Certificat de nivell B1

Comprensió oral

• Comprendre les idees principals d’un discurs clar i en llenguatge estàndard sobre temes familiars, que es poden trobar a la feina, a l’escola, en el lleure, etc.
• Comprendre les idees principals, i fins i tot algun detall específic, d’un discurs d’una certa durada sobre temes de la vida quotidiana, sempre que l’articulació sigui clara, l’accent familiar i el llenguatge neutre, no excessivament marcat per dialectalismes.
• Seguir converses transaccionals cara a cara (tràmits administratius senzills, canvis i devolucions, sol·licitud de serveis, queixes, etc.) en establiments comercials i hotelers, agències de viatges, etc.
• Comprendre informacions tècniques senzilles.
• Comprendre la idea principal de molts programes de ràdio i televisió sobre assumptes actuals i d’interès personal o professional, si l’articulació és relativament lenta i clara (butlletins informatius o meteorològics, entrevistes, conferències breus, telenotícies, etc.).

Comprensió lectora

• Comprendre textos sobre temes relacionats amb la seva especialitat i els seus interessos, sempre que el llenguatge sigui quotidià i estàndard.
• Comprendre la descripció de fets, sentiments i desitjos en textos de caràcter personal.
• Comprendre els principals tipus de documents d’ús habitual sobre temes corrents (cartes personals senzilles i breus, sol·licituds d’informació, comandes, missatges electrònics, etc.).
• Comprendre el contingut de cartes formals bàsiques (informació bancària, confirmacions de reserva, etc.).
• Comprendre la informació rellevant d’escrits quotidians, com ara cartes al director, prospectes, catàlegs i documents oficials breus.
• Identificar les conclusions principals de textos argumentatius d’estructura clara.
• Extreure informació pràctica sobre temes quotidians d’articles de diari, de revistes, de guies de viatges, etc.
• Comprendre receptes de cuina o instruccions d’ús d’aparells si són senzilles i estan redactades amb claredat.

Domini pràctic del sistema lingüístic

• Demostrar un domini del sistema lingüístic suficient per assolir els objectius que es descriuen en els apartats de: comprensió oral, comprensió lectora, expressió i interacció escrites, i expressió i interacció orals.

Expressió i interacció escrites

• Escriure texts senzills sobre temes familiars o d’interès personal, amb un ús suficient de les estructures organitzatives i dels mecanismes de cohesió.
• Produir documents personals (cartes i missatges electrònics personals no excessivament llargs, diari personal, etc.), documents produïts en qualitat de ciutadà (reclamacions, ressenyes senzilles i breus, publicacions en webs, blogs o xarxes socials, etc.) i documents professionals i comercials (full d’instruccions breu i senzill, oferiment de serveis professionals, etc.).
• Interactuar per escrit, per exemple, responent una carta personal rebuda.

Els texts escrits han de respondre a les característiques següents:

• Adequació: s’hi han de reflectir les convencions més bàsiques d’organització textual.
• Coherència: han de ser texts senzills, clars i intel·ligibles, que segueixin les convencions de la composició; han de poder tractar sobre temes més o menys complexos, propers al camp de coneixement més immediat de l’examinand.
• Cohesió: s’hi ha d’usar un nombre suficient d’articulacions gramaticals, bona part dels connectors més freqüents per enllaçar frases senzilles, els temps verbals i el mode de manera adequada i els mecanismes bàsics de referència; el text ha d’estar bastant ben puntuat i s’hi han de començar a incorporar oracions d’estructura complexa.
• Correcció: l’ortografia ha de ser prou correcta, tot i que es pot cometre algun error, que pot ser sistemàtic.

Expressió i interacció orals

• Comunicar-se de forma senzilla i coherent sobre temes que li són familiars o d’interès personal.
• Connectar frases de manera senzilla per tal de descriure experiències i fets, o explicar opinions i projectes de manera breu.
• Expressar-se amb una certa espontaneïtat i participar en una conversa sobre temes relatius a la vida quotidiana (família, aficions, feina, viatges...), i fer front a la major part de les situacions susceptibles de produir-se en el curs d’una conversa, tot i que a vegades hagi de demanar que li repeteixin certes paraules o expressions.
• Fer que s’entenguin les seves opinions i reaccions per trobar una solució a un problema o a les qüestions pràctiques més immediates (on anar, què fer, com
• organitzar un esdeveniment...).
• Expressar les seves idees sobre temes abstractes o culturals, com ara la música o el cinema, i comparar i contrastar alternatives (discutir sobre què fer, on anar, etc.).
• Prendre part en discussions formals habituals sobre temes relacionats amb la seva especialitat quan el llenguatge s’articula en un registre estàndard i d’una manera clara.
• Fer front a situacions poc habituals en botigues, oficines de correus, entitats bancàries, etc. (per exemple, retornar una compra defectuosa, formular una queixa o fer una reclamació).
• Explicar amb detall un succés fortuït, com un accident, i explicar l’argument d’un llibre o d’una pel·lícula.
• Expressar sentiments (sorpresa, alegria, tristesa, curiositat, indiferència...) i reaccionar-hi.
• Proporcionar informacions concretes exigides en una entrevista o consulta (per exemple, descriure símptomes d’una malaltia a un metge), tot i que amb una precisió limitada.
• Fer front a la majoria de situacions comunicatives que apareixen en una zona on es parla la llengua d’aprenentatge.
• Produir texts orals com ara missatges per megafonia, presentacions breus d’un personatge o d’un acte públic... i qualsevol altre relacionat amb les situacions descrites en els apartats anteriors.

Els texts orals han de respondre a les característiques següents:

• Adequació: l’examinand ha d’expressar-se amb fluïdesa relativa, amb expressions molt breus, encara que les pauses, els falsos inicis i les reformulacions siguin evidents.
• Coherència: ha de poder enllaçar una sèrie d’elements curts i senzills per formar una seqüència d’idees relacionades.
• Cohesió: ha de dominar un nombre suficient d’articulacions gramaticals, usar bona part dels connectors més freqüents i començar a incorporar oracions d’estructura complexa.
• Correcció: la pronunciació ha se ser clarament intel·ligible, encara que es produeixin errors de pronunciació ocasionalment que no dificulten la comprensió del missatge.