Article 133. Participació dels ciutadans en el procediment d’elaboració de normes amb rang de llei i reglaments

1. Amb caràcter previ a l’elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament, s’ha de substanciar una consulta pública, a través del portal web de l’Administració competent en la qual s’ha de demanar l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:

a) Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.

b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.

c) Els objectius de la norma.

d) Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.

2. Sense perjudici de la consulta prèvia a la redacció del text de la iniciativa, quan la norma afecti els drets i interessos legítims de les persones, el centre directiu competent ha de publicar el text al portal web corresponent, per tal de donar audiència als ciutadans afectats i sol·licitar totes les aportacions addicionals que puguin fer altres persones o entitats. Així mateix, també es pot demanar directament l’opinió de les organitzacions o associacions reconegudes per llei que agrupin o representin les persones que tinguin drets o interessos legítims que es vegin afectats per la norma i els fins de les quals guardin relació directa amb el seu objecte.

3. La consulta, audiència i informació públiques que regula aquest article s’han de dur a terme de tal manera que els destinataris potencials de la norma i els qui facin aportacions sobre aquesta tinguin la possibilitat d’emetre la seva opinió, per a la qual cosa s’han de posar a la seva disposició els documents necessaris, que han de ser clars i concisos i han de reunir tota la informació necessària per poder pronunciar-se sobre la matèria.

4. Es pot prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques que preveu aquest article en el cas de normes pressupostàries o organitzatives de l’Administració General de l’Estat, l’Administració autonòmica, l’Administració local o de les organitzacions que en depenen o hi estan vinculades, o quan concorrin raons greus d’interès públic que ho justifiquin. Quan la proposta normativa no tingui un impacte significatiu en l’activitat econòmica, no imposi obligacions rellevants als destinataris o reguli aspectes parcials d’una matèria, es pot ometre la consulta pública regulada a l’apartat primer. Si la normativa reguladora de l’exercici de la iniciativa legislativa o de la potestat reglamentària per una Administració preveu la tramitació urgent d’aquests procediments, l’eventual excepció del tràmit per aquesta circumstància s’ha d’ajustar al que preveu aquella.

Consulta el document complet

Article 3. Principis generals

Són principis que informen la bona administració i el bon govern:

[...]

b) Participació ciutadana: l’administració ha d’aplicar sistemes i mètodes perquè la participació de la ciutadania sigui un fet en el disseny i la gestió de les polítiques públiques i dels serveis que presta, que s’han d’incloure en les agendes polítiques a l’hora de definir i millorar les intervencions d’una manera proactiva.

[...]

Article 6. Participació ciutadana

1. Per tal de promoure i garantir la participació ciutadana, l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

a) Ha de fomentar la participació, individual o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma i ha promoure la participació en els assumptes públics, especialment en relació amb la tramitació de noves lleis i en l’avaluació de les polítiques públiques. En aquest sentit, els projectes de llei han d’incloure un procés participatiu o de consulta i cada avaluació de les polítiques públiques ha de dur associada una acció d’escolta de la veu de la ciutadania. En cas d’impossibilitat de dur a terme aquest procés s’ha de motivar justificadament.

b) Ha d’enfortir el teixit associatiu i la societat civil, ha d’impulsar la generació de la cultura i dels hàbits participatius entre la ciutadania i ha d’afavorir la reflexió col·lectiva sobre els assumptes que siguin objecte dels processos participatius, tot això garantint la pluralitat, el rigor, la transparència informativa i la veracitat.

c) Ha de promoure el diàleg social com a factor de cohesió social i de progrés econòmic i el foment de l’associacionisme, del voluntariat i de la participació social.

d) Ha d’establir vies de relació directa amb la ciutadania que, amb el subministrament previ de la informació veraç i suficient que es consideri, proporcionin informació per tal d’adequar el disseny de les polítiques públiques a les demandes i inquietuds de la ciutadania.

e) Ha d’afavorir els mecanismes de participació i de cultura democràtica, entre d’altres, mitjançant les noves tecnologies i ha de treballar per implementar progressivament processos de participació a través de mitjans electrònics.

f) Ha de promoure la confecció d’uns pressuposts participatius, és a dir, la possibilitat que la ciutadania opini sobre l’ordre de prioritats en el capítol Versió consolidada sense validesa jurídica (actualitzada a 28/05/2024) 14 d’inversions mitjançant mecanismes de democràcia directa estructurats degudament o altres processos o instruments participatius. En aquest sentit i com a mínim, es donarà publicitat via electrònica de l’avantprojecte d’inversions del pressupost, perquè la ciutadania pugui fer efectiva aquesta participació directa dins un termini concret.

2. La ciutadania té dret a ser consultada de manera periòdica i regular sobre el seu grau de satisfacció respecte dels serveis públics. Per tal de complir aquest dret s’ha de fomentar l’ús d’instruments adequats, com ara les enquestes, els sondejos o els panells ciutadans. Els resultats d’aquestes consultes s’han de publicar en la pàgina web de l’administració.

Article 23. Qualitat en la gestió

1. L’Administració de la comunitat autònoma i els ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears han d’impulsar l’eficàcia i l’eficiència de les seves organitzacions mitjançant la generalització de la implantació dels sistemes de gestió segons els estàndards reconeguts de qualitat que, entre altres elements, incloguin els epígrafs següents:

[...]

h) Mecanismes actius de participació de la ciutadania.

[...]

Consulta el document complet

Consulta el document complet

Consulta el document complet

Article 3. Principis d’organització

1. Es garanteix al municipi i a les altres entitats locals que puguin existir la plena autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos, així com per a l’exercici de les seves competències. Els ens locals serveixen amb objectivitat els interessos públics i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, autonomia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació, autonomia, participació i amb submissió plena a l’ordenament jurídic. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals que per llei s’estableixin en matèria d’organització i funcionament municipal.

[...]

Article 4. Representació objectiva dels interessos locals

[...]

3. Les entitats locals, cada una dins el seu àmbit, assumeixen la funció de representants objectives de la comunitat local a la qual serveixen, als efectes de la participació i la defensa d’aquesta comunitat en els assumptes del seu interès respectiu.

Article 14. Procediment

El procediment per alterar termes municipals comprèn els tràmits següents:

a) La potestat d’iniciativa correspon a l’òrgan competent del Govern de les Illes Balears. En cas d’iniciativa del consell o del Govern de les Illes Balears, es requereix comunicació prèvia als ajuntaments afectats perquè manifestin el seu acord previ. L’expedient també es pot incoar, en el cas de segregació de part d’un municipi per agregar-se a un altre o per constituir un municipi independent, a iniciativa de la majoria dels veïnats o les veïnades amb dret a vot a les eleccions municipals, conformement a la inscripció del darrer cens electoral; en aquest cas, l’acord municipal, favorable o desfavorable, s’ha d’adoptar en el termini de Versió consolidada sense validesa jurídica tres mesos des de la presentació de la sol·licitud en el registre d’entrada de l’ajuntament.

b) La potestat d’iniciativa implica l’elaboració d’una memòria justificativa de l’alteració de termes que es projecta, en què s’acrediti que es compleix amb els requisits legalment exigits.

c) L’acord municipal inicial, d’ofici o a instància de part, relatiu a l’alteració del terme municipal s’ha d’adoptar amb el quòrum de la majoria absolut del nombre legal de membres del ple, de conformitat amb el que preveu l’article 92.3 d’aquesta llei, i s’ha de sotmetre a informació pública dins el termini de quaranta-cinc dies.

d) L’acord municipal de resolució de les reclamacions presentades s’ha d’adoptar també amb la majoria esmentada a l’apartat anterior.

e) Tramès l’expedient al consell respectiu, aquest ha de donar audiència als municipis interessats. Posteriorment, ha de trametre al Consell Consultiu de les Illes Balears l’expedient amb la proposta de resolució, perquè n’emeti un dictamen, i ha de retre compte de la tramitació a l’Administració de la comunitat autònoma i de l’Estat.

f) La resolució del procediment correspon al consell respectiu, ha de ser raonada, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s’ha de trametre tant a l’Administració de l’Estat com a la de la comunitat autònoma. La resolució ha de fer referència expressa a la delimitació dels termes municipals afectats, a la divisió del patrimoni, si pertoca, i a l’assignació de personal.

