Elements de diagnosi
Els perforadors del pi fan unes galeries a l'escorça en forma de volcà de resina per on penetra a l'arbre, al final de la tardor.
Un altre dany és el que fa a les branquetes, ja que se'n menja la part interior durant els mesos de primavera.
Ataca sobretot els arbres que tenen un tronc d'un diàmetre de més de 6-7 cm. Però en els troncs de diàmetre més petit hi pot haver altres xilòfags, i per això també és important eliminar-los.
| Galeries construïdes per perforadors del pi. Foto: © Luis Núñez |
Els troncs caiguts o tallats són un atractiu pels perforadors del pi. Foto: © Luís Núñez |
El primer indicador que hem d'observar per detectar l'insecte és la presència de branquetes al terra, pel fet que se les menja per dintre i cauen a terra durant els mesos de primavera.
També podem observar la presència d'uns forats d'entrada a l'escorça en una forma de volcà de resina per on entra a l'arbre, al final de la tardor.
El color i el vigor de l'arbre són altres indicadors per detectar la presència dels perforadors del pi, a mesura que l'arbre s'asseca i es torna groc, l'atac es fa evident. Per confirmar l'atac es pot gratar l'escorça de l'arbre per sobre d'on es troba un forat d'entrada i comprovar si ja s'hi ha fet la galeria.
Resulta important prestar major atenció en la detecció quan existeixen alguns d'aquests factors:
- Al costat d'incendis recents.
- En masses atacades per processionària.
- Quan s'han deixat restes de fusta i branques abandonades al bosc.
- En llocs orientals al sud i amb sòl pobre.
- Al voltant d'obres que hagin pogut causar danys a les arrels dels arbres.
Criteris de selecció del perforador del pi (Tomicus destruens). Quadre de tala i no tala