avisoCookies

Visualització del menú

Selector d'idioma

caes
|


Visualització del menú

Ruta de navegació

Torna

Publicador de continguts

Medi Natural actualitza l'atles de les aus nidificants del Parc Natural de Mondragó

Medi Natural actualitza l'atles de les aus nidificants del Parc Natural de Mondragó

Des de mitjan 2023 fins a l'actualitat, s'han registrat 412 observacions de 55 espècies diferents en aquest espai natural protegit

Un exemplar de milana. / Autor: Sebastià Torrens 12 novembre 2024

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha acabat l'atles de les aus nidificants del Parc Natural de Mondragó. L'objectiu d'aquest estudi ha estat actualitzar les dades de què es disposava, comparar els resultats amb els catàlegs anteriors i avaluar els canvis que s'han produït els darrers anys. Des de mitjan 2023 fins a l'actualitat, s'han registrat en total 412 observacions de 55 espècies diferents: 195 observacions de codi de nidificació segura, 200 de codi probable i 13 de codi possible, a més d'observacions d'aus no nidificants. El 2024 s'han localitzat 47 espècies nidificants diferents al Parc.

Amb les dades d'aquest estudi, elaborat pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i finançat per la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, s'observen canvis qualitatius i quantitatius en la distribució de certes espècies, ja que n’hi ha de noves i, de les que s’havien registrat en l’anterior atles.

En aquest sentit, hi ha hagut diferents espècies citades com a nidificants a l’Atles de les aus reproductores. Parc Natural de Mondragó (2007 i 2008), que és el darrer atles fet de la zona, que no han aparegut en la feina de camp de 2024. Són el collblau (Anas platyrhynchos), la guàtlera (Coturnix coturnix), la fotja (Fulica atra), el picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus), l'òliba (Tyto alba), la falzia pàl·lida (Apus pallidus), l'oronella (Hirundo rustica) i la sól·lera (Emberiza calandra).

D’altra banda, actualment s'han localitzat espècies nidificants que no s'havien detectat en treballs anteriors, com és el cas de la milana (Milvus milvus), l'esparver (Hieraaetus pennatus), l'aligot (Buteo buteo) o el picaplatges menut (Charadrius dubius).

Amb tot, l'espècie amb un major nombre d'observacions ha estat el busqueret de cap negre (Curruca melanocephala). A més, cal destacar també el ferrerico (Parus major), la cadernera (Carduelis carduelis) i la mèrlera (Turdus merula).

Cal recalcar que els atles ornitològics són la representació cartogràfica de la distribució de l'avifauna d'una zona determinada en una sèrie de quadrícules durant un període limitat, tenint en compte la presència o absència de les diferents espècies en cadascuna. D'aquesta manera, aquest document representa una eina de gran utilitat per a la gestió d'aquest espai natural protegit.


Data d'actualització: 12 novembre 2024


Comparteix