INTRODUCCIÓ

L’avaluació ambiental de projectes, plans i programes és un procediment per a la prevenció d’impactes ambientals negatius, amb la valoració prèvia de la millor entre diferents alternatives, inclosa l’alternativa zero, i l’establiment de mecanismes de prevenció, correcció o compensació, per la qual cosa és un instrument útil per a la protecció del medi ambient, el benestar ciutadà i la salut, de manera compatible amb el desenvolupament econòmic i social.

En desplegament dels principis que recullen els articles 2 i 6 del Tractat de la Unió Europea i 191 a 193 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es dictaren la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que substituí la Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i que ha estat modificada per la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril.

Les directives recullen resolucions internacionals sobre avaluació ambiental, d’entrada les que aprova l’Assemblea General de les Nacions Unides, com la Carta Mundial de la Naturalesa, aprovada el 28 d’octubre de 1982, o el principi 17 de la cèlebre Declaració de Rio de 1992, adoptada en el si de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. En matèria transfronterera, incorporen el Conveni d’Espoo, de 25 de febrer de 1991, ratificat per la Unió Europea i per l’Estat espanyol, i el Protocol de Kíev, de 21 de maig de 2003.

D’acord amb l’article 45 de la Constitució Espanyola, els poders públics han de vetllar per la utilització racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient.

El repartiment competencial, d’acord amb l’article 149.1.23a de la Constitució espanyola, atribueix a l’Estat la competència de la regulació bàsica en matèria de medi ambient i reserva explícitament a les comunitats autònomes l’establiment de normes addicionals de protecció.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma, en l’article 30.46, la competència exclusiva en matèria de «Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient». Per tant, la comunitat autònoma té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l’Estat en la legislació bàsica.

Tanmateix, segons doctrina del Tribunal Constitucional (des de la STC 13/1998, de 22 de gener), el procediment d’avaluació ambiental no és l’execució d’una competència de medi ambient, sinó que és adjectiu del procediment d’autorització o aprovació, validant-se així que l’Estat es reservi l’avaluació ambiental dels projectes, els plans i els programes en els quals actuï com a òrgan substantiu. Això no obstant, el Tribunal Constitucional també ha precisat que, en aquests casos, s’ha de garantir la participació de les comunitats autònomes.

La Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, va dur a terme una revisió d’aquest instrument jurídic de control previ, integrant en una sola norma els procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIA) i d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAE), amb un esquema similar per a tots dos procediments, que unifica la terminologia i desplega una regulació prou exhaustiva, amb l’explícita intenció d’uniformitzar la regulació a l’àmbit estatal.

La primera regulació pròpia a les Illes Balears de l’avaluació de l’impacte ambiental fou el Decret 4/1986, d’implantació i regulació dels estudis d’impacte ambiental, aprovat pel Consell de Govern de dia 23 de gener de 1986, considerat com una normativa provisional i de rang insuficient, que complia amb la transposició de la Directiva 85/337/CEE. Aquesta regulació fou modificada, de manera parcial, pel Decret 85/2004, d’1 d’octubre.

Vint anys després, es va promulgar la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, modificada en nombroses ocasions; concretament, per la disposició addicional desena de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives; per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica de les Illes Balears; per la disposició addicional tercera de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible; i finalment per la disposició derogatòria única de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.

La Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, aprofità l’ocasió de l’adaptació a la nova llei estatal per derogar i substituir la Llei 11/2006 i les seves modificacions, a fi d’aportar claredat i seguretat jurídica. Així mateix, en adaptació a la disposició addicional setena de la Llei 21/2013, reconduí l’avaluació de repercussions dels plans, els programes i els projectes sotmesos a avaluació ambiental susceptibles d’afectar els espais Xarxa Natura 2000, als procediments d’avaluació ambiental.

Després de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016 es produïren una sèrie de novetats que en recomanaren la modificació, que es va dur a terme per la Llei 9/2018, de 31 de juliol.

En primer lloc, la Llei 12/2016 no havia transposat íntegrament la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril, que modificà la Directiva 2011/92/UE, atès que, en aquell moment, no havia estat transposada per l’Estat ni havia entrat en vigor, cosa que succeí el 15 de maig de 2017.

Per altra banda, a conseqüència del qüestionament de la constitucionalitat d’una sèrie d’articles de la Llei 12/2016, es va produir un acord d’interpretació en el marc de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Comunitat autònoma de les Illes Balears, que fou publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 22 de juny de 2017, i en el Butlletí Oficial de l’Estat del mateix dia; i un recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 9.4, 26.2 i 33.1.a), que foren anul·lats per la STC 109/2017, de 21 de setembre (BOE de 13 d’octubre).

La Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, a la seva disposició final tercera, autoritza el Consell de Govern de les Illes Balears per elaborar, abans del 31 de desembre de 2020, un Text refós de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, al qual s’han d’incorporar les disposicions contingudes en aquesta llei i en qualsevol altra norma de rang legal aplicable en matèria d’avaluació ambiental, inclosa, i en el que hi tengui relació, la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, com també, si escau, per adequar-la als preceptes bàsics de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, amb autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar les disposicions objecte de refosa.

Així, la normativa en vigor actualment és el Text refós de la Llei d’Avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost.