\ El nou ROC afavoreix la participació de la comunitat educativa i la recuperació de les competències del claustre i del Consell Escolar

\ El document potencia l’autonomia i l’avaluació dels centres i afavoreix la coordinació del professorat en els centres de secundària

El Consell de Govern ha aprovat avui el Reglament orgànic de les escoles públiques infantils, col·legis públics d’educació primària, col·legis públics d’educació infantil i primària, col·legis públics d’educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, col·legis públics d’infantil i primària integrats amb educació secundària i instituts d’educació secundària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El document ha passat per la Mesa Sectorial d’Educació, pel Consell Escolar de les Illes Balears, per l’IBDONA, pel Consell Econòmic i Social i, finalment, pel Consell Consultiu. A més a més, també s’han mantingut reunions sobre la proposta del ROC amb els diferents col·lectius que integren la comunitat educativa de les Balears, per al seu debat i negociació. Així, s’han recollit aportacions de tota la comunitat educativa de l’ensenyament públic: associacions de directors i de docents, sindicats, associacions de pares i mares, i també de professors, a títol individual o com a membres dels claustres.

Cal tenir present que els reglaments vigents foren aprovats el 2002. Després de vint anys, s’ha considerat necessari que els centres educatius puguin disposar d’un nou marc regulador que els permeti organitzar-se d’una manera més flexible per tal de poder oferir una resposta adequada a les necessitats de l’alumnat i de la societat actual.
A més, cal destacar que s’ha integrat en un únic document el reglament d’organització i funcionament dels centres d’infantil i primària amb els de secundària.

El nou reglament es fonamenta en la LOMLOE i en la Llei d’Educació de les Illes Balears. Així, incorpora les noves categories de centres públics, com els col·legis d’educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música (CEIPIEEM) i els col·legis d’educació infantil i primària integrats amb educació secundària obligatòria (CEIPIESO), i s’adapta a la implantació de l’administració electrònica.

Un dels aspectes més importants del nou ROC és el de fer una aposta clara per l’autonomia dels centres, tant pedagògica, com d’organització i de gestió, que afavoreix models de funcionament propis que permetin adoptar les actuacions necessàries per assolir l’èxit educatiu de tot l’alumnat, la disminució de l’abandonament educatiu primerenc i la inclusió educativa. Aquesta autonomia va acompanyada d’una necessària avaluació, tant interna com externa.
Per altra banda, el nou reglament afavoreix la coordinació del professorat en una organització més horitzontal, especialment en els centres de secundària, en els quals es dona més pes als equips docents respecte dels departaments didàctics, de forma que es promoguin els plantejaments pedagògics globalitzats i el treball per àmbits.
Així mateix, reforça el paper dels òrgans col·legiats de control i govern dels centres, que són el Consell Escolar, el claustre del professorat i els òrgans de coordinació docent.

Finalment, el ROC afavoreix la participació de tots els membres de la comunitat educativa i la recuperació de les competències del claustre i del Consell Escolar que va eliminar la LOMCE.

Algunes de les seves novetats destacades són:
— Capítol I. Autonomia dels centres docents públics: aquest capítol incorpora novetats importants pel que fa a l’autonomia pedagògica i a l’organització i la gestió dels centres, com ara que l’Administració educativa ha de facilitar els recursos necessaris tenint en compte el projecte educatiu i les característiques del centre i del seu alumnat, amb l’objectiu de compensar les situacions derivades del context socioeconòmic i educatiu, per aconseguir l’equitat i la inclusió de tot l’alumnat.
— Capítol II. Avaluació dels centres: fa referència a un element indestriable de l’autonomia dels centres com és l’avaluació. Així, el nou ROC preveu que l’activitat avaluadora ha de ser multinivell i s’ha de concretar en modalitats d’avaluació interna, de coavaluació o autoavaluació, i d’avaluació externa. A més, també s’estableix que la direcció del centre ha de garantir la participació de tots els sectors de la comunitat educativa (personal docent i no docent, alumnat i famílies) en l’avaluació del centre educatiu, que ha de ser un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva i de la funció pública docent en el centre.
— Article 26. Tots els centres educatius hauran d’elaborar una carta de compromís educatiu, que tindrà com a objectiu potenciar la comunicació, la participació, la implicació, el compromís i la corresponsabilitat entre els centres i les famílies en l’educació de l’alumnat.
— Article 29. Entre les funcions de la direcció s’inclou la de proposar, d’acord amb el projecte educatiu i la normativa vigent, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició dels requisits de titulació i capacitació professional d’alguns llocs de treball en els procediments de provisió de personal docent per comissió de serveis.
— Article 37. Els directors poden optar per continuar en l’exercici del càrrec fins a completar un total de dos períodes consecutius de quatre anys cadascun (fins ara eren tres períodes), prèvia avaluació positiva de la tasca desenvolupada al final del primer període. Transcorreguts els dos períodes, si el director desitja continuar desenvolupant el càrrec, haurà de participar novament en el procediment de selecció.
— Article 45 i 46. Modificació de la composició del Consell Escolar, que atorga més representativitat a les famílies i els alumnes, en aplicació de la LOMLOE, i es recuperen les competències del Consell Escolar anteriors a la LOMCE.
— Capítol IV. Òrgans de coordinació docent dels centres públics: es reforça la coordinació horitzontal del professorat i es dona més autonomia als centres perquè puguin constituir òrgans propis de coordinació docent que s’adeqüin millor a les necessitats de cadascun, i es possibilita la creació de comissions pedagògiques diferenciades per a cada nivell, simplificant-ne la composició.
— Article 59. Es regulen els àmbits (agrupacions de matèries) o departaments didàctics en els centres de secundària, que es podran constituir per a cada especialitat o, preferentment, com a resultat d’agrupar distintes matèries, àrees o àmbits, a fi d’afavorir l’enfocament competencial i interdisciplinari del currículum. Els centres podran constituir àmbits o departaments de coordinació didàctica per nivells, cicles o etapes.
— Articles 61 i 62. En tots els centres hi haurà una coordinació de normalització lingüística i una de coeducació, que s’encarregaran de la coordinació de totes les accions relatives a aquests àmbits.
— Article 63. En els centres de secundària organitzats per àmbits i equips docents, es podran nomenar excepcionalment dos tutors. Els tutors i les tutores dels cicles d’educació infantil, del primer cicle d’educació primària i del primer cicle d’educació secundària obligatòria seran preferentment professors amb destinació definitiva en el centre.
— Articles 65, 66, 67 i 68. Aquests articles afavoreixen la participació de les famílies i de l’alumnat.