\ La Conselleria d’Afers Socials i Esports ha augmentat els doblers destinats a la cooperació en més d’un 166% en 8 anys

\ La normativa recull i concreta l’objectiu d’arribar al 0,7% dels recursos propis del Govern per a l’any 2030

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Llei de Cooperació per a la transformació global, una normativa impulsada per la Conselleria d’Afers Socials i Esports, que avança en l’objectiu de consolidar les actuacions des de les Illes Balears per fer front, de forma solidària, als desafiaments actuals i aconseguir un món amb manco desigualtats socials. Polítiques de cooperació internacional modernes que incideixen en països del Sud però també en les Illes Balears, com agents proactius del canvi global que cal impulsar.

Aquesta nova normativa suposa un enfocament diferent de la cooperació internacional. Passa de ser una llei centrada en el desenvolupament dels països empobrits a una llei de cooperació per a la transformació amb mirada global i local, que actualitza els termes i conceptes que han anant evolucionat durant aquests 18 anys, s’adapta a l’Agenda 2030 i s’introdueixen nous reptes com el canvi climàtic, les rutes migratòries a la mediterrània, la sobirania energètica, la sobirania alimentària i la cooperació amb enfocament feminista.

El pressupost de Cooperació des de l’any 2015 ha augmentat un 166%. Dels 2,7 milions pressupostats l’any 2015 s’ha passat als 7,2 milions d’enguany. El pressupost recupera i augmenta de forma molt important les convocatòries destinades a ONG per desenvolupar projectes de cooperació, postemergències i educació per a la transformació social.

2015: 2,7 milions
2016: 4,1
2017: 4,6
2018: 5,3
2019: 6
2020: 6,1
2021: 6,3
2022: 6,8
2023: 7,2 milions

 

Educació per a la transformació social
Uns dels eixos centrals de la llei és la importància de l’educació per a la transformació social, com una eina de sensibilització imprescindible per aconseguir una ciutadania de les Illes Balears més conscient i més crítica amb les injustícies globals. Així, als agents tradicionals de cooperació (entitats i ONG, sindicats, empreses, administracions públiques, fons de cooperació, universitat...) se suma un nou agent de cooperació que és la comunitat educativa, que tendrà accés als programes i subvencions, en el seu paper de sensibilització i conscienciació.

 

Les noves polítiques també implicaran cooperar amb una lògica de transformació social que no només se centri en les intervencions als territoris del Sud sinó que també contribueixi a què les persones de les Illes Balears prenguin consciència de l’origen d’aquestes desigualtats i de les causes locals dels problemes, esdevenint així protagonistes de la transformació.

El nou text vol demostrar la sensibilitat de la població de les Illes Balears redefinint la nostra relació amb les veus del Sud; coordinant i enxarxant les diferents lluites socials en un plantejament transversal; incorporar la perspectiva feminista i impulsar un model més democràtic, coordinat i participatiu. Drets humans, feminisme i solidaritat són tres dels conceptes bàsics dins l’enfocament de la nova llei i del seu articulat.

També es vol consolidar la feina realitzada i que se segueix realitzant des de les ONGD de les Illes Balears; per això des del Govern de les Illes Balears es considera primordial la seva implicació en les polítiques de cooperació.

Cooperació tècnica entre països
A més de la part de participació econòmica, es consolida la cooperació tècnica, possibilitant que hi hagi una transferència de coneixements i de col·laboració tècnica entre països veïns i que comparteixen problemàtiques comunes, com el canvi climàtic i la protecció d’espais comuns com la mar mediterrània.

Cooperació bilateral
La llei aposta per un impuls clar de les polítiques públiques de cooperació, augmentant els recursos per a les accions que lideri de manera directa el Govern de les Illes Balears. És el que es coneix com a cooperació bilateral. Es tracta de cooperació pública entre governs, avançant en que la cooperació internacional no ha de ser exclusivament cosa de les entitats. Hi ha d’haver cooperació pública en matèria de cooperació entre governs a través de la cooperació bilateral.

El Projecte de Llei de Cooperació per a la Transformació Global fomentarà que les polítiques pròpies (acció bilateral) de cooperació que faci el Govern de les Illes Balears s’enforteixin. Aquestes accions havien arribat a desaparèixer arran de la crisi de 2008 i amb la nova llei no només es consoliden sinó que cercaran l’especialització en un model de cooperació propi de les Illes Balears. S’alinearan els projectes en els països socis del Sud amb els reptes que es tenen actualment com a territori (canvi climàtic, model econòmic, rutes migratòries, igualtat de gènere, sobirania energètica i alimentària, sostenibilitat ambiental, entre d’altres).

Pressupost i 0,7%
Aquesta llei preveu com a objectiu una reclamació històrica del sector com és el 0,7%. En la normativa queda clarament reflectida l’aspiració d’assolir un esforç pressupostari equivalent al 0,7% dels recursos propis –no es comptabilitzen per al seu càlcul els fons finalistes, les despeses financeres i els imports que es transfereixen als consells– a partir de l’any 2030. La Llei estableix que cada any el pressupost de cooperació ha de pujar almanco el mateix percentatge que ho faci el pressupost de la Comunitat Autònoma i que el 2030 s’arribi a aquest 0,7%.

Procés participatiu
Ha estat una llei molt treballada i pactada dins el Consell de Cooperació on estan representats les ONG, entitats, els grups parlamentaris i els consells a través dels fons insulars.

Cal tenir en compte que la nova llei s’ha elaborat a partir d’un procés participatiu iniciat el gener de 2021 obert a la ciutadania i al sector. Per fer-ho possible s’han elaborat tallers i ponències d’experts d’arreu de l’Estat i dels països del Sud, s’han fet intercanvis amb altres comunitats autònomes que estan revisant la seva normativa i s’ha debatut i validat a través del Consell de Cooperació.

Entre els canvis que implica el nou text, s’estableix que la conselleria competent amb la matèria de cooperació assumirà la responsabilitat de vetllar per la coherència de polítiques i remetrà, amb caràcter anual, un informe a la comissió competent del Parlament de les Illes Illes Balears i al Consell de Cooperació.

A més, a fi de potenciar la transversalitat de les polítiques, la resta de conselleries i ens públics de l’Administració podran dur a terme actuacions de cooperació per a la transformació. Aquestes seran supervisades per la Direcció General de Cooperació i computaran com Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).

Finalment es revisarà la composició del Consell de Cooperació de les Illes Balears i es crea una Comissió de Coordinació del Govern de les Illes Balears en Matèria de Cooperació per a la Transformació Global.