Danys i conseqüències

Les erugues d'aquesta espècie són molt voraces i s'alimenten de les fulles del pi. Els danys són més greus a mesura que la larva arriba als darrers estadis de desenvolupament (tardor i hivern). Ataquen els cedres i totes les espècies de pi, tant les autòctones com les introduïdes.

En el cas particular de les Illes Balears, el pi blanc és gairebé l'única espècie que hi és present de forma autòctona i es pot considerar inclòs en el grup I. Per tant, és molt susceptible de ser atacat per l'insecte.

Colònia d'erugues soterrant-se a principis de febrer. Foto: © Luís Núñez	Erugues alimentant-se de fulles de pi. Foto: © Francisco Grimalt

Les defoliacions no arriben a matar l'arbre, llevat que siguin molt intenses i repetides, però el poden debilitar i provocar-ne una disminució del creixement anual que pot ser sobretot greu en el cas dels repoblats, ja que poden tardar més temps a constituir-se masses adultes i, fins i tot, poden arribar a degradar-se.

El fet que es debiliti l'arbre per aquesta raó, junt amb altres de caire climàtic i edàfic pot afavorir l'entrada d'altres insectes, com ara els perforadors.

El fet de tenir els pèls urticants (per a les persones) fa que les operacions d'eliminació de les bosses, s'hagin d'efectuar amb molta cura. En el cas d'atacs molt severs pot arribar a ser difícil passejar pel bosc i dur-hi a terme els treballs silvícoles. Aquest efecte és encara més greu en el cas de les àrees recreatives.