Les Illes Balears representaran les comunitats autònomes d’Espanya a Brussel·les en matèria pesquera a partir de l’1 de juliol. Així ho dicten els acords de la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea (CARUE) del 9 de desembre de 2004 i del 2 de juliol de 2009, que expressen que aquesta representació autonòmica directa en les formacions del Consell de la Unió Europea és rotatòria. D’aquesta manera, el darrer semestre de l’any, les Illes Balears exerciran la coordinació autonòmica en matèria de pesca durant la presidència hongaresa.

Per aquest motiu, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha viatjat fins a la capital belga per assistir a una reunió preparatòria i conèixer de primera mà la feina feta per les Canàries, que durant aquest semestre ha fet el seguiment en matèria pesquera sota la presidència belga. La política pesquera comuna (PPC), creada el 1983, és una pedra angular de la Unió Europea.

En aquest sentit, Grau afirma que aquesta representació «suposarà per a les Balears una oportunitat única d’exposar davant la Comissió la realitat de les Illes». En aquest sentit, el director general recorda que «la política pesquera comuna europea es basa en la sostenibilitat, però aquesta té tres pilars bàsics: l’ecològic, el social i l’econòmic. Sembla que només pensam en el primer pilar a l’hora de traçar les línies de gestió i ens oblidam dels darrers. Hem de cercar l’equilibri per poder garantir la supervivència del sector: els pescadors han de sobreviure i hi ha d’haver producte en el mercat perquè la població el pugui consumir».

Cal recordar que el Consell de Ministres de la Unió Europea té deu formacions de rang ministerial, cinc de les quals afecten, totalment, les competències de les comunitats autònomes: ocupació, política social, sanitat i consumidors; agricultura i pesca; medi ambient; educació, joventut, cultura i esports, i competitivitat.