Article 24. Òrgans de consulta, estudi i control

[...]

2. En els municipis on així ho acordi el ple de la corporació hi haurà un consell social o qualsevol altre òrgan consultiu que estableixi el reglament orgànic municipal, com a òrgan consultiu de govern amb representació del veïnatge i les entitats ciutadanes més representatives, amb la finalitat de garantir la participació ciutadana en la gestió municipal, al qual correspon l’estudi i la proposta en matèria de desenvolupament econòmic i social, la planificació estratègica del municipi i els grans projectes urbans. La composició, les competències i el funcionament d’aquest òrgan es regeixen pel que estableix el respectiu reglament orgànic municipal.

[...]

Article 29. Competències

[...]

2. Els municipis de les Illes Balears, en el marc de les lleis, tenen en tot cas competències pròpies en les matèries següents:

[...]

b) Regulació i desenvolupament de procediments, estructures organitzatives i polítiques per a la participació ciutadana en la vida local, així com elaboració i aprovació de programes de foment de voluntariat i associacionisme.

Article 57. Ens autònoms locals, districtes i delegacions territorials

[...]

4. Els districtes són òrgans territorials desconcentrats del municipi per gestionar de manera més eficaç els assumptes de competència municipal i per facilitar la participació ciutadana en l’àmbit territorial respectiu. Tenen l’organització, les funcions i les competències que cada ajuntament els confereix, ateses les característiques singulars de les diferents porcions del terme municipal.

Article 59. Transferència de competències

1. Els consells i els ajuntaments poden rebre competències transferides de l’Administració de l’Estat i de la comunitat autònoma sobre matèries de la seva competència mitjançant llei, que ha de respectar les seves normatives respectives, quan amb això es garanteixi el millor exercici de la competència o una prestació dels serveis més eficaç, es faciliti la proximitat de la gestió administrativa als seus destinataris i s’assoleixi una major participació de la ciutadania.

[...]

Article 116. Principis generals

1. Les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre la seva activitat i han de promoure la participació de tota la ciutadania en la vida local.

2. La participació ciutadana s’ha de fer efectiva pels mecanismes establerts per cada corporació local, conformement a les normes de participació contingudes en aquesta llei i en les disposicions reglamentàries que la despleguin.

3. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden, en cap cas, menyscabar les facultats de decisió que corresponguin als òrgans representatius regulats per la llei.

Article 121. Mitjans de participació ciutadana

Les corporacions locals han de facilitar la participació ciutadana a través dels diferents mitjans al seu abast i, en especial, en les formes següents:

a) Tramesa als mitjans de comunicació de la localitat acreditats davant la corporació de les convocatòries i els ordres del dia de les sessions que siguin públiques.

b) Difusió adequada i suficient de les exposicions públiques d’actuacions i projectes d’interès i de repercussió social.

c) Oficines d’informació a la ciutadania i implantació de mitjans tecnològics que en facilitin la participació

Article 122. Associacions veïnals

1. Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials del veïnatge tenen la consideració d’entitats de participació ciutadana, sempre que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Associacions, que té per objecte permetre a l’ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents en el municipi, les finalitats i la representativitat, sense perjudici que s’hagin d’inscriure també en el Registre d’Associacions de la comunitat autònoma.

2. En relació amb el municipi, les associacions poden:

a) Sol·licitar informació directa dels assumptes que afectin l’interès de l’associació respectiva.

b) Elevar propostes d’actuació en l’àmbit de les matèries de competència municipal.

c) Formar part dels òrgans de participació i intervenir en les sessions del ple i de les comissions d’estudi, informe o consulta, d’acord amb el que es disposi, si s’escau, mitjançant reglament.

3. Els municipis poden aprovar reglaments per regular els procediments més adequats per facilitar la informació ciutadana.

4. També, i d’acord amb les seves possibilitats econòmiques, poden concedir ajudes econòmiques a les associacions. L’assignació d’ajudes s’ha de fer amb criteris objectius, d’acord amb la importància i la representativitat de les associacions i d’acord amb la normativa vigent en matèria de subvencions.

Article 122 bis. Participació ciutadana en les sessions dels òrgans col·legiats

1. Els veïns amb dret a sufragi actiu en les eleccions municipals podran exercir la iniciativa popular a fi de presentar propostes d’acord o actuacions i de reglament en matèries de la competència municipal.

2. Dites iniciatives hauran de ser subscrites, com a mínim, pel següent nombre de veïns del municipi:

a) El 10 % dels habitants en municipis de menys de 5.000 habitants.

b) 500 habitants més el 2 % dels habitants que excedeixin dels 5.000, en poblacions de 5.000 a 100.000 habitants.

c) 2.400 habitants més l’1 % dels habitants que excedeixen dels 100.000, en poblacions de més de 100.000 habitants.

Aquestes iniciatives s’han de sotmetre a debat i votació en el Ple, sense perjudici que siguin resoltes per l’òrgan competent per raó de la matèria. D’acord amb la normativa bàsica estatal, es requerirà el previ informe de legalitat del secretari o la secretària de l’ajuntament, així com l’informe de l’interventor o la interventora quan la iniciativa afecti drets i obligacions de contingut econòmic de l’ajuntament.

3. El batle o la batlessa haurà d’incloure les iniciatives degudament presentades en l’ordre del dia del primer ple ordinari que celebri l’ajuntament, sempre que s’hagin presentat com a mínim 10 dies naturals abans de la celebració. El Ple haurà de debatre i votar la iniciativa, sense perjudici que l’acord efectiu l’hagi d’adoptar l’òrgan competent d’acord amb el procediment establert.

Consulta el document complet

Article 3. Principis d’actuació

[...]

2. En les relacions amb els ciutadans, l'Administració de la comunitat autònoma, per al servei efectiu a aquests, actua amb objectivitat i transparència, i facilita la participació dels ciutadans en els assumptes públics.

[...]

Consulta el document complet

Article 6 ter. Procediment d’elaboració

1. El procediment d’elaboració dels instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental és el següent, sense perjudici de les previsions particulars, per a cada cas, d’aquesta llei:

a) L’inici del procediment correspon al conseller de Medi Ambient i Territori mitjançant resolució. Aquesta resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears mitjançant un anunci que contengui un extracte del contingut i que indiqui el lloc web en què es pot accedir a la documentació. També s’ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

b) La resolució d’inici ha d’anar acompanyada d’una memòria que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

‒ Els valors ambientals o d’altre tipus que justifiquen o motiven l’inici del procediment.

