La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha presentat el llibre 'Insularitat a la Unió Europea', una publicació, coeditada per l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) i la Direcció General de Relacions Exteriors, en la qual es presenta una exhaustiva anàlisi de l'estat actual del tractament de la insularitat a la Unió Europea i recull la feina feta a la nostra comunitat en la defensa del reconeixement de la realitat i les necessitats específiques dels territoris insulars a l'àmbit europeu.

L'acte de presentació, emmarcat al 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia, ha comptat amb una taula rodona, moderada per Lluís Segura, director de l'IEA, i amb el títol 'Albirant el camí de les illes europees en un context incert', en la qual han participat els autors de la publicació: Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern; Carles Manera, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la UIB; Ferran Navinés i Josep Valero, conseller i secretari general del CES, respectivament; i Patricia Dueñas, cap del departament de l'Institut d'Estudis Autonòmics.El llibre, editat en català, castellà i anglès, inclou una presentació de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, una introducció de la consellera Rosario Sánchez i consta de quatre capítols:

'El llarg camí cap a un reconeixement del fet insular a la Unió Europea', per Antoni Vicens, analitza la situació actual de la dimensió insular a l'àmbit europeu i exposa la importància i el recorregut cap a una Agenda d'Illes per articular, entre els territoris insulars europeus, una defensa mancomunada.

'Un intent de caracterització de les illes: una anàlisi per a la Mediterrània', per Carles Manera, recull i analitza dades sobre creixement demogràfic, sobre turisme i evolució de PIB, o sobre els costos derivats de la insularitat a les illes més poblades de la Mediterrània i altres indicadors per a mesurar les evoluciones socials i econòmiques d'aquests territoris.

'La insularitat i la societat civil: la visió dels consells econòmics i socials', per Ferran Navinés i Josep Valero, recull la feina feta pel CES a l'àmbit europeu, les memòries sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears realitzades per l'entitat així com les recomanacions del Comitè Econòmic i Social Europeu.

'Les illes en el dret de la Unió Europea', per Patricia Dueñas, analitza el marc jurídic europeu dels darrers vint anys, les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial.

La publicació inclou cinc annexes amb fragments del Tractat de Funcionament de la Unió Europea; el dictamen del Comitè Europeu de les Regions sobre l'ús sostenible dels recursos naturals en el context insular mediterrani, i la Declaració de Gotland 'Cap a un pacte d'illes de la UE', entre altres.

"Aquest llibre reflecteix part del camí que hem recorregut al llarg d'aquests darrers anys per aconseguir el reconeixement que mereix la insularitat a l'àmbit europeu. Un llarg camí, amb èxits i encerts gràcies a la feina de moltes persones compromeses amb la reivindicació d'assolir posar al centre de totes les polítiques el nostre fet insular", ha explicat la consellera.

En aquest sentit, Sánchez ha recordat "el punt d'inflexió que va suposar que el Parlament Europeu ens donés el suport per avançar en l'Agenda d'Illes, per impulsar el desenvolupament d'una estratègia a llarg termini per als territoris insulars europeus, una prioritat per aquest Govern que hem treballat de valent durant aquestes dues legislatures". Ha incidit també que "hem apostat per una estratègia coherent i consensuada, sumant aliances en benefici de totes les illes europees i especialment a les mediterrànies, per donar respostes eficaces davant els desafiaments als quals ens enfrontem des del punt de vista econòmic, mediambiental i demogràfic". I ha avançat que "defensarem i impulsarem aquesta estratègia durant la nostra presidència del Consell de la Unió Europea, el segon semestre d'enguany. Llavors, el nostre país tindrà una gran oportunitat per impulsar i encapçalar el Pacte d'Illes d'Europa per millorar les condicions de vida de 20 milions d'habitants".