Biologia
TOMICUS DESTRUENS
Actua en els arbres malalts o debilitats a causa de defoliacions successives de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) o a causa d'altres factors, i pot arribar a produir la mort de l'arbre.
Es tracta d'una espècie monògama en la qual la femella és la pionera en la colonització dels arbres on fa un orifici de penetració que a vegades condueix cap a una cambra subcoretical on es produeix l'aparellament.
Entrades recents dels adults. Foto: © Luís Núñez |
Perforadors del pi - Detall de l'entrada recent d'un adult. Fixau-vos en la forma de "volcà de reïna". Foto: © Luís Núñez |
Normalment, la femella és l'encarregada de fer la galeria d'uns 6-10 cm de llargària, mentre que el mascle expulsa el serradís a l'exterior. La femella posa de manera escalonada entre 25 i 45 ous, unes quantes vegades durant l'any, d'un color blanquinós, en unes petites cel·les a cada costat de la galeria.
L'emergència dels ous es produeix entre els 12 i 15 dies després de la posta, i surten petites larves que s'alimenten de teixits del floema, amb la consegüent ruptura dels vasos conductors de la saba.
La galeria materna és paral·lela a l'eix del tronc (vertical) i les galeries larvàries són sinuoses i transversals a la galeria materna (horitzontals). Al final de l'evolució, la larva hi fa una cambra per passar a l'estadi de pupa, d'on després sortirà l'insecte adult, realitzant un orifici de forma circular, des de l'interior de l'escorça fins a l'exterior, d'aproximadament 1 mm de diàmetre.
Les postes es realitzen des dels primers dies d'octubre fins als primers de maig i es produeixen entrades graduals d'adults sexualment madurs, encara que en alguns moments es produeix de forma massiva a principis de tardor i finals d'hivern depenent de la temperatura.
Els nous adults surten des d'abril fins als primers dies de juliol, a causa del retard de les larves en darrer estadi. Després de l'emergència, els imagos pugen a les branquetes terminals de l'arbre, alimentant-se de la medul·la.
ORTHOTOMICUS EROSUS
L'Orthotomicus erosus pot tenir fins a 4 generacions a l'any depenent de la temperatura; a les Illes Balears es desenvolupa principalment a l'estiu, però pot tenir fins a cinc generacions anuals. Es tracta d'una espècie polígama, motiu que unit a la possibilitat de tenir cinc generacions, així com al nombre elevat d'ous (entre 30 i 60) fa que sigui molt perillosa com a plaga.
Larva. Foto: © Luís Núñez |
Larves construint galeries. Foto: © Luís Núñez |
El mascle, mitjançant un orifici d'entrada a l'arbre, fa una cambra nupcial i segrega una feromona que atreu algunes femelles. Després d'haver-les fecundat, les femelles escalen la galeria materna, des de la cambra nupcial i en sentit de l'eix longtudinal de l'arbre. Aquestes galeries són molt més sinuoses que les del Tomicus destruens, i tenen diverses ramificacions que parteixen del mateix punt, cosa que les fa fàcils de distingir.
Realitza les galeries espitjades, d'aproximadament 2 mm d'amplada, i no emet reïna al contorn. Cada cel·la es troba obturada pel detritus que la femella hi diposita. Els ous neixen a la setmana posterior a la posta, quan les temperatures són entre 15º i 25 ºC.
Les galeries van augmentant de mida a mesura que va creixent la larva i s'allunyen de la cambra principal, a més es troben plenes de detritus que la larva hi diposita; mentre que les galeries maternes estan netes. Al final de l'evolució la larva fa una cambra per passar a l'estat de crisàlide d'on sortirà l'adult fent un orifici circular, des de l'interior de l'escorça fins a l'exterior.
Adults a l'interior de les galeries. Foto: © Luís Núñez |
La durada del cicle larvari és d'uns vint dies i la de l'estadi de crisàlide d'una setmana, que juntament amb la setmana que tarda la larva en sortir de l'ou, fa que l'adult estigui format en 35 dies, però en condicions òptimes pot tardar només quinze dies. Els nous imagos surten i així tornen a començar el cicle, mentre que quan les temperatures comencen a baixar, en els mesos de setembre i octubre, s'agrupen a les galeries d'hivern, on hi passen els mesos més freds. Tornen a l'activitat quan pugen les temperatures.