‒ La descripció del medi o altres característiques rellevants de l’espai.

‒ La delimitació de l’àmbit territorial objecte de l’instrument, amb la cartografia corresponent.

c) La resolució d’inici, juntament amb la memòria, s’ha de sotmetre a un tràmit de participació pública prèvia a la redacció de la proposta de pla, de conformitat amb el que preveu l’article 16 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, com també l’article 6 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Aquesta participació s’ha d’articular a través del portal web de transparència del Govern de les Illes Balears i com a mínim en dos dels diaris de major tirada de l’illa corresponent. Addicionalment es podran articular altres mitjans de participació, telemàtics o no telemàtics.

Els resultats d’aquesta participació s’han de tenir en compte per elaborar el corresponent pla.

d) Una vegada redactada la proposta del pla o instrument s’ha de sotmetre als tràmits següents:

‒ Audiència de les persones interessades durant un termini de dos mesos, que s’ha de fer, segons correspongui, directament, per mitjà de les entitats que les agrupin o les representin o mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o mitjans telemàtics. Així mateix, s’han de consultar els interessos socials i institucionals afectats i les associacions que persegueixin els principis i objectius que preveu aquesta llei, en cas de no estar compresos en el supòsit anterior.

‒ Consulta de les administracions territorials que, per raó de la matèria, es puguin veure afectades per la iniciativa. En tot cas, s’han de consultar els consells insulars i ajuntaments, quan el pla els afecti. La consulta als ajuntaments es pot fer directament o mitjançant les organitzacions representatives d’aquestes entitats o dels òrgans de participació dels quals formin part. Les administracions territorials consultades s’han de pronunciar en el termini de dos mesos.

‒ Informació pública durant un termini de dos mesos. A aquest efecte, s’ha de publicar un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s’ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

Totes les publicacions i notificacions han d’indicar, com a mínim, el lloc web en què es pot accedir a la documentació i el termini per fer-hi consideracions.

e) La versió resultant de la proposta s’ha de sotmetre a l’informe jurídic de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

f) L’aprovació s’ha de fer per decret del Govern de les Illes Balears i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. El procediment caduca si l’instrument de planejament no és aprovat un cop transcorren dos anys comptadors des de la data de publicació de la resolució d’inici. No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.

Consulta el document complet

Traducció de l’original en castellà

Preàmbul

[…]

En virtut d’aquesta norma es van dur a terme les modificacions corresponents en el títol III del Text refós de la Llei d’aigües, corresponent a la planificació hidrològica. Concretament, es van modificar els articles 40, 41 i 42 i es va introduir l’article 40 bis. Així mateix, es van introduir modificacions en altres títols que estan en íntima relació amb el procés de planificació hidrològica i la consecució de les seves finalitats, com la nova definició de conca hidrogràfica i la introducció del concepte de demarcació hidrogràfica (articles 16 i 16 bis), les modificacions en l’Administració pública de l’aigua, amb la creació del Consell de l’Aigua de la demarcació i el Comitè d’Autoritats Competents (articles 35, 36 i 36 bis), els nous objectius mediambientals, l’estat de les masses

d’aigua i els programes de mesures per a la consecució d’aquests objectius (articles 92 bis, 92 ter i 92 quater), el registre de zones protegides (article 99 bis), la introducció expressa del principi de recuperació dels costs dels serveis relacionats amb la gestió de les aigües (article 111 bis) o els terminis per a la consecució dels objectius ambientals i per a la participació pública (disposicions addicionals onzena i dotzena).

[…]

TÍTOL I. Contingut dels plans

CAPÍTOL I. Contingut dels plans hidrològics de conca

Secció 1a. Contingut obligatori dels plans hidrològics de conca

Article 4. Contingut obligatori dels plans hidrològics de conca

1. Els plans hidrològics de conca han de comprendre obligatòriament:

[...]

i) Un resum de les mesures d’informació pública i de consulta preses, els seus resultats i els canvis consegüents efectuats en el pla.

[…]

Article 63. Mesures d’informació pública i de consulta

El pla hidrològic ha de contenir un resum de les mesures d’informació pública i de consulta que s’hagin aplicat durant la seva tramitació, els resultats i els canvis consegüents efectuats en el pla, d’acord amb el que indiquen els articles 71 a 80, ambdós inclosos.

Article 66 bis. Contingut dels plans especials de sequera

1. Els plans especials de sequera han de comprendre, almenys, els apartats següents:

[...]

h) Mesures d’informació pública.

[...]

TÍTOL II. Elaboració i aprovació dels plans hidrològics

CAPÍTOL I. Dels plans hidrològics de conca

Secció 1a. Disposicions generals

Article 71. Disposicions generals

1. L’elaboració i la proposta de revisions ulteriors dels plans hidrològics de conca les ha de dur a terme l’organisme de conca corresponent o l’administració hidràulica competent, en les conques compreses íntegrament en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma.

2. El procediment per elaborar i revisar els plans hidrològics de conca es regula en aquest reglament i ha de preveure, en tot cas, la programació de calendaris, programes de treball, elements que cal considerar i esborranys previs per fer possible una informació i una consulta pública adequades des de l’inici del procés.

Des d’aquest inici i en totes les fases del procés, s’han de procurar els mitjans de coordinació adequats per integrar de manera efectiva la zona terrestre i marina de la demarcació en l’elaboració dels plans.

Així mateix, s’ha de preveure l’elaboració prèvia, a càrrec de les administracions competents, dels programes de mesures bàsiques i complementàries, prevists en l’article 92 quater del Text refós de la Llei d’aigües i en els articles 43 i següents d’aquest reglament, conduents a la consecució dels objectius mediambientals prevists en el Text refós de la Llei d’aigües. Els programes de mesures es coordinaran i s’integraran en els plans hidrològics.

De manera expressa, s’han de coordinar, per integrar-se en el pla hidrològic, els programes relatius a les aigües costaneres i de transició elaborats per l’Administració General de l’Estat, o per les comunitats autònomes que participin en el Comitè d’Autoritats Competents de la demarcació i que disposin de litoral.

3. En l’elaboració i la revisió dels plans hidrològics de conca s’ha de preveure necessàriament la participació dels departaments ministerials interessats, els terminis perquè els organismes corresponents presentin les propostes i l’actuació subsidiària del Govern en cas de falta de proposta. S’ha de garantir, en tot cas, la participació pública en tot el procés planificador, tant en les fases de consultes prèvies com en les de desenvolupament i aprovació o revisió del pla. A aquest efecte, s’han de complir els terminis que preveu la disposició addicional dotzena del Text refós de la Llei d’aigües.

4. Els plans hidrològics s’han d’elaborar en coordinació amb les diferents planificacions sectorials que els afectin, tant respecte als usos de l’aigua com als del sòl, i especialment amb el que estableix la planificació de regadius i altres usos agraris.

5. El Govern podrà fer la declaració d’utilitat pública dels treballs, dels estudis i de les recerques requerides per elaborar i revisar els plans hidrològics que elaborin els serveis del Ministeri de Medi Ambient, l’Institut Geològic i Miner d’Espanya o qualsevol altre organisme de les administracions públiques.

