El volum de residus generats a les Illes Balears el 2022 va ser de 834.105 tones, una xifra que equival a 511 kg per càpita. En comparació amb l’any anterior es registra un increment del 7,81 %.

Per Illes, Mallorca, amb una producció de 624.511 t va generar el 74,9 % dels residus municipals de les Balears; a continuació Eivissa, amb una producció de 128.917 tones, el que representa un 15,4 %; Menorca va produir 69.910 t que equivalen al 8,4 %, i finalment Formentera 128.913 t, l’1,3 % a les Illes.

El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, ha explicat que «progressam en la recopilació de la informació, per primera vegada existeix una metodologia unificada de compatibilitzar les dades. Esperam poder presentar les dades de 2023 en el tercer trimestre d’enguany. L’ambició d’aquest Govern és, evidentment, poder disposar de les dades al dia i utilitzar-les per a una presa de decisions que sigui àgil i basada en l’evidència».

La recollida selectiva, per fraccions

De les cinc fraccions principals de recollida selectiva, el rebuig suposa un 65,1 %, mentre que els voluminosos i la fusta representen el 7,1 % dels residus generats i els segueixen el paper i cartó, amb un 6,2 %. Per la seva banda, vidre i matèria orgànica suposen un 5,7 % cadascun.

Pel que fa a les dades en termes absoluts, observam que la recollida selectiva ha estat de 51.308 tones de paper i cartó, 47.727 tones de vidre i 38.990 tones d’envasos lleugers.

Cal destacar que al 2022 s’han recollit 42.329 tones de matèria orgànica (restes de menjar i vegetals de petites dimensions), un 40,6 % més respecte del 2021. Aquest increment, en part, és deu a la implantació d’aquest tipus de recollida en els municipis de les Illes Balears.

Del total de materials de rebuig, el 2022 s’han recollit 543.214 tones, el que representa un 5,1 % més que en l’exercici de 2021.

Pel que fa a la generació de residus municipals, el 60,3 % han estat valoritzats energèticament; el 18,8 % s’han destinat a processos de reciclatge; el 13,4 % han estat disposats en abocador, i el 7,5 % restant correspon amb la pèrdua de massa causada pels processos de descomposició de la matèria orgànica, del material de rebuig tractat prèviament abans de ser disposat a l’abocador i de la classificació dels envasos lleugers. Mentre, un 0,8 % dels residus es troben emmagatzemats a l’espera de ser sotmesos a tractament.

A més, Viu ha incidit en que «les dades de 2022 llancen resultats que poden ser favorables des de l’inici de les actuacions i l’estratègia de prevenció de residus; però seguim sense complir amb els objectius d’Europa, amb la qual cosa hem de potenciar i posar tota l’energia en els nous desenvolupaments estratègics, plans directors sectorials i polítiques més ambicioses per assolir els objectius».

Situació dels residus respecte la normativa autonòmica i estatal

Per assolir els objectius autonòmics i estatals, la Llei de residus de les Illes Balears marca com a objectiu, abans de 2023 com a mínim, reduir un 20 % la generació de residus respecte a l’any 2010 i actualment ens trobam en el -7,3 %; eliminar el 10% dels residus mitjançant dipòsit d’abocador i estam en el 3,4 % per damunt de la meta; i reciclar, com a mínim, el 75 % dels residus d’envasos no industrials de les Illes, on segons les dades de 2022 es reciclen el 54,2 %.

La Llei estatal de residus per a una economia circular fixa un objectiu, per a l’any 2035, d’aconseguir recollir separadament, com a mínim, el 50 % dels residus municipals; en les dades de 2022 de les Illes Balears son el 34,9 %. A més, la Llei marca preparar per a la reutilització i reciclar, com a mínim, el 65 % dels residus municipals i les dades de les Illes Balears de 2022 ens situen en el 18,8 %.