La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha participat avui, dilluns, a la seu de l'Ajuntament d'Andratx, en la tercera reunió de la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina des Freu de sa Dragonera, una comissió que està formada per representants de les administracions implicades (Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament d'Andratx), els pescadors professionals i recreatius de la zona, els centres de busseig, els clubs nàutics, les institucions científiques i les entitats conservacionistes. Cal recordar que la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera és una reserva de gestió compartida amb l'Administració de l'Estat (inclou aigües interiors i exteriors), motiu pel qual han assistit a aquesta reunió representants del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

En el transcurs de la reunió, que ha estat presidida pel director general de Pesca, Antoni M. Grau, s'han presentat les dades de vigilància i seguiment de les activitats regulades i del seguiment de les poblacions de peixos vulnerables a la pesca, i també s'han explicat els canvis previstos en la normativa de la reserva quant a la regulació de la velocitat de les embarcacions dins del Freu i a l'establiment d'una zona d'alta protecció entorn dels illots dels Calafats. En aquest sentit, Antoni M. Grau ha explicat que aquesta proposta de regular la velocitat dins la zona d'aigües interiors "parteix d'un acord del Ple de l'Ajuntament d'Andratx i compta amb el precedent que la velocitat ja està regulada a la zona d'aigües exteriors". "La mesura es justifica pel greu impacte que el renou submarí procedent de les embarcacions provoca sobre la fauna marina", ha afegit el director general de Pesca.

En relació amb el seguiment de les poblacions de peixos, els resultats de la darrera campanya feta el 2024 han revelat que en totes les estacions superficials s'ha superat el llindar de 5 kg/250 m², amb valors excepcionals de 31,6 kg/250 m² al Cap de Llebeig. A les zones control fora de la reserva, el valor mitjà és de 2,9 kg/250 m². Pel que fa a les zones profundes (de més de 20 m), al Cap de Llebeig la biomassa s'ha incrementat un 900 % respecte de la registrada el 2016, amb 52,6 kg/250 m², una de les més altes registrades a les Illes Balears. A l'estació de s'Indi (RMAE), amb quasi quatre anys menys de protecció, la biomassa s'ha incrementat amb un factor de x3,5, assolint 15,4 kg/250 m².

Quant a l'indicador dels peixos més depredadors, com els anfossos, els increments són encara més significatius: a títol d’exemple, al Cap de Llebeig s’ha aconseguit un factor de x45 vegades la biomassa original i un valor de 49,8 kg/250 m², i a l'estació de s'Indi, l'augment respecte de 2016 ha estat de x6,2, amb un valor actual d'11,8 kg/250 m². La resta d'indicadors no han presentat tendències de canvi significatives dins la reserva. A les zones control (fora de la reserva) no s'ha detectat cap tendència positiva significativa. "Els resultats es poden considerar, en general, molt positius", ha conclòs Antoni M. Grau.

D’altra banda, respecte al seguiment de les activitats regulades dins la reserva, que són la pesca professional, la recreativa i el busseig, durant l'any 2023 hi ha hagut 328 embarcacions registrades, que han presentat 641 declaracions, tot i que només un 16 % de les embarcacions ha declarat captures. Les modalitats més practicades són la potera, la fluixa i el volantí de roquer i de raor, mentre que les espècies més capturades són el raor, el calamar i la vaca. En conjunt, l'activitat declarada a sa Dragonera coincideix fidelment amb el que es declara a la resta de reserves de les Illes Balears.

Pel que fa al busseig, la pràctica es concentra al Cap de Llebeig i al Cap de Tramuntana, tot i que el 2023 va desaparèixer un dels tres centres autoritzats, cosa que ha provocat una reducció substancial de les immersions.

El nombre d'autoritzacions per pescar dins de la reserva marina gairebé s'ha duplicat en comparació amb l'any anterior. Actualment hi ha 322 autoritzacions actives i 486 declaracions de pesca recreativa des d'embarcació. La modalitat de pesca més practicada és el volantí, especialment en la captura de serrans i peixos de roquer. Els mesos de major activitat són l'hivern i la tardor, possiblement a causa de les vedes establertes en la reserva i a la temporada de pesca del raor al setembre.

Aquesta tercera reunió ha conclòs amb un intercanvi d'opinions, preguntes i propostes sobre temes diversos relacionats amb les reserves, cosa que posa de manifest l'encert i necessitat d'haver convocat la Comissió.

12 reserves marines a les Illes Balears

Cal recordar que les reserves marines són figures de conservació pesquera mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació dels recursos marins, amb la finalitat d'incrementar la regeneració natural d'aquests recursos i conservar els ecosistemes marins més representatius. Una de les funcions principals de les reserves és el manteniment de la pesca d'arts menors, i a les Illes Balears, amb 12 reserves marines que ocupen més de 63.700 ha, l'experiència confirma la dificultat de la pesca artesanal per subsistir sense aquestes reserves. A les reserves hi ha més peixos i més grossos, abunden espècies que fora de les reserves escassegen i s’hi aconsegueixen captures més importants, tant en quantitat com en qualitat. D’altra banda, s'han consolidat com un important referent per al busseig turístic, amb més de 70.000 immersions anuals.

És rellevant que la gestió de les reserves marines compti amb l'opinió i el suport de les persones i entitats vinculades al món de la pesca: ja l'article 8 de la Llei 6/2013, de 6 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura de les Illes Balears estableix que la participació pública a les reserves marines es garanteix amb la creació de comissions de seguiment en les quals han d’estar representades totes les administracions, entitats i organitzacions vinculades al món de la pesca.