6. Els plans hidrològics seran objecte del procediment d’avaluació ambiental estratègica d’acord amb el que estableix la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

7. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb l’objectiu de facilitar els treballs de coordinació que assegurin la coherència de la informació inclosa en els plans hidrològics i el desenvolupament dels programes de mesures que s’hi incorporen, ha de mantenir una base de dades que s’actualitzarà amb la informació que a aquest efecte proporcionaran anualment les autoritats de conca amb la conformitat del Comitè d’Autoritats Competents, i que servirà de referència per obtenir els informes de seguiment a què es refereix l’article 87, dur a terme la notificació a què es refereix l’article 83 ter i proporcionar informació al públic.

Secció 2a. Participació pública

Article 72. Organització i procediment per fer efectiva la participació pública

1. Els organismes de conca han de formular el projecte d’organització i procediment que s’ha de seguir per fer efectiva la participació pública en el procés de planificació.

2. Aquest projecte ha d’incloure, almenys, els continguts següents:

a) Organització i cronogrames dels procediments d’informació pública, consulta pública i participació activa del pla hidrològic segons el que indica aquest reglament.

b) Coordinació del procés d’avaluació ambiental estratègica del pla hidrològic i la seva relació amb els procediments anteriors.

c) Descripció dels mètodes i de les tècniques de participació que s’empraran en les diferents fases del procés.

Article 73. Informació pública

1. El procés d’elaboració dels plans ha d’incorporar els requeriments que estableix la Llei 27/2006, de 18 de juliol, en particular els que fan referència al subministrament actiu d’informació substantiva per al procés de planificació i que resulti addicional a l’enumerada en aquest reglament.

2. Aquesta informació ha d’estar accessible en paper i en format digital en les pàgines electròniques del Ministeri de Medi Ambient i en les de les respectives demarcacions hidrogràfiques.

Article 74. Consulta pública

1. La consulta pública s’ha de dur a terme sobre els documents esmentats en els articles 77 a 80, ambdós inclosos, als quals es podran afegir altres documents, de caràcter divulgatiu, que facilitin aquest procés.

2. Aquests documents han d’estar accessibles en paper i en format digital a les pàgines electròniques del Ministeri de Medi Ambient i en les de les respectives demarcacions hidrogràfiques.

3. La durada del procés de consulta pública de cada document serà com a mínim de sis mesos. Les aportacions de la consulta pública s’han d’integrar en informes que formaran part del procés de planificació i que es recolliran en un annex del pla.

Article 75. Participació activa

1. Els organismes de conca han de fomentar la participació activa de les parts interessades en el procés de planificació, i aquesta participació s’ha d’estendre al públic en general.

2. També poden constituir fòrums o grups de treball en els quals participin, a més de les parts interessades, persones d’experiència i prestigi reconeguts en matèria d’aigües que assessorin en el procés d’elaboració dels plans hidrològics.

Secció 3a. Elaboració

Article 77. Programa de treball

1. La proposta de programa de treball per elaborar els plans de conca l’han de dur a terme els organismes de conca.

2. Aquest programa ha d’incloure les principals tasques i activitats que s’han de dur a terme, el calendari previst, l’estudi general de la demarcació i les fórmules de consulta.

3. Ha de recollir els punts de contacte i els procediments requerits per obtenir la documentació de base i la informació requerida per les consultes públiques.

4. El programa ha de coordinar els processos de consulta propis del pla i els requerits per l’avaluació ambiental estratègica, i ha de prendre com a referència el que indica a aquest efecte aquest reglament.

5. La proposta de programa de treball s’ha de posar a la disposició del públic amb una antelació mínima de tres anys pel que fa a l’inici del procediment d’aprovació del pla, per a la formulació d’observacions i suggeriments durant un termini no inferior a sis mesos, tot això en la forma que estableix l’article 74.

Article 81. Estructura formal del pla hidrològic de conca

1. El pla hidrològic ha de tenir l’estructura formal següent:

a) Memòria: ha d’incloure, almenys, els continguts obligatoris que descriu l’article 4 i es pot acompanyar dels annexos que es considerin necessaris. Com a orientació general, ha de constar dels capítols següents:

[...]

13. Participació pública.

[...]

b) Normativa: ha d’incloure els continguts del pla amb caràcter normatiu que s’han de publicar en els butlletins oficials que correspongui segons s’indica en l’article 83 bis. S’ha de configurar com un text articulat estructurat en capítols que ha d’anar acompanyat dels apèndixs que siguin necessaris. Ha de desenvolupar, en la mesura que sigui possible, els aspectes següents:

[...]

8è. Capítol setè. Organització i procediment per fer efectiva la participació pública.

[…]

Article 83 quater. Elaboració i aprovació dels plans especials de sequera o de les seves revisions

1. Les propostes dels plans de sequera les han d’elaborar els organismes de conca en coordinació amb les diferents planificacions sectorials que els afectin, tant respecte als usos de l’aigua com als del sòl, i especialment amb el que estableix la planificació de regadius i altres usos agraris. Així mateix, en la seva elaboració s’ha de preveure necessàriament la participació dels departaments ministerials interessats i la presentació de les propostes a càrrec dels organismes corresponents les competències dels quals hi estiguin relacionades.

Posteriorment, s’han de sotmetre a un període d’audiència i informació pública no inferior a tres mesos. A aquest efecte, la data d’inici i altres circumstàncies de la consulta s’anunciaran en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Una vegada superada la consulta, l’organisme de conca elaborarà un informe en què analitzarà les propostes, les observacions i els suggeriments i incorporarà els que consideri procedents a la proposta de pla especial.

2. En virtut del que estableix l’article 6.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, els plans especials de sequera han de ser objecte d’una avaluació ambiental estratègica simplificada, tret que l’òrgan ambiental apreciï la necessitat de tramitar una avaluació ordinària.

L’informe de l’òrgan ambiental, resultat de l’avaluació ambiental estratègica, s’ha d’integrar com a annex en la memòria del Pla Especial de Sequeres i donarà lloc als ajusts que el projecte de pla especial en tramitació requereixi.

3. Els organismes de conca han de trametre la proposta de pla especial de sequera a la Direcció General de l’Aigua perquè sigui sotmesa al seu informe.

4. La proposta de pla especial, una vegada incorporades les pertinents propostes, observacions i suggeriments de la consulta pública, dels departaments i altres organismes afectats, així com de les que derivin de l’informe de la Direcció General de l’Aigua, serà sotmesa a l’informe del Consell de l’Aigua de la Demarcació.

5. Una vegada superada la fase anterior, el president de l’organisme de conca trametrà la proposta de pla al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través de la Direcció General de l’Aigua. Aquesta unitat manifestarà la seva conformitat amb la proposta o la retornarà amb les seves objeccions a l’organisme de conca abans d’elevar-la per ser aprovada per ordre ministerial.

Article 84. Participació pública en l’elaboració del Pla Hidrològic Nacional

1. En l’elaboració del Pla Hidrològic Nacional s’ha de garantir, en tot cas, la participació pública en tot el procés planificador, tant en les fases de consultes prèvies com en les de desenvolupament i aprovació o revisió del Pla, d’acord amb el que estableix l’article 41.3 del Text refós de la Llei d’aigües.

2. La proposta de projecte de pla hidrològic nacional ha d’estar accessible en paper i en format digital a les pàgines electròniques del Ministeri de Medi Ambient.

3. S’ha de dur a terme una consulta directa sobre la proposta de projecte de pla hidrològic nacional a les parts interessades.

4. La durada del procés de consulta pública serà com a mínim de sis mesos. Les aportacions de la consulta pública s’han de recollir en un informe que formarà part del procés de planificació.

