La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, ha reunit els representants de les Organitzacions Professionals Agràries (OPA) i cooperatives, a les Associacions de Defensa Sanitària Ramadera i als seus tècnics veterinaris i als Consells Insulars per explicar el recent acord adoptat pel Comitè RASVE el passat 9 de gener amb relació al canvi d'estratègia nacional respecte a la llengua blava i la posició de les Illes Balears. Cal recordar que aquest comitè és el màxim òrgan competent nacional en temes relatius a la sanitat animal i està format pel director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal del Ministeri d'Agricultura i els directors generals competents en la matèria de les comunitats autònomes.

A conseqüència de la complexa situació que es viu en tota Espanya en relació amb la llengua blava, el passat 18 de desembre el Comitè RASVE es va reunir amb l'objectiu de plantejar i discutir un canvi profund en el Programa d'Erradicació de llengua blava que Espanya ha desenvolupat des de fa més de 20 anys. El director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat que, tal com reconeix el Comitè RASVE, el canvi de postura ve derivat per diferents circumstàncies excepcionals; la circulació simultània de quatre serotips al mateix temps a Espanya (1, 3, 4 i 8) i el fet que diverses comunitats autònomes s'estiguin enfrontant en aquests moments als quatre serotips; una situació climàtica excepcional a la tardor i l'hivern que ha suposat una major activitat vectorial del mosquit; la falta d'estoc i la dificultat per accedir a vacunes enfront dels diferents serotips i les complicacions logístiques d'una vacunació tan àmplia.

Davant aquesta situació, l'acord del Comitè estableix el canvi de criteri. Espanya adopta a partir d'ara un programa de protecció, que no d'erradicació, la qual cosa té importants implicacions. D'aquesta manera, la vacunació passa a ser voluntària, per la qual cosa no hi ha obligació de finançar-la. A més, es permet la circulació d'animals en qualsevol circumstància sense cap restricció, excepte aquells que tinguin símptomes. També es permetrà el moviment d'animals bovins i ovins des d'altres estats membres de la Unió Europea amb destinació al territori peninsular sense condicions específiques en relació amb la llengua blava, sempre que en aquests estats membres no circulin serotips diferents dels presents en el territori peninsular.

En aquest context, l'acord recull finalment la posició de les Illes Balears i estableix que els territoris insulars podran mantenir el programa de control i erradicació i establir requisits a l'entrada d'animals en el seu territori. A més, afegeix que el moviment des dels territoris insulars cap a la Península es farà sense condicions excepte absència de símptomes clínics. En aquest sentit, el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural ha exposat al sector la postura del Govern en el Comitè i ha demanat de manera expressa a cada organització la seva posició per secundar o no la continuïtat del Programa. Fernández ha agraït «el suport i la confiança de tot el sector en la proposta que hem traslladat com a Comunitat Autònoma. Però al mateix temps, som conscients de les dificultats per les quals estan passant diverses comunitats que s'estan enfrontant a quatre serotips al mateix temps. Per això, entenem la seva postura en aquest tema».

El director general ha explicat que «consideram que una decisió d'aquest calat no és bo prendre-la en el moment de màxima crisi. Allò que els ramaders de les Illes Balears ens demanen des del principi de l'epidèmia és vacunar per fer front i erradicar la malaltia. Creiem que no és oportú que ara traslladem un missatge que la vacunació és voluntària i que les restriccions ja no són necessàries». D'altra banda, ha afegit Fernández, «abandonar l'estratègia d'erradicació pot significar que la malaltia es quedi de manera permanent i endèmica al nostre país. Tota l'exportació d'oví i boví en vida que fa Espanya es recolza en la confiança exterior del nostre estatut sanitari. Per això, existeix un risc clar que aquesta exportació sofreixi un fre considerable».

Amb tot, el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural ha agraït, una vegada més, la sensibilitat del Ministeri cap a les especials circumstàncies de la insularitat: «Això ha permès mantenir en l'acord del Comitè l'excepció perquè els territoris insulars puguem decidir continuar amb els nostres programes d'erradicació. Les Illes Balears, per la nostra pròpia realitat, podem aconseguir l'erradicació de la malaltia si continuam treballant com fins ara i estam segurs que el sector ramader és el que desitja».

«El canvi d'estratègia en la resta del territori nacional ens porta al fet que enfortim les accions de vigilància passiva davant d'altres serotips. El programa d'explotacions sentinelles el reforçarem en les pròximes setmanes per fer mostres més constants i poder detectar precoçment unes altres alertes», ha subratllat Fernández. Per tot això, i amb el suport unànime del sector, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural comunicarà al Ministeri la voluntat de continuar amb el seu programa d'erradicació.

Finalment, el director general ha informat el sector que en el Consell d'Administració de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), que se celebrarà el pròxim 30 de gener, s'aprovarà l'expedient de contractació de 100.000 dosis del serotip 3 de llengua blava, que ja ha arribat fins a la Regió de Múrcia, i de les dosis necessàries per a la vacunació del bestiar boví enfront de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica.

 

Declaracions del director general d'Agricultura, Fernando Fernández >>