La presidenta del Govern, Francina Armengol; el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i el batle de Binissalem, Víctor Marí, han posat avui la primera pedra d’una nova promoció d’habitatge públic al municipi, ubicada al carrer de Guillem Martí i Coll, 12, de Binissalem. Allà, la presidenta ha reivindicat la utilitat del nou Decret Llei aprovat aquesta setmana pel Consell de Govern, que «declara d’interès autonòmic els projectes d’habitatge protegit, públic o privat, perquè puguin tenir més agilitat». En aquest sentit, Francina Armengol ha explicat que aquesta mesura es complementa amb l’acord assolit, fa sis mesos, amb els promotors immobiliaris per actualitzar el preu dels mòduls d’habitatge a preu taxat, fet que permetrà posar en marxa 14.000 habitatges a les Illes Balears, dels quals 513 ja s’han iniciat.

La promoció visitada avui és de quinze habitatges públics destinats a lloguer social: nou d’un dormitori i sis de dos dormitoris, dels quals dos són adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. A més, també es construeixen dotze places d’aparcament.

Tots aquests habitatges formaran part del parc públic de lloguer de les Illes Balears i el 15 % aniran destinats a joves menors de 35 anys.

El pressupost de l’obra és de 2,7 milions d’euros i està previst que finalitzi el mes de novembre de 2024. Es tracta de la primera promoció d’habitatge públic destinat a lloguer que es construeix al municipi.

La presidenta del Govern ha afirmat que en els darrers anys «hem fet una revolució en polítiques d’habitatge» perquè «s’han invertit més recursos públics que mai» per fer que «la classe mitjana i treballadora d’aquestes illes pugui tenir un habitatge digne». Francina Armengol també ha demanat la «implicació de totes les administracions» en l’abordatge «d’una de les problemàtiques més greus que té ara la població» i ha assegurat que «necessitam de manera clara que els ajuntaments planifiquin sòl reservat a habitatge públic o a preu taxat, que cedeixin sòl per a la construcció d’HPP o que el construeixin ells mateixos, com ja està fent l’Ajuntament de Calvià».

Per part seva, el conseller de Mobilitat i Habitatge ha destacat que «acabarem la legislatura amb un increment del 73 % del parc públic, l’increment més gran que s’ha fet mai a les Illes Balears en tan poc temps. L’habitatge ha estat al centre de les nostres polítiques aquestes dues legislatures i aquestes dades així ho corroboren».

Un 73 % més d’habitatge públic a les Illes Balears

En 33 anys es varen construir a les Illes Balears un total de 1.756 habitatges de protecció pública destinats a lloguer social. Aquesta legislatura acabarà amb la incorporació de 1.296 habitatges més, fet que suposa un increment de més del 73 %. Així doncs, s’arribarà a un total de 3.052 habitatges gestionats per l’IBAVI i destinats a lloguer social, xifra que representa més d’un 20 % de l’habitatge protegit total a les Illes Balears i un 80 % en el cas de l’habitatge protegit en règim de lloguer, que a més té la qualificació permanent d’habitatge protegit.

En aquests moments, ja s’han lliurat les claus de 328 habitatges de protecció pública (HPP) i 487 més es troben en construcció. A aquestes xifres, cal sumar-hi els 109 HPP que s’han incorporat per l’adquisició a través de l’exercici de tanteig i retracte o la cessió temporal d’ús. Addicionalment, 362 habitatges més es troben en diferents fases de tramitació (licitació, redacció de projecte, etc.).

A més, gràcies a l’acord a què va arribar el Govern de les Illes Balears amb el sector privat, en aquests moments ja hi ha en construcció 512 habitatges protegits arreu de les Illes Balears. Aquests habitatges aniran destinats a la venda a preu taxat i els compradors que ho requereixin podran accedir a l’aval hipotecari del Govern per poder comprar-los a un preu assequible.