5. El Pla Hidrològic Nacional ha de ser objecte del procediment d’avaluació ambiental estratègica d’acord amb el que estableix la Llei 9/2006, de 28 d’abril.

6. El Ministeri de Medi Ambient ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’accés públic a la documentació tècnica que constitueix els antecedents i pressuposts del Pla Hidrològic Nacional i, a aquest efecte, n’ha d’ordenar una edició oficial en la qual s’incloguin la memòria i tots els seus annexos.

Article 87. Seguiment dels plans hidrològics

1. Els organismes de conca han de fer el seguiment dels seus corresponents plans hidrològics i poden requerir, a través del Comitè d’Autoritats Competents, tota la informació que sigui necessària per a aquesta finalitat.

2. El Comitè d’Autoritats Competents de la demarcació ha de promoure l’elaboració i el manteniment d’un sistema d’informació sobre l’estat de les masses d’aigua que permeti obtenir una visió general d’aquest, tenint en compte també els objectius ambientals específics de les zones protegides. Aquest sistema d’informació, integrat en la base de dades a la qual al·ludeix l’article 71.7, a més de constituir un element bàsic per a la planificació i l’elaboració dels programes de mesures, s’utilitzarà per al seguiment del pla hidrològic.

3. Sens perjudici de les competències que corresponguin a les diferents administracions públiques, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha de mantenir una informació actualitzada sobre l’estat de les masses d’aigua i el desenvolupament de l’execució de les actuacions del Pla Hidrològic Nacional i dels programes de mesures dels plans de conca, i pot recaptar dels organismes de conca o de les administracions competents totes les dades que siguin necessàries per a aquesta finalitat.

4. Aquests organismes, en el cas de demarcacions hidrogràfiques amb conques intercomunitàries, han d’informar amb periodicitat no superior a l’any el Consell de l’Aigua de la demarcació i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sobre el desenvolupament dels plans. Així mateix, han d’informar les administracions que hagin consultat sobre els aspectes pertinents. Dins el termini de tres anys a partir de la publicació del pla hidrològic o de la seva actualització, han de presentar un informe intermedi que detalli el grau d’aplicació del programa de mesures previst.

5. Les comunitats autònomes han d’establir el seguiment dels plans hidrològics elaborats per aquestes i n’han d’informar el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb una periodicitat no superior a l’any. Així mateix, dins el termini de tres anys a partir de la publicació del pla hidrològic o de l’actualització d’aquest, han de presentar un informe intermedi que detalli el grau d’aplicació del programa de mesures previst.

6. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha de publicar anualment un informe de seguiment sobre l’aplicació dels plans hidrològics de conca i del Pla Hidrològic Nacional, amb la finalitat de mantenir el ciutadà informat dels progressos fets i facilitar la participació ciutadana en la planificació. A l’efecte de la publicació conjunta, les comunitats autònomes han de facilitar els informes corresponents als plans hidrològics de les conques intracomunitàries.

7. Aquest informe s’ha de sotmetre a la consideració del Consell Nacional de l’Aigua, el qual, en funció dels resultats obtinguts en l’aplicació dels diferents plans hidrològics, pot proposar, bé al Govern per a les conques intercomunitàries, bé a l’administració autonòmica corresponent per a les conques intracomunitàries, criteris per a l’actualització o la revisió d’aquests.

Consulta el document complet (només disponible en versió castellana)

Preàmbul

[...]

IV

La conservació i la gestió dels recursos marins vius es regula en el títol II, en el qual trobam novetats com ara els plans de gestió, insulars o pluriinsulars, anuals o pluriennals; els plans de recuperació per a espècies en situació de conservació desfavorable, o els plans experimentals. S'hi reforça la figura de la reserva marina, eina fonamental de la política pesquera balear en la qual hi ha una tradició de participació pública d'entitats i organitzacions vinculades al món de la pesca que la llei preveu. També s'hi crea la Xarxa Balear d'Àrees Marines Protegides amb funcions de coordinació i creació de sinergies.

[...]

Article 5. Objectius

1. La política de les administracions pesqueres, en relació amb la conservació i la gestió dels recursos marins, té els objectius següents:

[...]

c) El foment de la participació de la societat, i en particular del sector pesquer, en l'adopció de mesures de conservació.

[...]

Article 8. Reserves marines

[...]

7. La participació pública en les reserves marines es garanteix mitjançant la creació de comissions de seguiment amb funcions informatives i consultives, en les quals han d'estar representades totes les administracions, entitats i organitzacions vinculades al món de la pesca. El règim jurídic d'organització i funcionament d'aquestes comissions ha de ser el previst en la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la comunitat autònoma de les Illes Balear.

[...]

Article 11. Gestió de la Xarxa Balear d'Àrees Marines Protegides

Per aconseguir els objectius anteriors, l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d'exercir les funcions següents:

[...]

f) Contribuir a la implicació dels agents socials i a la participació de la societat en l'assoliment dels objectius de les àrees marines protegides.

[...]

Article 44. Consell Pesquer de les Illes Balears

1. El Consell Pesquer de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat d'assessorament, consulta i informació pública en matèria de pesca marítima, recursos marins, ordenació pesquera, aqüicultura i marisqueig, adscrit a la conselleria de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

2. S'habilita l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears perquè estableixi l'estatut jurídic, el funcionament i la composició del Consell Pesquer, que ha de comptar amb representació del sector pesquer professional, dels consells insulars i de la resta d'administracions públiques competents.

3. També poden formar part del Consell Pesquer representants del sector recreatiu, científics, entitats conservacionistes i experts independents.

4. El Consell Pesquer ha de tenir una comissió permanent formada per representants dels consells insulars i de la conselleria de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

Consulta el document complet

Article 2. Principis generals

Les administracions públiques han de promoure la satisfacció adequada de les necessitats de transport dels ciutadans i afavorir-ne la mobilitat, d'acord amb els principis bàsics següents:

[...]

h) La implicació de la ciutadania mitjançant la participació social en la presa de decisions en matèria de transports i mobilitat.

[...]

Consulta el document complet

Article 12. Participació ciutadana i accés a la informació

1. Les administracions competents han de fomentar i, en qualsevol cas, assegurar la participació de la ciutadania i de les entitats constituïdes per defensar els seus interessos en la gestió i el desenvolupament de l’activitat d’ordenació urbanística, vetllar pels drets d’informació i iniciativa, i promoure actuacions que garanteixin o ampliïn aquests drets.

2. De la mateixa manera, els ciutadans tenen dret a participar efectivament en els procediments d’elaboració i aprovació dels instruments d’ordenació territorial i urbanística, i d’execució en els períodes d’informació pública. Durant aquests períodes, tots els ciutadans tenen dret a:

a) Consultar la documentació escrita i gràfica, tant en paper com de forma telemàtica, que integra l’instrument o l’expedient i obtenir-ne una còpia. A aquests efectes, les administracions competents estan obligades a garantir, des del principi del període d’informació pública, la possibilitat de consultar la documentació i d’obtenir-ne còpies. La documentació exposada al públic ha de constar d’un resum que inclogui, com a mínim, una explicació detallada de les modificacions que planteja i, si s’escau, els àmbits i l’abast de la suspensió que comporti.

b) Presentar al·legacions, suggeriments, informes o documents que considerin oportuns en relació amb l’instrument o l’expedient sotmès a informació pública. Així mateix, en els procediments de tramitació dels instruments de planejament urbanístic tothom té dret a consultar els instruments que hagin estat objecte d’aprovació provisional i a obtenir-ne còpies.

