Drets lingüístics en l’àmbit de les administracions públiques
Els ciutadans tenen el dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb les administracions públiques en l’àmbit territorial de les Illes Balears (Administració autonòmica, insular i local ─i entitats instrumentals que en depenen─, i Administració perifèrica de l’Estat), així com amb els concessionaris de serveis públics de competència de les administracions de les Balears. La normativa regula l’ús de les dues llengües oficials en aquest àmbit a fi de garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans.
Normativa de referència
● Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
Article 8
1. Els ciutadans tenen dret d'usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l'administració pública a l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.
2. Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques de la comunitat autònoma s'han d'expedir en català, llevat del cas que l'interessat o la persona o l'entitat que les requereixen en sol·licitin la versió castellana.
3. A les Illes Balears les actuacions administratives són vàlides i produeixen plens efectes qualsevol que sigui la llengua oficial emprada.
● Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Article 43
Ús del català en l’actuació administrativa
1. L’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental han d’emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre elles. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques, residents a l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret de les persones interessades a rebre-les en castellà, si han de ser atesos en aquesta llengua.
2. L’ús del català en l’actuació dels òrgans administratius integrants de les administracions a què fa referència l’apartat anterior ha de ser regulat per disposicions reglamentàries.
Article 44
Ús del català en els procediments administratius
1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental s’ha d’emprar el català, sens perjudici del dret de les persones interessades a ser ateses en la llengua oficial de la seva elecció i a presentar escrits i documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
2. L’Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin en cada cas, en la llengua oficial demanada, un testimoniatge traduït de les actuacions o de la documentació que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa a la persona sol·licitant, ni retards en el procediment ni la suspensió de la tramitació o dels terminis establerts.
Disposició addicional cinquena
Llevat que una llei disposi una altra cosa, les determinacions lingüístiques establertes en els articles 43 i 44 són també exigibles:
a) Als consells insulars.
b) A les entitats que integren l’Administració local de les Illes Balears.
c) A les entitats instrumentals que depenen de les administracions esmentades a les lletres anteriors.
d) A les corporacions de dret públic de les Illes Balears.
e) Als concessionaris de serveis públics de competència de les administracions de les Illes Balears.
● Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Article 15
Notificacions i comunicacions
1. Les notificacions i les comunicacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català s’han de fer en llengua catalana, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
2. Les notificacions i les comunicacions dirigides a persones residents fora de l’àmbit lingüístic català dins l’Estat espanyol s’han de fer normalment en castellà, sens perjudici que puguin rebre-les en català si ho demanen. Si s’adrecen a persones establertes fora de l’Estat espanyol, es poden utilitzar altres llengües oficials als territoris de residència atenent les circumstàncies i els mitjans de què es disposi.
Article 16
Atenció als ciutadans
1. En l’atenció als ciutadans, tant presencial com telefònica i telemàtica, el personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma ha d’iniciar normalment la comunicació en català, sens perjudici del dret dels ciutadans a ser atesos en castellà.
2. Quan les circumstàncies ho requereixin i es disposi dels recursos necessaris, s’ha de facilitar que especialment l’atenció als ciutadans vinculada a les prestacions sanitàries o de caràcter social es pugui dur a terme en altres llengües que garanteixin l’eficàcia comunicativa.
Article 18
Models normalitzats
Els formularis i altres documents similars han de ser oferts en versió catalana, sens perjudici del dret dels particulars a emplenar-los en castellà. Les versions en castellà han d’estar a disposició dels interessats. Per garantir el principi d’autonomia de cada llengua, s’han d’evitar els models bilingües.
Article 19
Documents per als administrats
1. El testimoniatge d’actuacions o de documentació s’ha de fer normalment en català. L’òrgan instructor ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin una traducció del testimoniatge a l’altra llengua oficial. Aquesta sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o retard per al sol·licitant.
2. Els certificats s’han de redactar normalment en català, tot i que la persona interessada pot sol·licitar que es redactin en castellà. En el cas dels títols, diplomes o documents similars que acreditin coneixements o competències, expedits massivament, s’han de redactar en català, sens perjudici del dret d’obtenir el corresponent certificat d’expedició d’aquest títol en castellà. Això no obstant, aquest tipus de certificats pot incorporar d’ofici en el revers la traducció al castellà del contingut del certificat.
3. L’òrgan instructor ha de facilitar a les persones que ho sol·licitin expressament la traducció al castellà dels documents dirigits a elles redactats en català que hagin de tenir efecte fora de l’àmbit lingüístic català.
Disposició addicional vuitena
Desplegament de la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2003
1. D’acord amb el que preveu la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la mesura que despleguen els articles 43 i 44 de la Llei esmentada, els articles 3.1, 7, 8, 12.1, 13-17, 19, 20, 23, 24, 28 i 29.1 d’aquest Decret són aplicables, sens perjudici de l’autonomia d’organització de cada ens i sempre que no entrin en contradicció amb la seva reglamentació específica:
a) Als consells insulars.
b) A les entitats que integren l’Administració local de les Illes Balears.
c) A les entitats instrumentals que depenen de les administracions esmentades en les lletres anteriors.
d) A les corporacions de dret públic de les Illes Balears.
e) Als concessionaris de serveis públics de competència de les administracions de les Illes Balears.
2. La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques i la Conselleria de Cultura, Participació i Esports han d’impulsar amb les entitats esmentades en l’apartat anterior les mesures de col·laboració adients per harmonitzar la normativa d’ús de les llengües oficials, afavorir l’aprovació de protocols d’usos lingüístics, fomentar la capacitació lingüística dels treballadors públics i consolidar un llenguatge administratiu d’ús generalitzat en totes les administracions de les Illes Balears.
● Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
Article 15
Llengua dels procediments
1. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat és el castellà. No obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l’Administració General de l’Estat amb seu al territori d’una comunitat autònoma poden utilitzar també la llengua que hi sigui cooficial.
En aquest cas, el procediment s’ha de tramitar en la llengua escollida per l’interessat. Si concorren diversos interessats en el procediment, i hi ha discrepància quant a la llengua, el procediment s’ha de tramitar en castellà, si bé els documents o testimonis que requereixin els interessats s’han d’expedir en la llengua que aquests escullin.
2. En els procediments tramitats per les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals, l’ús de la llengua s’ha d’ajustar al que preveu la legislació autonòmica corresponent.
3. L’Administració pública instructora ha de traduir al castellà els documents, expedients o parts d’aquests que hagin de tenir efecte fora del territori de la comunitat autònoma, i els documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin expressament. Si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no cal traduir-los.
● Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic
Article 54
Principis de conducta
[…]
11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori.
Article 56
Requisits generals
[…]
2. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. [...]
Article 95
Faltes disciplinàries
1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.
2. Són faltes molt greus:
[…]
b) Qualsevol actuació que impliqui discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament moral, sexual i per raó de sexe. [...]
● Reglaments d’usos lingüístics de les administracions d’àmbit insular i local
Els consells insulars i la majoria d’ajuntaments de les Illes Balears disposen de reglaments d’usos lingüístics que, en la línia de les referències normatives citades més amunt, regulen la manera de garantir els drets lingüístics dels ciutadans. En els aspectes no prevists per aquests reglaments, s’aplica la normativa d’àmbit autonòmic, com la Llei 3/2003 o el Decret 49/2018, ja esmentats.