El dret de saber català
Del caràcter del català com a llengua oficial en deriva el dret d’aprendre’l, passa prèvia i necessària per exercir el dret d’usar-lo i, a través de l’ús, per poder participar plenament en la societat, accedir a la deliberació democràtica, gaudir d’oportunitats socioeconòmiques, etc. Els poders públics han de proporcionar els mitjans per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a les Balears, i la Comunitat Autònoma té competència exclusiva per ensenyar la llengua catalana.
Normativa de referència
Estatut d’autonomia de les Illes Balears
Article 4
La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
Llei 30/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Article 7
Objectius i principis
1. En matèria de llengües regionals o minoritàries, en els territoris en què aquestes llengües són usades i segons la situació de cada llengua, les parts fonamenten la seva política, la seva legislació i la seva pràctica en els objectius i principis següents:
[...]
f) el proveïment de formes i mitjans adequats d’ensenyament i d’estudi de les llengües regionals o minoritàries a tots els estadis apropiats;
g) el proveïment de mitjans que permetin, a aquells que no parlen una llengua regional o minoritària i viuen a l’àrea on aquesta llengua és usada, d’aprendre-la si ho desitgen [...].