Drets lingüístics en l'àmbit sanitari i assistencial
La normativa reconeix als usuaris dels serveis i centres sanitaris, tant públics com privats, el dret a rebre informació sanitària en la forma més idònia per a la seva comprensió i en una de les llengües oficials a la comunitat. En el cas de la sanitat pública, com a la resta de l’Administració autonòmica, la normativa preveu que el personal iniciï la interacció en català per propiciar la conversa en aquesta llengua si és la voluntat del pacient. Les comunicacions escrites també s’han de fer en català, tret que l’usuari demani rebre-les en castellà. L’atenció en la llengua triada pel pacient és un element indestriable de la qualitat assistencial i implica el deure de l’Administració d’assolir la capacitació del personal sanitari en les dues llengües oficials.
Normativa de referència
● Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
● Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears
Article 5
Drets bàsics
1. En els serveis i centres públics i privats tots tenen els drets següents:
[…]
b) Al respecte a la intimitat i a la personalitat, a la dignitat humana i a ser atès sense cap mena de discriminació.
[…]
2. Així mateix, tots tenen dret a rebre informació sanitària en la forma més idònia per a la seva comprensió i en una de les llengües oficials de la comunitat autònoma, i assegurar-se que aquella sigui intel·ligible per als pacients.
3. No obstant el que disposa el punt anterior, i en la mesura que la planificació sanitària ho permeti, els centres i serveis sanitaris implantaran els mitjans necessaris per atendre les necessitats lingüístiques dels usuaris estrangers.
Disposició addicional cinquena
El Servei de Salut de les Illes Balears adoptarà les mesures necessàries per a la normalització de l’ús de la llengua catalana en els centres i serveis que en depenen.
Disposició addicional sisena
1. En tots els centres assistencials de caràcter privat, la informació escrita a l’usuari sobre els serveis i les prestacions sanitàries haurà de figurar, com a mínim, en llengua catalana.
2. Així mateix, aquests centres hauran d’estar en condicions d’oferir, igualment en llengua catalana, aquesta informació verbalment.
Aquests deures anteriors seran exigibles a partir dels sis mesos comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
● Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Article 15
Notificacions i comunicacions
1. Les notificacions i les comunicacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català s’han de fer en llengua catalana, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
2. Les notificacions i les comunicacions dirigides a persones residents fora de l’àmbit lingüístic català dins l’Estat espanyol s’han de fer normalment en castellà, sens perjudici que puguin rebre-les en català si ho demanen. Si s’adrecen a persones establertes fora de l’Estat espanyol, es poden utilitzar altres llengües oficials als territoris de residència atenent les circumstàncies i els mitjans de què es disposi.
Article 16
Atenció als ciutadans
1. En l’atenció als ciutadans, tant presencial com telefònica i telemàtica, el personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma ha d’iniciar normalment la comunicació en català, sens perjudici del dret dels ciutadans a ser atesos en castellà.
2. Quan les circumstàncies ho requereixin i es disposi dels recursos necessaris, s’ha de facilitar que especialment l’atenció als ciutadans vinculada a les prestacions sanitàries o de caràcter social es pugui dur a terme en altres llengües que garanteixin l’eficàcia comunicativa.
● Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Article 13
Vida econòmica i social
[...]
2. En matèria d’activitats econòmiques i socials, les parts es comprometen, en la mesura que les autoritats públiques hi tenen competència, en el territori en què les llengües regionals o minoritàries són usades, i en la mesura que això és raonablement possible:
[...]
c) a vetllar perquè els equipaments socials com els hospitals, les llars de jubilats i els albergs ofereixin la possibilitat de rebre i d’atendre en llur llengua els parlants d’una llengua regional o minoritària que necessiten atencions per raons de salut, d’edat o per altres raons [...].
● Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut
Article 72
Classes i prescripció de les faltes
1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus o lleus.
2. Són faltes molt greus:
[...]
b) Tota actuació que suposi discriminació per raons ideològiques, morals, polítiques, sindicals, de raça, llengua, gènere, religió o circumstàncies econòmiques, personals o socials, tant del personal com dels usuaris, o per la condició en virtut de la qual aquests accedeixin als serveis de les institucions o centres sanitaris.