Informació publicada l'11 de març de 2024

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, juntament amb el Consell d’Eivissa i el Consell de Formentera, ha presentat aquest dilluns, dia 11 de març, els resultats de la campanya 2023 de control d’ofidis a les Pitiüses. Les dades, aportades pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), que depèn de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, indiquen que durant els vuit mesos d’operativitat del projecte (d’abril a novembre) s’han capturat 2.007 exemplars de serps invasores a Eivissa (1.946 serps de ferradura i 61 serps blanques) i 889 a Formentera (888 serps blanques i 1 serp de ferradura). Cal recordar que en la temporada 2022 el nombre de captures va ser de 2.710 a Eivissa i de 664 a Formentera. Per altra banda, el 2021 se’n varen agafar 1.754 exemplars (1.047 a Eivissa i 707 a Formentera).

Aquests resultats s’han detallat avui durant una reunió tècnica que s’ha duit a terme a la seu del Consell d’Eivissa i en la qual, a més de les dades del 2023, s’han exposat les estratègies i la planificació que s’ha de seguir enguany. En la trobada hi han participat la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres; el conseller de Gestió Ambiental del Consell d’Eivissa, Ignacio José Andrés; la consellera de Gestió Ambiental del Consell de Formentera, Verónica Castelló; el gerent del COFIB, Lluís Parpal; representants dels ajuntaments d’Eivissa; agents de medi ambient (AMA), i investigadors que han participat en l’elaboració d’estudis de seguiment de la població.

Durant la presentació de les dades, la directora general Anna Torres ha subratllat que el projecte de control d’ofidis a les Pitiüses té tres objectius principals: «La finalitat és determinar quina és la problemàtica real avui dia (nombre d’espècies, distribució real, adaptació al medi i impacte sobre la biodiversitat), estudiar i controlar l’expansió i la densitat de serps a Eivissa i intentar-ne l’erradicació a Formentera». Finalment, Torres ha assegurat que «és fonamental informar, conscienciar i fomentar la col·laboració ciutadana per donar a conèixer la problemàtica amb les espècies invasores».

Amb tot, la directora general ha assenyalat que «cap de les espècies esmentades és perillosa per a les persones. No obstant això, preocupa els efectes que poden tenir sobre la biodiversitat». Torres també ha volgut agrair la col·laboració de la ciutadania, «que des del primer moment s’ha interessat pel projecte i ha aportat la seva ajuda».

Les dades mostren que la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) està colonitzant tot el territori a Eivissa i, a més, s’ha detectat serp blanca (Zamenis scalaris), que també està present a Formentera. Cal recordar que la introducció d’ofidis peninsulars a les Illes Balears es relaciona directament amb la introducció d’arbres ornamentals (principalment oliveres) des del sud de la Península pel seu ús en jardineria.

En aquest sentit, des del 2016 el Govern treballa en el seguiment i control d’aquestes espècies i també es compta amb el suport econòmic d’un projecte derivat de l’impost de turisme sostenible de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) des del 2020. Gràcies a aquest projecte, el 2023 es va aprovar el Decret llei 1/2023, de 30 de gener, en què s’estableixen mesures per protegir les sargantanes i per prevenir i lluitar contra la introducció de serps a les Balears.

De la mateixa manera, es continua fent feina en altres mesures per prevenir més entrades d’ofidis, com ara la posada a punt del protocol d’inspecció d’entrada d’arbres ornamentals, les quarantenes i la detecció d’ofidis amb diferents sistemes. Al final d’aquesta darrera fase del projecte (finalitza a mitjan 2024) es redactarà una memòria final amb els resultats obtinguts, que servirà per determinar la millor estratègia (viabilitat econòmica i tècnica) per mantenir en marxa un pla de control de densitats a Eivissa i per a la possible futura erradicació dels ofidis a Formentera.

Cal destacar que els estudis fets per la Universitat de les Illes Balears permeten tenir dades biomètriques i de poblacions d’aquestes espècies invasores amb l’objectiu de conèixer el grau de depredació sobre la sargantana endèmica Podarcis pityusensis. Investigadors de la Universitat de Salamanca també han fet un seguiment de les poblacions de sargantana a les Illes Balears per poder determinar l’impacte d’aquests invasors sobre la densitat de les poblacions de sargantanes.