La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha convocat avui la segona reunió de la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa a les Illes Balears. Durant l'acte, presidit pel director general de Pesca, Antoni M. Grau, s'han tractat les novetats en normativa, en particular l'entrada en vigor i els primers efectes de l’aprovació del Decret 45/2024, de 18 d'octubre, sobre pesca marítima recreativa xàrter, i la modificació del Decret 34/2014, d'1 d'agost, pel que fa a l'ús d’aparells de posicionament dinàmic. A més, s'ha tractat la proposta de noves talles mínimes i de quotes per a la pesca recreativa d'algunes espècies d'alt valor a partir de les conclusions que la Comissió d'Experts va proposar a la Direcció General de Pesca. Així, finalment, la talla mínima del cap-roig (Scorpaena scrofa) s'incrementa de 25 a 30 cm, i la del verderol (Seriola dumerili), de 30 a 35 cm, durant tot l'any, i se n’elimina la veda temporal.

Així mateix, s'ha fixat una quota màxima diària per a totes les modalitats de pesca recreativa per als llobarros, les orades i els anfossos, i s'ha consensuat no modificar la de la resta d'espècies de les quals s'havia tractat en la primera reunió (en particular, els raors i els cap-roigs).

També s'han aprovat les propostes d'avançar un dia la veda del raor (Xyrichthys novacula), només per a 2025, perquè caigui en diumenge, i d'incloure com a membre del Consell Pesquer un representant de l'Associació de Pescadors de les Illes Balears (APIB). A més, la Comissió ha aprofitat la reunió per manifestar el seu suport unànime al sector professional de la pesca de les Illes Balears.

Finalment, s'ha informat la Comissió de Cogestió de les conclusions de la primera reunió del Grup d'Experts en Elasmobranquis, en particular de les que afecten la pesca recreativa, i de la conveniència d'evitar la captura deliberada i la mort d'aquest tipus de peixos.

El director general de Pesca ha recordat que aquest òrgan de participació pública, amb funcions informatives i consultives i del qual formen part diferents representants del sector, es va crear enguany amb l'objectiu de millorar la governança d'aquesta activitat i promoure la participació d'aquest col·lectiu en la conservació dels recursos marins i en la gestió de la pesca recreativa per assegurar-ne la sostenibilitat. «Amb la primera reunió del passat mes de juny i amb aquesta nova trobada d'avui, es demostra, una vegada més, el compromís del Govern per continuar fent feina amb aquest col·lectiu i solucionar la situació d'abandonament en què es trobava en els darrers anys. Era una de les reivindicacions del sector de la pesca recreativa, ja que ens asseguraven que no estaven prou informats i que no se sentien escoltats per l'Administració».

Grau ha aprofitat de nou l’ocasió per recalcar la importància de la pesca marítima recreativa, una activitat d'oci amb desenes de milers d'aficionats que té una gran tradició a les Illes Balears: «Es tracta d'una pràctica que no tan sols proporciona un contacte directe de la població amb el medi natural, sinó que genera un important moviment econòmic i comercial que no es pot menysvalorar». D’altra banda, el director general ha afegit que «majoritàriament, als practicants de la pesca recreativa els preocupa la conservació i la salut dels recursos marins, per la qual cosa és un col·lectiu que pot contribuir tant a la preservació dels ecosistemes com a la recopilació de dades i el monitoratge d'espècies».