Preguntes freqüents

Per accedir als fons del MRR, els estats membres han de presentar plans nacionals de recuperació i resiliència que exposin el programa de reformes i inversions per al període 2021-2023.

És prioritària l'estratègia de creixement del 2020, basada en el Pacte Verd Europeu i la sostenibilitat competitiva.

• 37% per a inversions i reformes verdes. Cada pla ha de destinar almenys el 37% de la despesa a inversions relacionades amb el clima. També cal avançar en altres objectius mediambientals, en consonància amb el Pacte Verd Europeu.
• 20% per a inversions i reformes digitals. Cada pla ha d'incloure almenys el 20% de la despesa per al foment de la transició digital.

La Comissió Europea proposa que en cada pla almenys el 20 % de la despesa estigui relacionada amb el sector digital. Això inclou la inversió per desplegar la connectivitat 5G, el desenvolupament de competències digitals a través dels sistemes educatius i la millora dels serveis públics que utilitzen eines digitals.

La CE anima els estats que tinguin presents en els plans els àmbits emblemàtics:

• Activació. Impuls de tecnologies netes i desenvolupament i ús d'energies renovables
• Renovació. Millora de l'eficiència energètica dels edificis públics i privats
• Càrrega i proveïment de combustible. Foment de tecnologies netes per accelerar l'ús d'un transport sostenible, accessible i intel·ligent, l'ús d'estacions de càrrega i provisió de carburant, i l'ampliació del transport públic
• Connexió. Desplegament de serveis de banda ampla, incloses xarxes de fibra i 5G
• Modernització. Digitalització de l'Administració i dels serveis públics, inclosos els sistemes judicial i sanitari.
• Ampliació. Augment de capacitats industrials en dades al núvol i desenvolupament de processadors de màxima potència, d'última generació i sostenibles
• Reciclatge i Perfeccionament Professionals. Adaptació dels sistemes educatius per al foment de competències digitals i educació i formació professional en totes les edats

El Semestre Europeu i el MRR estan vinculats. Els plans han de resoldre els desafiaments identificats pel Semestre Europeu 2019 i 2020. I també l'objectiu de la UE de seguir una estratègia de creixement basada en el Pacte Verd Europeu i sostenibilitat mediambiental.  Les quatre dimensions de la sostenibilitat mediambiental, en l'Estratègia anual de creixement sostenible 2021 són: Sostenibilitat del medi ambient, Productivitat, Justícia i Estabilitat macroeconòmica.

Els criteris utilitzats tenen en consideració si les inversions i les reformes proposades contribueixen als desafiaments assenyalats en les recomanacions  per a cada país,  disposen de mesures que contribueixin realment a les transicions ecològica i digital i contribueixen a reforçar el creixement potencial, creació d'ocupació i resiliència econòmica i social de l'estat.

Els plans els avalua la Comissió Europea i els aprova el Consell Europeu, que té el poder de bloquejar els pagaments si considera que un estat membre es desvia greument de les metes i objectius que s'havien acordat en el pla nacional de recuperació.

El MRR dona suport a inversions i reformes que tinguin un impacte en l'economia i societat. Les mesures han d'afrontar els reptes assenyalats en el context del Semestre Europeu, facilitar les transicions ecològica i digital, i reforçar el potencial de creixement, la creació d'ocupació i la resiliència econòmica i social de l'Estat.

El Mecanisme dissenya un concepte de la inversió com a formació de capital en àmbits com:

• El capital fix: a les inversions, per exemple, en infraestructures i edificis, alguns actius intangibles com  investigació i desenvolupament, patents o programes informàtics.
• El capital humà:  s'acumula mitjançant la despesa en sanitat, protecció social, educació, formació i capacitació.
• El capital natural:  incrementar la participació dels recursos naturals renovables, protegir i restaurar el medi ambient o mitigar el canvi climàtic i adaptar-s'hi.

Quant a les reformes, considera com a tal les actuacions i processos per introduir millores en el funcionament dels mercats, estructures institucionals, administracions públiques, com ara les transicions ecològica i digital.

