Drets lingüístics en l’àmbit laboral

Els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a desenvolupar en llengua catalana les seves activitats professionals, laborals i sindicals, i no poden patir cap discriminació per raó de la llengua oficial que emprin en l’exercici d’aquestes activitats. A més, els poders públics han d’impedir qualsevol disposició normativa o pràctica tendents a prohibir, limitar o desaconsellar l’ús de la llengua catalana en els documents i altres comunicacions relatives a l’activitat laboral, com els contractes de treball o les relacions entre treballadors.

Normativa de referència

● Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears

Article 2

1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.

2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

● Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors

Article 4
Drets laborals

[...]

2. En la relació de treball, els treballadors tenen dret: [...]

c) A no ser discriminats directament o indirectament per a l’ocupació, o una vegada ocupats, per raons de sexe, estat civil, per l’edat dins dels límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l’Estat espanyol. [...]

Article 17
No-discriminació en les relacions laborals

1. S’entenen nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que donin lloc en l’ocupació, així com en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, a situacions de discriminació directa o indirecta desfavorables per raó d’edat o discapacitat o a situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació o condició sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb persones que pertanyen a l’empresa o hi estan relacionades i llengua dins de l’Estat espanyol.

Són igualment nul·les les ordres de discriminar i les decisions de l’empresari que suposin un tracte desfavorable dels treballadors com a reacció davant una reclamació efectuada a l’empresa o davant una acció administrativa o judicial destinada a exigir el compliment del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació.

● Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Article 13
Vida econòmica i social

1. En allò que concerneix les activitats econòmiques i socials, les parts es comprometen, per al conjunt del país:

a) a excloure de llur legislació tota disposició que prohibeixi o limiti sense raons justificables el recurs a llengües regionals o minoritàries en els documents relatius a la vida econòmica o social, i especialment en els contractes de treball i en els documents tècnics com les instruccions d’ús de productes o equipaments;
b) a prohibir la inserció, en els reglaments interns de les empreses i els actes privats, de clàusules que excloguin o limitin l’ús de les llengües regionals o minoritàries, almenys entre els locutors de la mateixa llengua;
c) a oposar-se a les pràctiques tendents a desaconsellar l’ús de les llengües regionals o minoritàries en el marc de les activitats econòmiques o socials;
d) a facilitar i/o a fomentar per altres mitjans que els apuntats als apartats precedents l’ús de les llengües regionals o minoritàries.