3. En la resta de procediments en matèria urbanística, les persones interessades tenen dret a conèixer l’estat de tramitació de l’expedient i a obtenir còpies dels documents que l’integren, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria de procediment administratiu. Així mateix, la ciutadania té dret a accedir als arxius, als registres i als expedients administratius corresponents a procediments d’ordenació territorial i urbanística finalitzats en els termes i les condicions que disposa la legislació en matèria de procediment administratiu.

4. El contingut dels instruments de planejament urbanístic i dels instruments de gestió urbanística, inclosos els convenis, estan sotmesos al principi de publicitat. Les administracions públiques competents han de tenir a disposició dels ciutadans còpies completes d’aquests instruments i dels convenis que siguin vigents en l’àmbit territorial respectiu, i n’han de publicar el contingut actualitzat en els termes que preveu aquesta llei.

A aquest efecte, els ajuntaments tenen els deures següents:

a) Tenir un exemplar complet i diligenciat degudament de cada un dels instruments de planejament territorial, urbanístic o de gestió urbanística vigents, incloses les resolucions administratives o judicials que n’afectin l’eficàcia, a disposició del públic durant l’horari d’oficina.

b) Facilitar còpies dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.

c) Adoptar les mesures organitzatives necessàries per garantir que s’atenguin les sol·licituds d’informació que formuli qualsevol persona, per escrit o verbalment, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents.

d) Adoptar les mesures necessàries per consultar de manera actualitzada els instruments de planejament i gestió urbanístics per mitjans telemàtics.

5. Tothom té dret a obtenir dels organismes de l’administració competent les dades certificades que els permetin assumir les obligacions i l’exercici de les activitats urbanístiques.

6. Els organismes públics, les persones concessionàries de serveis públics i les particulars han de facilitar la documentació i la informació necessàries per redactar els instruments d’ordenació urbanístics.

7. En matèria de planejament i de gestió urbanístics, els poders públics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casos d’insuficiència o d’incompliment, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa.

8. La gestió urbanística es pot encomanar tant a la iniciativa privada com a organismes de caràcter públic i a entitats, societats o empreses mixtes, en els termes que preveu aquesta llei.

Article 13. Iniciativa privada de l’activitat urbanística

1. Les administracions amb competència en matèria d’ordenació urbanística tenen el deure de facilitar i promoure la iniciativa privada, en l’àmbit de les competències respectives i en les formes i amb l’abast que preveu aquesta llei. Amb aquesta finalitat es poden subscriure convenis urbanístics amb particulars per tal d’establir els termes de col·laboració per dur a terme l’activitat urbanística de la manera millor i més eficaç.

2. Les persones particulars, siguin o no titulars del dret de propietat o de qualsevol altre dret sobre el sòl o béns immobles, intervenen en l’activitat urbanística en la forma i en els termes de la legislació general aplicable i d’aquesta llei.

Article 14. Acció pública

1. D’acord amb la legislació aplicable, l’acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de la jurisdicció contenciosa el compliment del que disposen aquesta llei i els instruments d’ordenació urbanística que es regulen és pública, mitjançant els recursos o les accions que corresponguin.

Si l’exercici de l’acció ve motivat per l’execució d’obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre en duri l’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció que determina aquesta llei, sens perjudici dels supòsits de no-prescripció.

2. Si com a conseqüència de l’exercici de l’acció pública s’incoa un expedient sancionador, l’administració competent té per personada en el procediment la persona que l’hagi exercida i li ha de comunicar l’acord d’incoació i la resolució que posi fi al procediment.

3. Als efectes de l’acció pública, i amb excepció dels expedients sancionadors i disciplinaris, es considera persona interessada en un procediment, a més de qui el promogui o qui tengui drets que puguin resultar afectats per la resolució que s’adopti, qui s’hi personi.

Article 39. Contingut de la memòria del pla general

1. La memòria informativa i justificativa del pla general ha d’establir les conclusions derivades de la informació urbanística que siguin rellevants per a la fixació de les determinacions de l’ordenació estructural del territori, analitzar les alternatives possibles i justificar el model elegit, així com les disposicions de caràcter general i les disposicions corresponents a les diverses classes de sòl.

2. La memòria informativa i justificativa del pla general s’ha de referir als punts següents:

a) La integració del programa de participació ciutadana que l’ajuntament hagi aplicat durant el procés de formulació i tramitació del pla per garantir l’efectivitat dels drets de participació que reconeix la legislació aplicable.

[...]

Article 52. Avanç del pla

1. En els procediments de primera formulació o de revisió del pla general i prèviament a la seva aprovació inicial s’ha de formular un avanç del pla en què s’exposin els criteris, els objectius i les solucions generals adoptades. L’avanç s’ha de sotmetre a informació pública per un termini mínim d’un mes per tal que es puguin formular suggeriments o altres alternatives de planejament.

2. També es pot formular un avanç d’una modificació del pla general o de la primera formulació, revisió o modificació de qualsevol altre instrument de planejament, que s’ha de sotmetre a una tramitació idèntica.

Article 55. Tramitació del planejament

1. El termini per adoptar l’acord d’aprovació inicial d’instruments de planejament d’iniciativa particular és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa, inclosa la relativa a la tramitació ambiental que fos preceptiva.

2. Una vegada que s’ha aprovat inicialment l’instrument de planejament urbanístic, tota la documentació, incloses les memòries de viabilitat i els informes de sostenibilitat econòmica preceptius, s’ha de sotmetre a informació pública juntament, si s’escau, amb la documentació corresponent a la tramitació ambiental.

3. Aquest tràmit d’informació pública té un període mínim de quaranta-cinc dies per a aquells instruments que comportin avaluació ambiental estratègica ordinària i de trenta dies per a aquells que no la comportin, i s’ha d’anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes, en un dels diaris de major circulació a l’illa corresponent i a la seu electrònica de l’administració que tramita el procediment, Balears i hi ha de constar la documentació completa que integra l’instrument. La publicació de l’anunci d’informació pública, tant en el diari com en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, ha de fer constar de manera clara el localitzador uniforme de recursos de la seu electrònica per accedir a la documentació. Durant el termini d’informació pública s’ha de sol·licitar un informe de les administracions o els ens estatals, autonòmics o insulars, les competències dels quals es puguin veure afectades. En tot cas, s’ha de sol·licitar un informe preceptiu a l’òrgan que exerceixi les competències en matèria d’urbanisme del consell insular corresponent.

4. En vista del resultat de la informació pública, dels informes emesos i de la tramitació ambiental, s’han d’introduir les modificacions que siguin procedents i s’han de sotmetre a una nova informació pública si aquestes eren substancials. Si no ho eren, o un cop resolt el nou tràmit d’informació pública, s’ha de demanar l’emissió dels informes preceptius previs, si s’escau, i, una vegada introduïdes les modificacions que en resultin, s’han d’aprovar provisionalment o definitivament, segons escaigui.

[...]

