El nou pla estratègic (2023-2028) estableix els objectius principals a favor del dret de la infància i l’adolescència

Contempla 26 objectius prioritaris que es preveu que s’assoleixin a través de 129 actuacions

El Consell de la Infància i Família ha aprovat per unanimitat el Pla estratègic d’atenció a la infància i l’adolescència de les Illes Balears (2023-2028) presentat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

Un pla que marca la línia a seguir a favor del dret dels infants i dels adolescents de les Illes Balears i que contempla fins a 26 objectius prioritaris a assolir a través de 129 actuacions.

Tendrà una vigència de 5 anys i un pressupost de més de 1.500 milions d’euros. I és que aglutina totes les actuacions que es faran des dels departaments d’Educació, Salut i Serveis Socials i tots els organismes que treballen envers a aquest col·lectiu. L'objectiu és treballar de forma transversal i efectiva en favor dels infants i adolescents.

Aquest Pla era una obligació marcada en la Llei 9/2019 de l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears i s’ha elaborat amb la coordinació dels diferents òrgans competents de les conselleries que treballen amb infància i adolescència, els consells insulars i les entitats locals i en col·laboració amb les entitats públiques o privades relacionades amb aquest col·lectiu.

Diagnòstic

Per a l’elaboració d’aquest Pla, la Conselleria d’Afers Socials i Esports partia d’un Diagnòstic estratègic del col·lectiu que havia arribat a conclusions com a que a les Illes Balears l’índex de pobresa dels infants està per davall la mitjana estatal i que l’accés a l’habitatge és el que més condiciona la pobresa. També extreu que en l’apartat de salut hi destaquen la manca de pediatres, la salut mental infantil, l’increment de violència filioparental o el grau d’accés a la pornografia dels adolescents. En l’apartat d’educació hi destaca que s’ha millorat en tots els indicadors educatius però en l’abandonament escolar preocupa encara que s’està per davall la mitjana. En el de Serveis Socials la dada positiva de que disminueix el nombre de nins institucionalitzats.

Procés participatiu amb 2000 infants

A més de comptar amb el Diagnòstic, per a elaborar aquest Pla també s’ha comptat amb la participació dels consells insulars. La Conselleria també va organitzar unes jornades de treball amb professionals i experts per marcar quines haurien de ser segons ells les actuacions a fer. A més, la Oficina de la Infància i l’Adolescència, la OBIA, va fer un procés participatiu que va comptar amb la participació de prop de 2000 infants i adolescents. A través del joc i de les xerrades els més petits analitzaven com veien els seus iguals i de quina forma creien ells que es podia millorar la situació per la que passaven.

7 Eixos bàsics

L’execució del Pla treballarà amb 7 eixos i contempla 26 objectius prioritaris a assolir a través de 129 actuacions. El primer eix és el desenvolupament normatiu de la legislació vigent, els altres 6 eixos són els següents: el reforçament dels sistemes públics de drets de la infància i l’adolescència (a través de l’educació, la salut i els serveis socials); la promoció de les polítiques de gènere i igualtat en aquest col·lectiu; la lluita contra la pobresa infantil i el reforçament de la seva protecció social; la promoció de la seva participació; la promoció de la cultura del bon tracte cap a ells; i la col·laboració, gestió del coneixement i investigació sobre la seva situació.

A l’exposició, la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, va destacar que dels objectius que s’han de desenvolupar durant la vigència del Pla cal destacar:

En relació als espais de participació la normativa està desenvolupada però necessita un esforç d’aplicació.

En educació l’ampliació de la xarxa d’escoletes 0-3 anys i la seva gratuïtat, el foment de l’educació efectivo-sexual, el reforç educatiu als nouvinguts o l’augment de la partida de les beques menjador.

En relació a salut, cal crear la cartera de serveis específics d’atenció a la salut mental d’infants i adolescents, incrementar la figura del psicòleg d’atenció primària, consulta de transició adulta (de 14 a 18 anys) i les promocions del servei Consulta Jove en els centres educatius.

En serveis socials, cal promocionar el programa de parentalitat positiva, la descentralització de la mediació judicial, l’augment de l’atenció primerenca de 0 a 6 anys, implementar la promoció d’autonomia per infants amb dependència de 4 a 11 anys i impulsar el bo tèrmic.

La prevenció de la violència, també és un dels grans reptes que planteja el Pla. Una prevenció que passa per aplicar els protocols, desenvolupar el bon tracte i implementar la figura dels coordinador de Convivència o delegat de protecció del menor.

Tots els membres del Consell varen ressenyar la importància de que la formació dirigida als professionals es mantingui per detectar situacions de conflicte i per a millorar les pràctiques professionals.

Pressupost per a 5 anys

Per assolir aquests objectius desplegats en 129 actuacions, el Pla compta amb un pressupost de més de 1.500 milions d’euros.

El nou pla estratègic, que tendrà una vigència de 5 anys, compleix amb el compromís marcat per la Llei 9/2019 de l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears i pretén ordenar el conjunt de mesures, recursos i actuacions necessàries per a aconseguir els objectius de les polítiques d’infància i adolescència.

Consell de la infància i la família

Cal recordar que el Consell de la Infància i l’adolescència és un òrgan de caràcter consultiu i amb representació multidisciplinària en el que hi ha representants de les conselleries d’Educació, de Salut i de Treball, dels quatre consells insulars, i el director de l’OBIA, així com representants de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (ajuntaments), la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEIAB), la UIB, els col·legis oficials d’advocats, psicòlegs, pedagogia i psicopedagogia, treballadors socials, educadors socials, metges i infermeres, els sindicats, associacions de pares i mares i entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit dels menors i la família. També hi ha representats de IBDona, IBESTAT, el consell LGTBI i la delegació de Govern.