Els avanços en la consecució d'una reforma o una inversió es mesuren mitjançant objectius i fites, que han de ser clars, realistes, ben definits, verificables i directament determinats o influïts d'una o altra manera per les polítiques públiques. Quan un estat membre assoleix les fites i objectius, ha de presentar a la Comissió una sol·licitud de pagament.

La Comissió decideix el pagament d'acord amb el procediment d'examen de la comitologia que permet els països de la UE emetre l'opinió sobre els actes d'execució. Si un estat no compleix satisfactòriament les fites i els objectius, la Comissió suspèn tota la contribució financera a aquest estat o una part d'aquesta contribució.

El Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (RECOVER), depenent de la Comissió Europea es el  responsable de dirigir la implementació del MRR i de coordinar el Semestre Europeu en cooperació amb la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers de la Comissió.

Les inversions del MRR estan subjectes a la normativa d'ajudes d'estat?

Les inversions i despeses provinents del MRR estan subjectes a la normativa de competència i ajudes d'estat. Les inversions del MRR, quan impliquin ajuda d'estat, han de complir aquesta normativa. Les ajudes s'han de notificar a la Comissió abans de ser atorgades, tot i que si algunes categories (a regions desafavorides, en l'àmbit de protecció mediambiental, l'R+D, entre d'altres) compleixen determinades condicions, queden exemptes de notificació prèvia.

Els plans nacionals han de prioritzar les reformes i inversions que donin suport a la transició climàtica. Per complir amb el compromís del Consell Europeu d'assolir un objectiu d'accions climàtiques del 30 %, almenys el 37 % de la despesa del pla ha d'estar relacionada amb el clima.

La Comissió anima  a proposar iniciatives d'inversió i reforma que accelerin el desenvolupament i l'ús d'energies renovables, millorin l'eficiència energètica, accelerin l'ús d'un transport sostenible, etc.

Els plans nacionals s'han d'elaborar en plena coherència amb els plans territorials de transició justa que es proposen en el Mecanisme per una Transició Justa. L'avaluació que farà la Comissió del Pla Nacional d'Energia i Clima 2021-2030 de cada estat proporcionarà orientacions importants als estats per a la redacció dels plans.

Els Estats Membres sol·liciten reemborsaments, desprès de complir les fites i objectius acordats. La Comissió Europea prepara l'anàlisi preliminar de la petició (màxim 2 mesos des de la sol·licitud). Si és positiva, els Estats Membres reben el reemborsament corresponent de finançament europeu.

S'estableix per al primer semestre del 2021 el pagament d'un prefinançament del 10 % de la contribució financera a cada estat.

El MRR repartirà fins a un màxim de 312.500 MEUR en subvencions (59.168 MEUR per a Espanya) i 360.000 MEUR en préstecs. El termini d'execució és de 4 anys pel que fa a les reformes i de 6 anys per a les inversions.

Si i disposa d'un any per poder rependre qualsevol proposta iniciada sempre i quan recordi la clau de tramitació específica que se li facilita només iniciar el tràmit de presentació.

El projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2021 incorpora un total de 26.634 MEUR procedents del fons Next Generation, integrat principalment pels dos instruments següents:

• Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb un import previst de 24.198 MEUR
• Programa REACT-EU, amb un import previst de 2.436 MEUR

Durant els anys següents els fons provinents del MRR es continuaran canalitzant a través dels PGE durant els anys d'execució del Pla.

Espanya ha enviat a la Comissió Europea el pla definitiu. Aquest pla conté un conjunt de projectes d'inversió i reformes estructurals determinant fites i metes.

Per garantir la correcta execució i canalització dels fons, es reforçaran i es crearan estructures d'execució, seguiment i coordinació que haurien de permetre la col·laboració interministerial, publicoprivada, amb les comunitats autònomes i les entitats locals.