Article 61. Adaptació a la normativa sobrevinguda

Sens perjudici de l’aplicació directa de les determinacions de la normativa sobrevinguda que tenguin aquest caràcter i quan aquesta no fixi un règim transitori específic:

a) La plena adaptació dels instruments de planejament a aquesta normativa únicament és exigible en els procediments de primera formulació o revisió d’aquells que encara no hagin iniciat el seu tràmit d’informació pública a l’entrada en vigor.

b) La resta de modificacions dels instruments de planejament només s’ha d’adaptar a les determinacions de la normativa sobrevinguda que afectin el seu contingut específic, el que només és exigible quan aquesta normativa hagi entrat en vigor amb anterioritat a l’inici del tràmit d’informació pública d’aquelles.

Article 62. Suspensió de la vigència del planejament

1. Els consells insulars, per raons justificades d’interès públic, amb audiència prèvia al municipi o als municipis afectats, poden suspendre la vigència dels instruments de planejament urbanístic a què es refereix aquesta llei, amb els efectes assenyalats a l’article 51 anterior, en tot el seu àmbit o en part d’aquest, i acordar-ne la modificació o la revisió.

2. En el cas de suspensió de la vigència d’un instrument de planejament a què es refereix l’apartat anterior, el consell insular corresponent ha de determinar en l’acord adoptat, de forma simultània, l’aprovació inicial d’unes normes provisionals de planejament que supleixin el pla objecte de suspensió, fins que no se n’aprovi la modificació o la revisió.

3. Les normes provisionals a què es refereix l’apartat anterior, que han d’incorporar una memòria anàlisi quant als possibles efectes significatius sobre el medi ambient, són objecte d’informació pública mitjançant la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes i en l’adreça o el punt d’accés electrònic del consell insular, per un termini de vint dies hàbils; no és necessària Balears una aprovació provisional d’aquestes normes.

Abans de l’aprovació definitiva, que s’ha de produir en un termini de sis mesos des de l’acord d’aprovació inicial, s’han de sotmetre a la decisió de l’òrgan ambiental.

4. Les facultats atribuïdes als consells insulars en virtut d’aquest article s’apliquen igualment a instància dels municipis interessats quan acreditin les raons justificades d’interès públic, i, en particular, en el cas d’anul·lació judicial de plans per evitar els efectes negatius derivats de la recuperació de la vigència del planejament anterior a l’anul·lat. En aquest cas, les normes provisionals poden incloure les determinacions del pla anul·lat no afectades per la declaració de nul·litat. Durant la tramitació és aplicable el règim previst en l’article 51.3 d’aquesta llei.

5. Justificadament, es poden reduir els terminis a la meitat excepte el corresponent a la informació pública.

Article 63. Plans d’iniciativa particular

1. Sens perjudici del que disposa l’article 53.3 d’aquesta llei, les entitats públiques i les persones particulars poden redactar i elevar a l’administració competent per a la seva tramitació els instruments de planejament urbanístic de desenvolupament del pla general quan aquest així ho prevegi i en els terminis que fixi.

2. Per a la formulació d’instruments de planejament d’iniciativa particular, amb l’autorització municipal prèvia, es pot sol·licitar la informació necessària als organismes públics, que l’han de facilitar, i ocupar les finques particulars necessàries per a aquesta formulació, d’acord amb la Llei estatal d’expropiació forçosa.

3. Els instruments de planejament d’iniciativa particular han de contenir, a més de la documentació que amb caràcter general sigui necessària, la següent:

a) Memòria justificativa de la seva necessitat o conveniència.

b) Nom, cognoms i adreça de les persones propietàries afectades.

c) Modalitat d’execució de les obres d’urbanització i previsió sobre la futura conservació d’aquestes.

d) Compromisos que s’hagin de contreure entre la persona urbanitzadora i l’ajuntament, i entre aquella i les persones futures propietàries de solars.

e) Garanties de l’exacte compliment dels compromisos.

f) Mitjans econòmics de tota mena amb justificació de la viabilitat econòmica de la promoció.

g) Terminis prevists per a l’inici i l’acabament de les obres d’urbanització, així com dels referents a l’edificació a partir de la terminació i la recepció de les obres d’urbanització, en els termes establerts en l’article 114 d’aquesta llei.

4. En aquests casos, amb ocasió del tràmit d’informació pública i per termini idèntic, s’ha de fer notificació personal a les persones propietàries dels terrenys compresos en el seu àmbit i l’acte d’aprovació definitiva pot imposar les condicions, les modalitats i els terminis que siguin convenients.

Article 64. Publicitat dels plans

1. El contingut complet dels instruments de planejament urbanístic és públic i qualsevol persona pot en tot moment consultar-lo i informar-se’n, de forma presencial, a l’ajuntament del terme a què es refereix o al consell insular corresponent, o en l’adreça o el punt d’accés electrònic corresponent, o bé en l’Arxiu d’Urbanisme de les Illes Balears.

2. Les persones interessades poden sol·licitar a l’ajuntament competent l’emissió de certificats d’aprofitament urbanístic de finques concretes. El certificat, subscrit pel secretari o la secretària de l’ajuntament, s’ha d’expedir en el termini màxim d’un mes des de la presentació de la sol·licitud, ha d’expressar el règim urbanístic aplicable a la finca o les finques en aquest moment, i ha d’indicar si és o no edificable. El certificat té una vigència de sis mesos des de la seva notificació a la persona que l’ha sol·licitat.

3. La publicitat relativa a urbanitzacions d’iniciativa particular ha d’expressar la data d’aprovació del pla corresponent i no pot contenir cap indicació en contra de les seves clàusules.

Article 65. Executivitat dels instruments de planejament urbanístic i resposta al procés de participació

1. Els instruments de planejament urbanístic són executius a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l’acord d’aprovació definitiva i de les normes urbanístiques corresponents.

2. Als efectes prevists en la legislació estatal de sòl, l’administració que hagi duit a terme el tràmit d’informació pública de l’instrument de planejament ha de comunicar una resposta motivada als ciutadans que hagin efectuat al·legacions durant el tràmit esmentat. En el cas dels procediments de primera formulació o revisió de l’instrument de planejament, aquesta comunicació es pot realitzar de forma conjunta mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el diari de major difusió a les Illes Balears i en el punt d’accés electrònic de l’administració que hagi sotmès l’instrument al tràmit d’informació pública, mitjançant el qual s’ha d’indicar que es posen a disposició dels ciutadans el document de memòria de participació i els informes que han analitzat les al·legacions respectives.

[...]

Consulta el document complet

Article 15. Procediment d’elaboració i aprovació dels plans especials i projectes de desenvolupament d’habitatges de titularitat pública

1. L’IBAVI o la conselleria competent en matèria d’habitatge ha de dur a terme la formulació dels plans especials i projectes de desenvolupament d’habitatges de titularitat pública prevists en aquest Decret llei, tret que per conveni o una altra fórmula de col·laboració interadministrativa s’hagi acordat que correspon a l’administració o ens instrumental titular del sòl o edificació.

2. Per a la tramitació de cada pla especial o projecte de desenvolupament d’habitatges de titularitat pública prevists en aquest Decret llei, s’ha de crear una comissió amb naturalesa d’òrgan col·legiat de cooperació interadministrativa per fer efectiva la coordinació entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la resta d’administracions o entitats del sector públic amb competències concurrents pel que fa al pla especial o projecte previst i també a fi d’aconseguir la cohesió social descrita en l’article 12 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears.

