La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha informat aquest dilluns sobre les dades obtingudes als centres de recuperació de fauna silvestre de les Illes Balears el 2023. Durant aquest exercici es varen atendre un total de 6.761 animals (el 2022 la xifra va ser de 6.720). Pel que fa a fauna marina, cal destacar les accions per dur endavant les postes d’ous de tortuga marina, que du a terme el Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), que depèn de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, a les instal·lacions de l’IRFAP-LIMIA, a les quals s’han gestionat 196 nounats. De la mateixa manera, s’hi han d’afegir també els 113 exemplars de cetacis i tortugues marines ateses per la Fundació Palma Aquarium en el marc de col·laboració amb la Fundació Biodiversitat.

Així, si s’exposen les xifres per illes (sense tenir en compte els exemplars de fauna marina), a Mallorca s’han atès 5.008 animals; a Menorca, 1.276; a Eivissa, 136, i 32 a Formentera. Dels 6.761 individus, un total de 5.972 (el 88%) pertanyen a fauna pròpia, mentre que la resta són exemplars de fauna exòtica que s’han trobat al medi natural, extraviats o abandonats pels seus propietaris.

Durant el 2023 s’han avaluat més de 30 causes d’entrada o diferents problemes que afecten la fauna. A Mallorca i Menorca, el nombre d’exemplars rebuts de tortugues de terra procedents de captivitat és molt elevat, seguit dels casos de traumes desconeguts o col·lisions amb diferents estructures i de les troballes de pollets d’aus al medi natural. Cal recordar que tant les tortugues de terra com les marines són espècies protegides i que no és necessari intervenir quan es troba un pollet d’au excepte si es troba en perill.

També cal recalcar l’atenció de 848 exemplars d’espècies catalogades en perill o vulnerables, entre les quals destaquen les aus marines com el virot, la baldriga, el corb marí i la gavina roja, així com la milana, el voltor negre o la tortuga mora. Igualment, algunes espècies de ratapinyada i les tortugues marines pertanyen a aquest grup. Cal esmentar que també s’ha intervingut en la necròpsia i avaluació de 96 casos de precintes de diferents espècies, entregats per agents de medi ambient i agents de la Guàrdia Civil (SEPRONA) per resoldre possibles delictes contra la fauna.

Quant a recuperació de fauna, des del 2004, el COFIB ha atès un total de 75.392 animals. Entre el 85% i el 90% pertanyen a la fauna pròpia de les Illes Balears i la resta, a espècies exòtiques. Aquesta tasca adquireix una gran importància quan s’atenen espècies catalogades, ja que l’aportació d’un sol individu a aquestes poblacions amenaçades pot ser molt valuosa per a l’espècie. El percentatge d’alliberament dels exemplars silvestres que arriben als centres de recuperació ha estat d’un 50%, aproximadament.

La col·laboració ciutadana i la resposta ràpida en trobar un animal i avisar els serveis d’emergències és essencial per poder atendre tots aquests casos. Cal recordar que si es troba un animal silvestre ferit o que necessita ajuda es pot comunicar a l’112 perquè el faci arribar al COFIB. També es pot informar de la detecció d’espècies invasores mitjançant l’aplicació gratuïta Línia Verda COFIB - Espècies Invasores.

El COFIB està constituït per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Fundació Natura Parc. Des que es va crear, ha centrat la seva activitat en quatre eixos fonamentals: atenció i recuperació de fauna autòctona ferida i recollida de fauna exòtica escapada; educació ambiental i investigació; cria en captivitat d’espècies amenaçades, i gestió i control d’espècies invasores. Aquest servei es fa a les diferents illes gràcies a la participació del GOB Menorca i de les clíniques veterinàries Eivivet, Formentera i Jaume Pons.

Les tasques de recuperació de fauna silvestre es poden dur a terme gràcies a la col·laboració d’entitats públiques i privades que participen en la recepció i gestió d’aquestes espècies, amb una menció especial a clíniques i hospitals veterinaris de referència, i a ajuntaments i policies locals dels municipis, que centralitzen i vehiculen els avisos.