El Pla de recuperació, transformació i resiliència s'estructura en  4 eixos transversals:

• Transició ecològica
• Transformació digital
• Cohesió territorial i social
• Igualtat de gènere

Així mateix, el Pla s'estructura en les 10 polítiques de palanca següents:

1. Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l'agricultura
2. Infraestructures i ecosistemes resilients
3. Transició energètica justa i inclusiva
4. Una administració pública del segle XXI
5.  Modernització i digitalització de l'ecosistema industrial i de les pimes, recuperació del turisme i impuls a l'emprenedoria
6. Pacte per la ciència i la innovació; reforç del sistema nacional de salut
7. Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats
8. Nova economia de les cures i polítiques d'ocupació
9. Impuls de la indústria de la cultura i l'esport
10. Modernització del sistema fiscal

Les 10 polítiques palanca inclouen 30 compoents o línies d'acció, de tipus regulador i d'impuls a la inversió.

Els projectes ha de contribuir als objectius generals del Pla i als 4 eixos transversals.  Cada projecte s'ha de centrar en un objectiu concret i ha d'incloure reformes i inversions. Per això, s'han d'identificar els objectius i fites intermedis, els resultats esperats, el nombre de beneficiaris i el cost de cada element.

S'impulsarà la cogovernança amb les comunitats autònomes per a l'execució dels fons, a través d'una conferència sectorial específica.

Els PGE de cada any mostraran, en les partides pressupostàries dels ministeris, les dotacions financeres del MRR en què se'n detallin els programes, convocatòries, programes marc, convenis, etc.

En les àrees de competències de les comunitats autònomes, aquestes signaran convenis amb els ministeris implicats per a la gestió i execució dels fons del MRR, que hauran de respondre a les fites i metes determinades en el pla nacional.

Les entitats locals participaran en la proposta i el desenvolupament dels projectes. Per això, s'articularan mecanismes de col·laboració que posin a la seva disposició, en l'àmbit de les seves competències, una part dels fons europeus.

El NGEU es finançarà amb deute comunitari de la UE, de manera que la Comissió Europea contraurà emprèstits als mercats de capitals en nom de la Unió.

La iniciativa REACT-EU, que compta amb 47.500 MEUR (per a Espanya  12.436 MEUR), és un instrument d’ajuda a la recuperació que té per objectiu ampliar i donar continuïtat a les mesures de resposta i recuparació de la crisi que s’han posat en marxa des de l’inici de la pandèmia.  Aquesta Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa finança programes d'ocupació, d’inversió en productes i serveis per als sistemes de salut, pimes, inversions en infraestructures per a serveis bàsics als ciutadans i mesures econòmiques en les regions més afectades per la COVID-19. La major part dels que corresponen a a Espanya ja han estat assignats a les comunitats autònomes, principals encarregades de la seva execució, i els recursos s’han d’executar entre 2021 i 2022.

El Mecanisme per a una Transició Justa (MTJ) és un element fonamental perquè el canvi a una economia climàticament neutra es faci de manera equitativa i no deixi a ningú enrere, prèvia realització de plans territorials de transició justa. Per accedir, la Comissió Europea efectua una anàlisi que determini el grau de compliment de les recomanacions dgel Semestre Europeu, la qual cosa permetrà enfortir el vincle entre els avenços en les recomanacions i l'aportació dels fons.

El Next Generation EU és un fons de recuperació excepcional establert per la Unió Europea per fer front a la situació econòmica i social extraordinària generada per la COVID-19 i finançarà grans  inversions per crear ocupació i reparar els danys immediats que s'han derivat de la pandèmia, i  ha d'impulsar les prioritats ecològiques i digitals de la Unió Europea. Es composa de dos instruments principals: el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR) i REACT-EU.

El NGEU està dotat amb 750.000 MEUR assignats de la forma següent:

• Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR) (672.500 MEUR: 312.500 MEUR en ajuts no reemborsables i 360.000 MEUR en préstecs)
  Iniciativa de cohesió REACT-UE (47.500 MEUR)
• Fons de Transició Justa, FTJ (10.000 MEUR)
• Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, FEADER (7.500 MEUR)
• Programa InvestEU, de suport a la inversió (5.600 MEUR)
• Programa d'investigació Horitzó Europa (5.000 MEUR)
• Mecanisme de Protecció Civil RescEU (1.900 MEUR)

Espanya rebrà uns 140.000 MEUR del NGEU, 72.700 MEUR dels quals seran transferències no reemborsables. D'aquestes, 59.168 MEUR corresponen al MRR i 12.436 MEUR al REACT-EU.