Hi han participat 2.356 joves d’entre 15 i 34 anys d’arreu de les Illes

El nou Pla Estratègic de la Joventut serà el primer des de 2012

La consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, ha presentat avui la Primera Enquesta a la Joventut de les Illes Balears, un projecte impulsat pel Govern en col·laboració amb els consells insulars i amb el suport de l’Institut d’Estadística (IBESTAT). Aquesta enquesta té l’objectiu d’identificar les necessitats, prioritats i opinions dels joves de les Illes Balears i serà la base per a la redacció del III Pla Estratègic de la Joventut, que establirà les polítiques públiques que responguin adequadament a la diversitat i la transformació d’aquest col·lectiu. Aquest serà el primer Pla que s’elabora des de 2012.

La consellera Cirer ha destacat la importància d’aquest treball, que servirà per dissenyar un conjunt d’iniciatives orientades a millorar les condicions de vida dels joves, entendre millor els seus processos de transició a la vida adulta i promoure una societat més inclusiva i cohesionada.

L’enquesta ha recollit les opinions de 2.356 joves d'entre 15 i 34 anys a través de cinc territoris: Palma (690 enquestes), Part Forana (622), Menorca (444), Eivissa (335) i Formentera (265). El treball de camp començà el 22 de juliol de 2022 amb l'enviament de cartes a 3.000 les persones de la mostra i va finalitzar el gener del 2023.

Els resultats s'han estructurat en deu blocs temàtics que inclouen àmbits com l’educació, l’ocupació, la salut, la cohesió social, la participació política, entre d’altres.

Dades rellevants de l’enquesta

L’enquesta revela dades clau sobre la realitat dels joves a les Illes Balears. Representen el 23 % de la població total (276.000 persones), amb una disminució d’un 8 % en els últims deu anys, un fenomen que contribueix a l'envelliment progressiu de la població. A més, el 56 % dels joves han nascut a les Balears, mentre que el 29 % provenen de l’estranger, amb un percentatge més elevat a Eivissa i Formentera.

En matèria d’ocupació i emancipació, la majoria dels joves encara viuen amb els seus progenitors (57 %), i deixen l’habitatge familiar a partir dels 30 anys. Pel que fa a l’educació, la taxa d’escolarització està per sota de la mitjana estatal, amb un alt percentatge d’abandonament escolar (15 %).

En àrees com l’oci, un 77 % dels joves surt de nit, mentre que només un 24 % percep que viuen en millors condicions que els seus progenitors. En termes de salut, el 70 % dels joves considera que la seva salut és bona o molt bona, però un 42 % presenta malestar emocional.

Les dades també mostren que un 28 % dels joves ha patit bullying, i gairebé un 50 % ha rebut missatges inadequats a través de WhatsApp. A més, un 72 % no participa en cap tipus d’organització social o comunitària.

Un pas ferm cap al I Pla Estratègic de la Joventut

Les conclusions obtingudes de l'enquesta serviran per estructurar el I Pla Estratègic de la Joventut de les Illes Balears, una eina essencial per respondre de manera eficaç als reptes que afronta la joventut i per millorar la seva qualitat de vida. “Aquest pla permetrà al Govern dissenyar polítiques públiques que tinguin en compte les realitats i expectatives del jovent balear, amb l’objectiu de garantir un futur millor per a aquest col·lectiu essencial per al desenvolupament de la societat”, ha destacat Cirer, qui ha estat acompanyada per la directora general d’Infància, Joventut, Famílies, Igualtat i Diversitat, Maria Farners Saneiro, i el director de l’Institut Balear de Joventut (IBJOVE), Tomàs Amer.

L’elaboració d’aquest pla s’iniciarà en les pròximes setmanes i es vol dur a terme d’una manera participativa i de la mà de les entitats i del Consell de la Joventut com a grans coneixedors de la realitat social dels més joves. Així, es constituiran diversos grups de feina per àrees temàtiques en els quals es vol fer partícips experts en la matèria, així com representants dels municipis i dels consells insulars, tot articulat a través de la Comissió Interdepartamental de polítiques de joventut.