Xylella fastidiosa (Wells et al)

Què és?

Es tracta d’un bacteri que afecta més de 550 espècies vegetals, tant en àmbit agrícola, com forestal i ornamental, causant de diverses malalties com la Clorosis variegada dels cítrics, la Malaltia de Pierce, el «Ponhy peach», o el CoDiRO, més conegut com el Síndrome del decaïment sobtat de l’olivera.

Aquest bacteri es localitza en el xilema de les plantes i es multiplica dins els vasos conductors, de manera que pot arribar a taponar-los i a obstruir el flux de saba bruta; aquest fet provoca símptomes que es corresponen amb la falta d’aigua o la manca de nutrients. La identificació de Xylella sempre requerirà, per tant, d’un anàlisi en laboratori.

Hi ha 3 subespècies principals del bacteri: subsp. fastidiosa, subsp. multiplex i subsp. pauca; les 3 es localitzen a les Balears: a Mallorca la multiplex i la fastidiosa, a Menorca la multiplex i a Eivissa la pauca.

A més a més, les subespècies pertanyen a tipus genètics o «Sequence Type» (ST) diferents. Cada subespècie i ST concret té una determinada gama d’espècies vegetals a les que pot infectar i a les que causa malalties.
Xilema obstruït pel bacteri Xylella fastidiosa
Fotografia: N. Potnis et al. 2019

A quines espècies afecta?

Té un ampli rang d’hostes, en tots els àmbits, i un elevat potencial patogen.

En l’annex I del Reglament d’Execució 2020/1201, de 14 d’agost, es recull el llistat de vegetals que son sensibles a una o més espècies de Xylella fastidiosa o «vegetals hospedants»; són un total de 156 vegetals.

El l’annex II es classifiquen els vegetals hospedants en funció de la subespècie de Xylella a la que són sensibles; se’ls denomina com a vegetals especificats.

A les Illes Balears actualment (4 d'agost 2021) hi ha 36 espècies vegetals que han resultat positives a Xylella fastidiosa. Són les següents: Acacia saligna, Calicotome spinosa, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Clematis cirrhosa, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Genista hirsuta, Genista lucida, Genista valdes-bermejoien Helichrysum stoechas, Juglans regia, Lavandula angustifolia, Lavandula dentata, Nerium oleander, Olea europaea var. europaea, Olea europaea var. sylvestris, Phagnalon saxatile, Phillyrea angustifolia, Polygala myrtifolia, Prunus avium, Prunus domestica, Prunus dulcis, Rhamnus alaternus, Rosmarinus officinalis, Ruta chalepensis, Santolina chamaecyparessus, Santolina magonica, Salvia officinalis, Spartium junceum, Teucrium capitatum, Ulex parviflorus Pourr., Vitis vinífera i amb les novetats de Myoporum laetum, Vitex agnus-castus i Phlomis italica. 
Cistus albidus afectat per X. fastidiosa
Fotografia: Jose Fidel Garzón
Olea europea afectat per Xylella fastidiosa
Fotografia: Diego Olmo

Rhamnus alaternus afectat per X. fastidiosa. 
Fotografia: Jose Fidel Garzón. 
Rosmarinus officinalis afectat per Xylella fastidiosa.
Fotografia: Carlos Daza.

En el següent document podeu consultar l’estat actual de la plaga a les Balears:

Estat actual de la plaga a les Illes Balears (4 d'agost 2021)

Com es transmet?

Xylella fastidiosa necessita de vectors per ser transmesa.

Sembla que pot ser tramesa per diverses espècies de cicadèlids (Hemíptera: Cicadellidae), cercòpids (Hemíptera: Cercopoidea) i segurament també per les cigales (Hemíptera:Cicadoidea) les quals s’alimenten principalment de la saba del xilema.

Es coneixen prop de 40 espècies d’insectes vectors de X. fastidiosa, encara que existeix molt baixa especificitat entre el bacteri i el vector (Landa et al, 2018).

Per a que un d’aquests vectors pugui transmetre la malaltia, primer l’ha d’haver adquirit al alimentar-se d’una planta infectada. El vector reté el bacteri en el seu aparell bucal, i la transmet durant la seva alimentació.

