.

―T’agrada?
―Sí, molt. No, gens.

Erre daiteke? Aparkatu daiteke hemen?

Que puc fumar? Que hi puc aparcar, aquí?

Badakik/n igerian? Badakik/n kozinan?
Badakik/n katalanez hitz egiten?

Saps nedar? Saps cuinar? Saps parlar català?