Els resultats obtinguts per la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia mostren, en general, una millora de l’estat de les praderies a les Illes Balears. La Xarxa és un projecte de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural duit a terme a través del Servei de Protecció d’Espècies i Tragsatec, que té com a objectiu determinar l’estat de conservació de les praderies d’aquesta planta a l’arxipèlag balear. Aquesta informació és molt rellevant per fer-ne una gestió correcta i per avaluar l’efectivitat de les mesures implementades per protegir-la.

Així, el conjunt de les dades aconseguides entre el 2002 i el 2023 als 71 punts d’estudi situats a diferents zones de les Illes Balears, situats a espais amb un ventall molt ampli de característiques diferents, reflecteix que predominen les situacions d’estabilitat o augment de la quantitat de posidònia i que només disminueix puntualment (aproximadament al 10% dels punts d’estudi). En concret, es va considerar que el 21% dels punts d’estudi es trobava en un estat de conservació desfavorable i el 79%, en un estat de conservació favorable.

Cal destacar que les praderies poden produir nous feixos de fulles a partir dels feixos vius (augmentant la densitat i la cobertura a petita escala) molt més ràpidament del que poden créixer en extensió una vegada la planta ha mort i quan només queden restes de rizoma sense fulles. Per aquest motiu, hi ha praderies amb elevades quantitats de posidònia morta, però que es troben en situacions d’estabilitat o de recuperació des de l’inici del monitoratge.

La presa de dades es fa sempre en immersió mitjançant mètodes relativament senzills i no destructius, els quals inclouen la quantificació de la cobertura i la densitat de la posidònia i la determinació de la proporció de posidònia morta, en cas que n’hi hagi. A més, també s’anota la presència d’algues invasores i nacres i, en alguns punts d’estudi, s’instal·len enregistradors de la temperatura de l’aigua. Cada any hi participen aproximadament deu entitats col·laboradores, vint centres d’immersió voluntaris i fins a cent bussejadors recreatius voluntaris.

Durant el 2022 es va establir una nova col·laboració mitjançant el monitoratge de praderies a llocs d’elevada pressió nàutica a Eivissa, iniciativa del Grup d’Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa (GEN-GOB), les dades del qual es van integrar a la resta de resultats de les Illes Balears. Els divuit punts d’estudi nous es van establir a zones d’elevada pressió de trànsit i ancoratge d’embarcacions i, per tant, corresponien a praderies més deteriorades. Les proporcions de posidònia morta trobades el 2023 són superiors al 25% a la meitat dels punts, encara que, de moment, la sèrie temporal disponible és massa curta per establir conclusions.

Enguany, la Xarxa continua i ja s’han iniciat les immersions per prendre dades de les praderies. El mes d’abril es van visitar les zones de Cala Vadella i Talamanca, a Eivissa, amb el GEN-GOB, i el maig s’han reprès les immersions amb centres d’immersió i bussejadors voluntaris al litoral de Mallorca. Les immersions amb voluntaris continuaran durant tota la temporada de busseig fins a finals d’octubre i s’estendran també a Eivissa i Formentera (a Menorca totes les immersions les fan personal tècnic en col·laboració amb l’Observatori Socioambiental de Menorca). Les persones interessades poden consultar les xarxes socials del projecte (www.instagram.com/xarxa_posidonia/, www.facebook.com/redmonitorizacionposidonia/, www.twitter.com/xarxa_posidonia).

Cal recordar que el Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, inclou la posidònia oceànica dins la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial. Aquesta protecció legal té per objecte garantir una situació de conservació favorable i suposa que s’hagi de dur a terme una avaluació periòdica del seu estat de conservació. Així mateix, el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la posidònia a les Illes Balears, encomana a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural el desenvolupament d’un pla de seguiment de l’estat general de les praderies, amb especial atenció a les d’alt valor, a les praderies que s’han de regular i a les incloses en els espais naturals protegits o de la Xarxa Natura 2000. És en el marc dels compromisos i obligacions derivats d’aquestes normes que s’insereix el projecte de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia.