Preguntes freqüents sobre el funcionament de l'Oficina
Quina és la naturalesa de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears?
D’acord amb l’article 1 del Decret 89/2019, l’Oficina és una unitat administrativa amb rang de servei, amb mitjans personals i materials suficients, sota la dependència de l'Institut d'Estudis Baleàrics, amb l'objecte de vetlar per la defensa i la promoció dels drets lingüístics dels ciutadans a les Illes Balears.
En quins àmbits actua l'Oficina?
L’Oficina actua en els casos de vulneració dels drets lingüístics que es produeixen en els àmbits següents:
• L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• Els ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
- Organismes autònoms.
- Entitats públiques empresarials.
- Societats mercantils públiques.
- Fundacions del sector públic.
- Consorcis.
També actua, en els termes prevists en l'article 11 del Decret 89/2019, quan la vulneració dels drets lingüístics es produeix en els àmbits següents:
• Els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears, i els organismes que en depenen.
• L’Administració de l’Estat i l’Administració de justícia amb seu a les Illes Balears, i els organismes que en depenen.
• En l'àmbit d'actuació de les persones físiques i jurídiques de naturalesa privada.
L'Oficina té capacitat sancionadora?
L’Oficina no té capacitat sancionadora perquè la legislació lingüística vigent a les Balears no incorpora un règim sancionador.
La mateixa Administració autonòmica és l'àmbit en què l’Oficina té més capacitat d’actuar. El Decret 89/2019 preveu el deure de col·laboració de les conselleries i entitats (art. 12) i estableix que els òrgans i ens de la CAIB «han de tenir en compte» el contingut de les reclamacions i els suggeriments (art. 13.1). En la resta d’àmbits, les eines de què disposa l’Oficina són la informació, la persuasió i l’oferiment de col·laboració.
D’altra banda, una de les funcions de l’Oficina és proposar mesures normatives quan es consideri necessari per garantir els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears.
Els drets lingüístics que defensa l'Oficina, a quines llengües es refereixen?
Els drets lingüístics que defensa l’Oficina són els que emparen i protegeixen l’ús de les llengües oficials reconegudes per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, és a dir, el català, llengua pròpia de les Balears, i el castellà, llengua oficial arreu de l'Estat.
Qui pot adreçar-se a l’Oficina?
Qualsevol persona física o jurídica que vulgui denunciar una vulneració de drets lingüístics, fer suggeriments per salvaguardar aquests drets i millorar l’atenció lingüística dels serveis públics, o obtenir informació sobre els drets lingüístics i la normativa que els empara.
Quins tipus d'escrits poden adreçar-se a l'Oficina?
L’Oficina atén tres tipus de sol·licitud d’actuació:
• Reclamacions, en què la persona interessada denuncia que els seus drets lingüístics han estat vulnerats.
• Suggeriments, en què es formulen propostes per contribuir a salvaguardar els drets lingüístics i a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
• Consultes, en què es demana assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.
Quina és la naturalesa de les reclamacions que es poden adreçar a l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics?
D’acord amb l’article 6 del Decret 89/2019, les reclamacions no tenen la qualificació de recursos administratius, ni de reclamacions en via administrativa. El fet de presentar una reclamació davant l’Oficina no paralitza els terminis que estableix la normativa vigent.
Les reclamacions tampoc no tenen la naturalesa de sol·licituds presentades a l’empara de la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petició.
El fet de presentar una reclamació no impedeix ni condiciona, de cap manera, l’exercici de les restants accions o drets que, de conformitat amb la normativa reguladora de cada procediment, puguin exercitar les persones interessades.
En el cas que es presenti un recurs administratiu o s’interposi una acció judicial per fets objecte de reclamacions admeses, l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha d’oferir assessorament a les persones interessades.
Per la naturalesa mateixa de la reclamació, no es pot interposar cap recurs contra la resposta de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, sens perjudici que els motius de la reclamació es puguin tornar a exposar en els recursos que s'interposin en el procediment administratiu amb què tenguin relació.
He presentat un escrit a l’Oficina. En quin termini m’han de respondre?
• Dins el termini d’un mes des de la data d’entrada de la reclamació o del suggeriments, l’Oficina us informarà de l’estat de la tramitació de la vostra sol·licitud.
• Dins el termini de tres mesos, rebreu una comunicació amb la informació següent:
- La resposta de l’òrgan o ens o de la persona física o jurídica privada que hagi causat la vulneració del dret lingüístic.
- L’informe que l’òrgan, ens o persona en qüestió hagi emès, si és el cas.
- Les actuacions que l’òrgan o ens o la persona física o jurídica privada hagi duit a terme per corregir les mancances detectades o per implantar les iniciatives de millora suggerides.
Quant a les consultes, tot i que el Decret 89/2019 no preveu explícitament un termini per respondre, s’hi apliquen els mateixos terminis que a les altres sol·licituds d’actuació.