La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant l'acció conjunta de les direccions generals de Medi Natural i Gestió Forestal i de Pesca, ha convocat avui la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte de l'Estratègia Balear de Conservació de Zones Marines Somes. Per això, i de manera semblant a la iniciativa del Govern per conservar els peixos cartilaginosos (Estratègia Balear de Taurons i Rajades), l'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar diferents mesures i actuacions per conservar la biodiversitat d'aquestes zones i posar en valor i preservar aquests biòtops singulars.

La directora general de Medi Natural, Anna Torres, ha explicat que «aquesta iniciativa consisteix, en primer lloc, en establir un llistat de les zones marines d'aigües somes de les Illes Balears que tenen interès de conservació per, posteriorment, fer propostes de plans de gestió o, en molts de casos, de revisió i adaptació dels ja existents.» En aquest sentit, en aquesta primera trobada, a més de constituir-se el comitè d'experts, s'ha establert que el llistat de les zones marines d'aigües somes sigui el del Llibre Vermell dels Peixos de les Illes Balears. També s'ha determinat quines d'aquestes zones ja estan afectades per alguna figura especial de conservació (Espais Marins Protegits (EMP), Reserva Marina, Xarxa Natura 2000) i si tenen una planificació en vigor i, en conseqüència, quines no en tenen. En darrer lloc, s'ha xerrat de les espècies i grups taxonòmics de major interès de conservació.

A més de representants de la Conselleria, el comitè està format per experts de diferents entitats com el CSIC, l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Múrcia, la Fundació Marilles, la Fundació Palma Aquarium i la Fundació Cleanwave.

Per part seva, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha recordat que a la Mediterrània, encara avui, la destrucció d'hàbitats és, per davant de la pesca, la contaminació, el canvi climàtic o les invasions biològiques, la principal responsable de la pèrdua de biodiversitat: «Això és especialment cert allà on podem trobar hàbitats restringits a localitats molt concretes, com són els de les zones d'aigües somes litorals, categoria que inclou situacions diverses, com àrees portuàries, llacunes semitancades, esculls barrera de fanerògames, cales profundes, etc.»

En aquesta línia, ha continuat Grau, «a les Illes Balears les zones somes litorals són petites i escasses, però tenen un gran valor biològic en ser el refugi d'espècies rares i especialitzades. A l'arxipèlag, aquests llocs resguardats d'aigües poc profundes han estat alterats per l'acció humana, particularment en el darrer segle, amb els usos portuaris, balnearis, residencials i turístics.»

Amb tot, cal recalcar que moltes d'aquestes zones ja gaudeixen d'un cert nivell de protecció perquè formen part d'àrees marines protegides molt més grans, però no n'hi ha un inventari complet, tot i haver-n'hi propostes parcials. En aquest sentit, Anna Torres ha indicat que «qualsevol iniciativa global de conservació ha de prendre com a punt de partida l'establiment d'un inventari complet, on s'identifiquin la totalitat d'aquestes formacions, se n'avaluï l'estat de conservació i es proposin les mesures necessàries per a la seva conservació i, si escau, restauració quan sigui tècnicament possible.»