La funció de la comissió consisteix en la coordinació interadministrativa per formular i desenvolupar els plans i projectes i l’emissió d’un dictamen amb caràcter preceptiu i no vinculant, en relació amb el pla especial o projecte de desenvolupament d’habitatge de titularitat pública en el termini previst en aquest Decret llei, que ha de fonamentar-se en l’ordenament jurídic. Només pot contenir valoracions d’oportunitat o de conveniència quan així ho sol·liciti expressament la conselleria competent en matèria d’habitatge o quan afecti l’àmbit de les competències concurrents de les administracions que componen la comissió. Els seus acords no poden tenir efectes directes davant de tercers.

La comissió, que s’ha d’integrar en la conselleria competent en matèria d’habitatge, ha d’estar dotada d’autonomia orgànica i funcional per complir les seves finalitats, i no ha de participar en l’estructura jeràrquica de cap de les administracions que la componen. La seu ha d’estar en la ciutat de Palma, sens perjudici que pugui realitzar sessions en qualsevol altra localitat de les Illes Balears. En qualsevol cas, les relacions entre l’òrgan col·legiat i el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma i la resta de membres que el componen s’han d’articular a través de la conselleria competent en matèria d’habitatge.

La creació i funcionament de la comissió no ha de comportar un increment de la despesa pública ni els seus membres han de percebre dietes per l’exercici de les seves funcions. Tant la creació com el funcionament s’han d’atendre amb els mitjans personals, tècnics i pressupostaris de les administracions que la componen. La comissió s’extingeix automàticament en la data en què s’aprovi el pla o projecte per a la tramitació del qual es va crear.

La creació, organització, funcions i règim jurídic de la comissió s’han de determinar reglamentàriament mitjançant una ordre del conseller o consellera competent en matèria d’habitatge, d’acord amb els criteris següents:

a) La seva composició ha d’obeir a criteris de competència territorial i funcional.

b) La seva composició ha de tenir caràcter multidisciplinari, amb representació de polítics i personal tècnic de les conselleries del Govern de les Illes Balears implicades i de les administracions les competències de les quals resultin afectades pel pla o projecte, i ha de designar-la cadascuna de les administracions representades. En la designació de les persones que formin part de la comissió s’ha de fomentar una presència equilibrada de dones i homes.

c) El nombre de representants que designi cada administració ha de ser equivalent al nombre de representants designats per la resta d’administracions participants de la comissió.

d) Ha de ser president o presidenta de l’òrgan col·legiat el conseller o consellera competent en matèria d’habitatge i el seu vot té caràcter diriment. En cas d’absència, vacant o malaltia substitueix el president o presidenta un dels vocals representants de la conselleria competent en matèria d’habitatge.

e) Ha d’actuar com a secretari o secretària de l’òrgan col·legiat, amb veu però sense vot, un funcionari o funcionària de la conselleria competent en matèria d’habitatge, designat pel president o presidenta de l’òrgan, qui pot designar així mateix, si escau, un substitut del secretari o de la secretària per als supòsits de vacant, absència o malaltia.

f) El mateix òrgan que nomena els representants titulars ha de designar els suplents dels membres de l’òrgan col·legiat en casos d’absència, vacant o malaltia.

g) Per aprovar el dictamen i perquè aquest sigui vàlid cal la presència del president o de la presidenta i del secretari o secretària, o de qui legalment els substitueixi, i d’un nombre de membres que, computat el president o presidenta, i el secretari o secretària, constitueixin la majoria simple dels membres convocats a la sessió. Els acords s’han d’adoptar per majoria simple de vots de les persones assistents. En cas d’empat, decideix el president o presidenta amb el seu vot de qualitat.

3. Per a l’aprovació del pla especial o projecte de desenvolupament d’habitatges de titularitat pública s’ha de seguir el procediment següent:

a) La iniciació del procediment correspon a la conselleria competent en matèria d’habitatge, que ha de traslladar la proposta d’inici a la comissió creada a aquest efecte conforme a l’apartat anterior per a la formulació del programa definitiu i l’establiment de la metodologia de redacció del pla o projecte en el termini d’un mes. Una vegada redactat el pla o projecte, amb la supervisió adequada de la mateixa comissió, la conselleria ha de trametre formalment aquest pla o projecte complet a la comissió perquè emeti un dictamen preceptiu i no vinculant sobre el pla o projecte complet en el termini de dos mesos comptadors des de la data en què tengui entrada tota la documentació completa del projecte en la seu de la comissió. Transcorregut el termini assenyalat per a l’emissió del dictamen, s’ha d’entendre que és favorable.

b) Simultàniament, i durant el mateix termini, la comissió ha de sol·licitar un informe preceptiu en relació amb l’àmbit de les competències respectives a totes les administracions que correspongui en aplicació de la legislació sectorial. Si no s’emet en els terminis establerts, els informes s’han d’entendre favorables, llevat de disposició en contra continguda en la legislació sectorial.

c) Una vegada emesos el dictamen de la comissió i els informes sectorials preceptius o transcorreguts els terminis per emetre’ls, s’ha de traslladar la documentació a la conselleria competent en matèria d’habitatge perquè el conseller o consellera dugui a terme, si escau, l’aprovació inicial del pla o projecte.

d) Simultàniament a l’acord d’aprovació inicial, es pot acordar la suspensió de l’aprovació d’aquells instruments de planejament urbanístic que es consideri que impedeixen o dificulten la viabilitat del futur pla especial o projecte de desenvolupament d’habitatges de titularitat pública, excepte quan en la seva tramitació hagi finalitzat el període d’informació pública, sempre amb la conformitat de l’ajuntament afectat. La suspensió regeix fins a l’aprovació definitiva del pla o projecte, en tot cas, per un període màxim de dos anys.

e) Acordada l’aprovació inicial, tota la documentació del pla o projecte, incloses les memòries de viabilitat, els estudis fets i els informes de sostenibilitat econòmica preceptius, s’ha de sotmetre a informació pública juntament, si escau, amb la documentació corresponent a la tramitació ambiental. Aquest tràmit d’informació pública té un període mínim de 45 dies per a aquells plans o projectes que comporten l’avaluació ambiental estratègica i de 30 dies per a aquells que no la comporten; s’ha d’anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en un dels diaris de major circulació en l’illa corresponent i en la seu electrònica de l’administració que tramiti el procediment, i hi ha de constar la documentació completa que integra l’instrument o projecte. La publicació de l’anunci d’informació pública, tant en el diari com en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, ha de fer constar de manera clara el localitzador uniforme de recursos de la seu electrònica per accedir a la documentació.

f) Introduïdes, si escau, les modificacions pertinents a la vista del resultat de la informació pública, dels informes emesos i de la tramitació ambiental, la conselleria competent en matèria d’habitatge ha d’elevar el pla al Consell de Govern perquè l’aprovi.

g) L’acord d’aprovació s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. L’avaluació ambiental de l’actuació s’ha de fer de conformitat amb el que preveu la legislació corresponent, s’ha de procurar que la informació pública del pla o projecte sigui simultània a la informació pública del procediment ambiental i s’han de reduir els terminis a la meitat, llevat de disposició en contra en la normativa bàsica estatal.

5. Per revisar els plans o projectes s’ha de seguir el mateix procediment que per elaborar-los i aprovar-los. Sens perjudici del que disposa el paràgraf anterior, quan siguin modificacions que no signifiquin reconsiderar el pla o projecte totalment els terminis d’informació pública i emissió d’informes es reduiran a la meitat. En aquests casos, només s’han de consultar les administracions públiques afectades.

Consulta el document complet