Francina Armengol reivindica que les Balears seran una de les primeres comunitats autònomes a posar en marxa la carrera professional docent

L’Acord ha estat fruit d’una intensa tasca de negociació i suposarà una millora de les condicions sociolaborals dels docents de les Illes

 

El Consolat de Mar ha acollit avui l’acte de signatura de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de les Illes Balears, l’Acord marc 2023-2027 de l’ensenyament públic. Es tracta d’un acord que recull un dels elements estructurals de l’acció del Govern des del 2015, la defensa d’una educació de qualitat, equitativa i que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

El document, en un acte presidit per la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha estat signat pel conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, i per tots els representants dels sindicats que formen part de la Mesa Sectorial d’Educació.

En concret, han signat l’Acord Lluís Segura, en representació del Sindicat de Treballadors i Treballadores Intersindical de les Illes Balears (STEI); Víctor Villatoro, en representació del sindicat Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament (ANPE); Maria Magdalena Salom, en representació del sindicat Unió Obrera Balear (UOB); Constantino Davia, en representació del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), i Mario Miguel Devis, en representació del sindicat Comissions Obreres (CCOO).

L’Acord marc 2023-2027 pretén ser un compromís per continuar avançant en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals dels docents de l’ensenyament públic, per continuar implementant mesures d’estabilitat per al personal funcionari docent de l’ensenyament no universitari i de millora de la qualitat educativa. Es tracta del segon Acord, atès que el primer es va signar el 30 de setembre de 2015 amb els sindicats STEI i CCOO, als quals es va afegir, posteriorment, ANPE.

El document finalment acordat ha estat objecte d’una intensa negociació i ha incorporat a la proposta original del Govern un seguit d’aportacions, i, així, ha passat dels 23 punts originals als 36 finals.

Entre els aspectes més destacats de l’Acord hi ha la posada en marxa de la carrera professional docent, que preveu dos complements (un de consolidable i un de no consolidable). Aquest fet convertirà la comunitat de les Illes Balears en la primera de l’Estat a tenir una carrera professional docent d’aquestes característiques, amb els dos tipus de complements. Aquest fet és remarcable, perquè les úniques altres dues comunitats que disposen de carrera professional docent són Astúries i La Rioja, però és de menor quantia, atès que no fa aquesta distinció en dos complements diferents i incorpora al mateix apartat els sexennis.

L’assoliment de les 18 hores lectives per als docents de secundària i de les 23 hores de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària és un altre dels aspectes més rellevants de l’Acord, al qual s’ha d’afegir també el compromís de la baixada progressiva de ràtios.

Durant l’acte de signatura, la presidenta del Govern ha afirmat que «tots ens hem de sentir orgullosos» d’haver assolit «un gran acord que fa possible una millor educació per a tots i totes». Francina Armengol ha recordat que l’anterior acord, signat el 2015, ja va suposar grans avenços i «ha tengut resultats evidents: hem reduït a la meitat l’abandonament escolar prematur, ha baixat moltíssim el nombre de repetidors» i s’ha donat una «millora qualitativa i quantitativa» en el sistema educatiu illenc.

D’altra banda, el conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha reivindicat que «és un acord molt participat» i que, «després d’anys complexos», és «important que hagi arribat perquè ens el mereixem tots».

L’Acord, a més de la carrera professional docent i d’una reducció de les ràtios i de les hores lectives, incorpora mesures com la convocatòria anual de concurs oposició entre el 2023 i el 2027, la inclusió de les places dels centres amb poca estabilitat d’Eivissa i Formentera com a places de difícil exercici i la regulació dels permisos de maternitat i paternitat de mitja jornada, així com els d’assumptes propis i els que són sense retribució.

D’altra banda, incorpora el compromís de revisar l’horari del personal docent per implementar la jornada laboral de 35 hores, l’aprovació d’un protocol contra les agressions als docents, l’elaboració d’un pla d’igualtat i de conciliació i la creació d’un nou pla d’infraestructures educatives, que es complementarà amb un pla de climatització de centres.

Totes aquestes mesures s’han d’anar implementant a mesura que s’adoptin els acords parcials en la Mesa Sectorial i en funció de les disponibilitats pressupostàries.