Les larves perden el bacteri en cada muda, però no així els insectes adults que la poden mantenir durant tota la seva vida, ja que la repliquen dins el seu aparell bucal.
Ninfa de Philaneus spumarius
Fotografia: Ruben Casas

Danys i símptomes

Durant l’alimentació d’un vector infectat el bacteri es dissemina per les cèl·lules del xilema o pels elements traqueals. Els símptomes de la malaltia, si es manifesten, ho fan varies setmanes després de la inoculació; són molt més clars durant els mesos d’estiu i a la tardor, que és quan hi ha un major estrès hídric.

Els símptomes, en general, es manifesten en forma de marciment, i en cassos més aguts, per l’assecament de branques i fulles i, fins i tot, la mort de la planta.

Algunes plantes no mostraran símptomes al llarg de tota la seva vida, dificultant el control d’aquesta malaltia.

El servei de Sanitat Forestal ha editat una guia visual on es mostren els principals símptomes que s’han observat de Xylella fastidiosa en els vegetals hostes en l’àmbit forestal de les Balears. El podeu consultar i descarregar en el següent link: Guia Visual de símptomes de Xylella en vegetació forestal

Xylella fastidiosa a les Balears

A les Illes Balears, Xylella fastidiosa va ser detectat per primera vegada l’any 2016, en un centre de jardineria de l’illa de Mallorca, en un cirerer (Prunus avium). La detecció fou arrel de les inspeccions preceptives que es realitzen anualment en aplicació de la normativa fitosanitària europea i estatal.

Immediatament es va posar en marxa el protocol d’eradicació, la demarcació d’àrees i els mostrejos que exigia la normativa europea; enseguida es va poder constatar que el bacteri estava estès per les illes de Mallorca, Menorca e Eivissa, afectant a diversos hostes, i en tots els àmbits.

Fins a dia d’avui, no s’han detectat plantes infectades pel bacteri en l’illa de Formentera.

A mesura que s’anaven identificant més vegetals infectats, més subespècies i més grups genètics diferents, es feia palès que el bacteri podria portar diversos anys en les illes, i que la seva introducció podria tenir múltiples orígens.

L’any 2017 es modifica la normativa europea, Decisió d’Execució (UE) 2017/2352, de 14 de desembre de 2017, per la qual es modifica la Decisió (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació Dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al), ambdues ja derogades, i s’inclou a totes les Illes Balears com a territori a on aplicar una estratègia de contenció front Xylella fastidiosa. La contenció suposa una relaxació respecte les estrictes mesures que suposava la eradicació.

Regulació

Està considerada com a patogen de quarantena de la Unió Europea, inclosa per tant en l’Annex II part B del Reglament d’Execució (UE) 2019/2072; i també com a plaga prioritària, d’acord al Reglament Delegat (UE) 2019/1702.

Actualment, les mesures específiques per evitar la introducció i la propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa es realitza a través del Reglament d’Execució (UE) 2020/1201 de la Comissió, de 14 d’agost de 2020. El capítol V regula les mesures de contenció que tant les Illes Balears, com la resta de territoris que tenen aprovada una estratègia de contenció, han de complir. Aquest reglament ha estat modificat pels Reglaments d'Execució (UE) 2121/1688, de 20 de setembre, i 2021/2130 de 2 de desembre de 2021. 

En l'àmbit forestal s'ha elaborat un Pla que regula totes les actuacions de prevenció, control i seguiment de la plaga. El podeu consultar: Pla d'acció per combatre l'organisme nociu Xylella fastidiosa en les Illes Balears; àmbit forestal. 

L’article 15 estableix que en l’estratègia de contenció, l’Estat membre controlarà la presència de la plaga en les proximitats dels llocs amb valor cultural i social particular designats com a tals per l’estat membre. En l’àmbit forestal de les Illes Balears, els llocs designats i els seus corresponents plan de gestió, són els següents:

- Pla específic per a combatre la plaga prioritària Xylella fastidiosa en els Pinus pinaster de les Illes Balears

- Pla específic per a combatre la plaga prioritària Xylella fastidiosa en els Arbres Singulars de les Illes Balears 

Plantació de plantes especificades dins les Illes Balears

En les zones de contenció com les Illes Balears, únicament si els vegetals especificats pertanyen a varietats considerades resistents o tolerants a la plaga especificada.

En el següent link es pot consultar els vegetals especificats que està permesa la seva plantació a les Balears. https://www.caib.es/sites/xf/ca/plantacia_de_vegetals__especificats_a_les_zones_infectades/

Moviment i circulació de vegetals

Cal consultar lan següent informació: Restriccions al moviment

Normativa

Com comunicar símptomes i vegetals positius

Material divulgatiu

Enllaços d'interès