Descripció
Es tracta d'un insecte lepidòpter (papallona) de la família Lymantridae. El seu nom específic de dispar es deu al fet que la femella és d'un color blanc i el mascle és de color marró fosc. Per tant presenta un dimorfisme sexual accentuat. Es coneix en castellà com a Lagarta peluda
| Adults de l'espècie: a dalt el mascle, a baix la femella. |
Adult sense estendre les ales. Foto: © Luís Núñez |
ADULT
La femella de Lymantria dispar L. és una papallona amb una envergadura d'uns 45-65 mm. El cos és gran i pot arribar als 3 cm de longitud, trobant-se coberta de pèls de color ataronjat a l'extrem abdominal. Aquest abdomen és molt dilatat i l'impedeix volar. Tot i tenir les ales perfectament desenvolupades, es desplaça caminant de manera desgarbada. No sol allunyar-se molt de la seva exúvia per pondre, valent-se de feromones sexuals per atreure el mascle.
El tòrax es troba recobert d'abundants pelets de color blanquinós. Les ales són blanquinoses també, amb una sèrie de taques negres de les quals en destaca una en forma de V a les ales anteriors i d'altres més petites en el marge apical. Les antenes són finament dentades. Les potes són negres, amb el fèmur cobert de pèls de color blanquinós.
El mascle és més petit, amb 35-40 mm d'envergadura i 18-20 mm de longitud del cos. Té les antenes bipectinades, en forma de ploma, i l'abdomen és bastant més petit que el de la femella. Les ales són de color bru, presentant en les ales anteriors, taques de forma irregular, de color més fosc i molt abundants. Són molt bons voladors, poden desplaçar-se diversos quilòmetres. Volen en zigazaga cercant la femella. Les potes són de color grisenc i, igual que la femella, té el fèmur cobert de vellositat, encara que en el mascle és de color gris.
| Gran grup de postes. Foto: © Luís Núñez |
Detall dels capolls sedosos. Foto: © Luís Núñez |
LA POSTA
Té forma abombada, ovalada i amb aspecte envellutat i de color ataronjat. Els ous es troben aglutinats amb una substància que segrega la femella i protegits per les escates de l'abdomen de la femella.
La grandària és variable i pot tenir entre 250 i 500 ous, encara que se n'han trobat algunes de grandària excepcional amb 1.500 ous.
Es troben més freqüentment en la part inferior de les branques més horitzontals, encara que també poden pondre a objectes que es trobin prop dels peus afectats, tals com roques, troços de fusta, vehicles, etc.
Els grups d'ous de cada posta tenen una grandària de 3-4 cm de longitud per 1.5 a 2 cm d'amplada. La seva grandària i la fecunditat mitja són bons indicadors de l'estat de la població. Així, si el nombre d'erugues nascudes per posta és petit, la població es troba en regressió.
| Capoll sedós realitzat per la femella. En el seu interior es conserva la posta d'ous. Foto: © Luís Núñez |
Erugues recent nascudes i sortides del capoll sedós (fase mirall). Foto: © Luís Núñez |
L'ERUGA
Les femelles passen per sis estadis abans de pupar, mentre que els mascles únicament en passen per cinc. Al primer estadi, que es denomina fase mirall, les erugues mesuren uns 3 mm de longitud, són negres amb llargs pèls.
En el segon estadi tenen uns 5 mm i són de tonalitat marró amb pèls curts. En el tercer estadi tenen uns 7 mm, són de color negre amb llargs pèls. En els tres primers estadis el cap és negre i el cos té unes taques simples. La larva en els seus últims estadis arriba als 45 - 70 mm, presentant una coloració general grisenca, amb pèls llargs que poden ser negres o clars.
El més característic en aquestes fases és una fila doble de tubercles dorsals, que solen ser quatre parells de color blau i set parells de color vermell, encara que això pot variar, trobant-se fins i tot erugues amb els onze parells de color blau. El cap és de color marró fosc i negre, amb dues taques negres a la part frontal.
| Eruga i fulles d'alzina rosegades. Foto: © Luis Núñez |
Eruga en fase avançada. Foto: © Luís Núñez |
LA PUPA
Recent transformats en crisàlides, tenen un color groc vermellós i tornen de color fosc, marró vermellós, amb alguns pèls de color groguenc. Són lliures i estan proveïdes d'uns filets sedosos a l'extrem de l'abdomen, mitjançant els quals se subjecten i els són útils per abandonar l'exúvia en el moment de l'emergència.
Les crisàlides de les femelles són de major grandària i tenen la terminació de l'abdomen ovalada, mentre que les dels mascles, de menor grandària, tenen la terminació de l'abdomen gairebé punxeguda. La crisalidació té lloc a l'arbre, en esquerdes, llocs protegits o entre fulles de l'arbre.
| Eruga en fase avançada. Observau els tubercles blaus i bruns. Foto: © Luis Núñez |
Erugues sobre fulles d'alzina. Foto: © Luís Núñez |