avisoCookies

Visualització del menú

Selector d'idioma

caes
|


Visualització del menú

Ruta de navegació

Torna

Publicador de continguts

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural convoca la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte de l'Estratègia Balear de Taurons i Rajades

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural convoca la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte de l'Estratègia Balear de Taurons i Rajades

Aquesta iniciativa del Govern, amb la participació del sector i entitats conservacionistes, té l’objectiu de ser un referent en la recuperació de les poblacions d'elasmobranquis a les Illes Balears

 El comitè d'experts del projecte de l'Estratègia Balear de Taurons i Rajades ha estat presidit per la directora general de Medi Natural, Anna Torres, i el director general de Pesca, Antoni M. Grau. 12 setembre 2024

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha duit a terme la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte de l'Estratègia Balear de Taurons i Rajades. A l'acte, que ha estat presidit per la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, i el director general de Pesca, Antoni M. Grau, s'han abordat tot un ventall de possibles mesures per millorar l'estat de conservació dels peixos condrictis a les aigües de les Illes Balears. Tots els membres del comitè ho són a títol individual, però entre els participants hi ha tècnics del Govern i del Consell d'Eivissa, científics de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), experts vinculats a organitzacions conservacionistes com Save the Med, SharkMed i Marilles i pescadors experimentats.

«Amb la intenció de posar en valor el paper de les poblacions de condrictis com a indicadores de l'estat de salut dels ecosistemes marins, aquest projecte de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural vol ser un referent en la recuperació de les poblacions d'elasmobranquis a les Illes Balears», ha destacat Torres. En aquesta línia, Grau ha explicat que «l'objectiu és gestionar les pesqueries des d'un punt de vista ecosistèmic, tal com obliga la Política Pesquera Comuna, i promoure accions en favor d'aquest grup zoològic».

La reunió del grup d'experts que s'ha produït avui és la primera passa d'aquesta Estratègia. En aquest context, ha indicat Grau, la presència de representants del sector pesquer «és fonamental per poder tenir una visió veraç de l'aplicabilitat de les mesures i perquè la pesca sigui partícip del mecanisme de presa de decisions».

Quant als temes tractats, n'hi ha hagut una gran diversitat: mesures restrictives o voluntàries per a la pesca recreativa i professional; noves talles mínimes (per a la mussola, per exemple); ensinistrament dels pescadors professionals en el maneig dels taurons per assegurar que s'amollen sans i estalvis; localització de zones de concentració (lligades a la reproducció) de ferrasses, mantellines, mussoles, etc., per poder fixar vedes locals temporals; extensió del projecte de cria i alliberament de gatvaires (S. stellaris) a altres espècies; estudi de la població del clavell (Rostroraja alba) de Formentera, que està en clara expansió; millora i expansió de la xarxa de seguiment electrònic de peixos Balearic Tracking Network, per tenir més dades del moviment i de l’espai vital dels condrictis, i estudis diversos sobre la biologia o les captures de condrictis.

Finalment, s'ha produït un intercanvi d'opinions, preguntes i propostes relacionades amb els taurons, cosa que posa de manifest l'encert i la necessitat d'haver convocat aquest comitè. Ara, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural analitzarà les conclusions de la reunió i, com més aviat millor, iniciarà els processos, amb mitjans propis o amb col·laboracions privades, per tirar endavant les mesures que siguin més factibles.

Importància dels selacis

A l'arxipèlag balear, i segons el Llibre vermell dels peixos de les Illes Balears, de les 56 espècies de selacis registrades, un total de 34 (un 60 %) estan amenaçades, i d'aquestes, 17 estan en perill crític o ja s'han extingit a l’àmbit regional. Així i tot, les Illes Balears constitueixen una àrea relativament rica en selacis en l'àmbit de la Mediterrània occidental. Habitualment, els selacis estan en el vèrtex de les cadenes tròfiques i tenen un paper clau en l'estructura i el funcionament dels ecosistemes marins, de manera que el seu declivi pot conduir a conseqüències ecològiques greus, incloent-hi efectes en cascada.

Tanmateix, la relació entre la desaparició dels condrictis i la pesca és indiscutible i podria ser parcialment reversible. A les Illes Balears la pressió pesquera s'ha reduït molt en els darrers 40 anys perquè, des de 1986, la flota pesquera professional ha perdut el 75 % dels efectius, cosa que ha facilitat que es recuperin algunes espècies, amb un notable increment de les captures declarades de rajades.

Així mateix, els darrers 25 anys a les Illes Balears s'han creat un bon nombre d'àrees marines protegides, que abasten desenes de milers d'hectàrees, 4.400 de les quals són integrals. En moltes d’aquestes, les poblacions de peixos vulnerables a la pesca han experimentat recuperacions espectaculars, amb increments de biomasses de fins a un 800 %, tot i que afecten quasi exclusivament els peixos d'escata, en particular espècies sedentàries en nivells mitjans i alts de les cadenes tròfiques (serrànids, espàrids i esciènids, principalment).


Data d'actualització: 11 novembre 2024


Comparteix