\ L’objectiu és enfortir els serveis socials públics i donar resposta als reptes de la societat com ara l’envelliment, la reducció de la xarxa familiar i la vulnerabilitat econòmica

La consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha explicat avui davant la Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports del Parlament el III Pla Estràtegic de Serveis Socials que desenvolupa el Govern.
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat el III Pla Estratègic de Serveis Socials de les Illes Balears. Un tercer pla que emana de la Llei de Serveis Socials i que ordena, programa i marca les fites en els Serveis Socials de la comunitat autònoma  per al periode 2022-2026. La finalitat és donar resposta als reptes sociodemogràfics que ha d’afrontar l’estat del benestar, enfortir els serveis socials com a quart pilar de l’estat de benestar i disposar d’un sistema de serveis socials fort amb el qual poder fer front a l’impacte dels reptes actuals que tenim com a societat.
La consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago ha exposat un Pla que ja es va presentar el passat mes d’octubre al Consell de Serveis Socials de les Illes Balears i que posteriorment el Consell de Govern el va trametre al Parlament.
Santiago ha destacat com a principals reptes l’envelliment poblacional i  la reducció de la xarxa familiar que obliga a reforçar la xarxa comunitària i ha fet referència al problema de l’habitatge com un dels principals assumptes que avui genera vulnerabilitat econòmica en les famílies.
Vulnerabilitat econòmica
Tot i que hi hagi una gran oferta de llocs de feina dins el mercat laboral, i una pujada dels salaris, l’accés a la feina no facilita que un treballador, amb el seu sou, pugui cobrir totes les seves necessitats bàsiques. L’accés i els preus de l’habitatge és el principal element que genera vulnerabilitat econòmica a les famílies en aquests moments. Així mateix, per l’alt cost de l’habitatge, cada vegada es comparteixen habitatges amb persones sense cap vincle familiar entre elles i els tècnics comencen a descriure conflictes nous importants de convivència per la qual cosa cal desplegar una sèrie de programes comunitaris de grup per la prevenció d’aquests possibles conflictes com la mediació, competències familiars i la parentalitat positiva.
Encara que des del Govern de les Illes Balears s’ha fet una política important en matèria de rendes econòmiques per fer front a la vulnerabilitat econòmica de les famílies (Renda Social Garantida, increment del Pensions No Contribtuives, renda d’emancipació per a joves extutelats...) i l’existència de l’Ingrés Mínim Vital “serà necessari mantenir de forma constant ajudes puntuals a les famílies per poder fer front al lloguer, els rebuts de la llum, el gas o el aigua”, precisament per aquest problema de l’accés i preus de l’habitatge a les Illes Balears.
Reducció de la xarxa familiar
Augmenten els nuclis familiars monoparentals i les famílies reduïdes, per la qual cosa la xarxa familiar de suport natural que és la família, cada vegada té menys capacitat d’ajudar o col•laborar en donar suport a les necessitats de les persones. I això afecta principalment a les persones grans, joves i infants. Això farà que aquesta xarxa familiar s’haig de substituir per una xarxa comunitària.
La consellera ha assenyalat que els serveis socials cada vegada es coneixen més i hi ha un major accés però hi ha encara molt potencial de desenvolupament dels serveis socials comunitaris en la nostra comunitat autònoma. “I per tant, ha dit, un dels eixos que hem de desenvolupar en els proper anys és tot el relacionat amb el treball comunitari”.
L’envelliment poblacional
 Cada vegada vivim més anys. S’escurça la diferència d’esperança de vida entre homes i dones però a la vegada es detecta una reducció dels nuclis familiars.
 “Som una població que està envellint i hem de prestar molta atenció a aquets procés d’envelliment i especialment, com actuació prioritària, a les persones que viuen soles i a les persones en situació de dependència”. En aquets punt ha destacat el pla d’equipament que està desplegant la Conselleria per ampliar tant les places de residència com les de centre de dia “.
Impuls dels serveis socials
En una segona part, el Pla Estratègic proposa les quatre línies de feina que s’han de desenvolupar des de l’àmbit dels Serveis Socials:
1. Impuls del sistema dels serveis socials i de la seva governança, ja que un sistema de serveis socials fort permet esmorteir els efectes negatius del context social i econòmic. S’ha de fer a través de l’enfortiment del lideratge públic; el desplegament normatiu, de plans i de programes; el foment de les iniciatives del tercer sector; el reforç de la coordinació entre administracions o la formació permanent.
2. Enfortiment de la comunitat: una comunitat sensible i organitzada i protagonista del seu esdevenir. Per això, planteja enfortir el teixit associatiu, reforçar i impulsar la intervenció comunitària i l’acció preventiva.
3. Cobertura de les necessitats socials amb prestacions de qualitat. Les carències i necessitats reals s’han d’afrontar amb prestacions de qualitat. A més, en aquesta línia estratègica s’hi destaca la personalització de l’atenció.
4. Construcció i adaptació dels equipaments (parc residencial, centres de dia i centres de serveis socials). El compromís és revertir el dèficit de places i centres.