Drets lingüístics en l'àmbit de la justícia
A les Balears, els ciutadans tenen el dret de relacionar-se amb l’Administració de justícia en llengua catalana. Això significa que tenen el dret d’adreçar-s’hi en català i de declarar i presentar-hi documents en aquesta llengua. El fet d’usar el català no pot suposar cap perjudici ni càrrega per al ciutadà. Si cal, l’Administració ha de facilitar un intèrpret i assumir la gestió de la traducció dels documents. Els interessats també tenen dret a ser assabentats en la llengua que elegeixin.
Normativa de referència
● Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Article 11
1. Dins l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tots els ciutadans tenen dret a poder dirigir-se a l’Administració de Justícia en la llengua oficial que estimin convenient d’usar, i no se’ls pot exigir cap classe de traducció. Per altra banda, aquest fet no pot representar retard en la tramitació de les seves pretensions.
2. Pel que fa a la llengua, totes les actuacions, documents, escrits, realitzats o redactats en català, són totalment vàlids i eficaços davant els tribunals i els jutjats de les Illes Balears. En tot cas, els interessats tenen dret a ser assabentats en la llengua que elegeixin.
3. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure, d’acord amb els òrgans corresponents, la progressiva normalització de l’ús de la llengua catalana en l’Administració de Justícia a les Illes Balears.
● Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial
Article 231
1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals han de fer servir el castellà, llengua oficial de l’Estat.
2. Els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals també poden fer servir la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap de les parts s’hi oposa al·legant que la desconeix, fet que pot produir indefensió.
3. Les parts, els representants i els que els dirigeixin, així com els testimonis i els perits, poden fer servir la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.
4. Les actuacions judicials fetes i els documents presentats en l’idioma oficial d’una comunitat autònoma tenen, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. S’han de traduir d’ofici quan hagin de tenir efectes fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la comunitat autònoma, llevat, en aquest darrer cas, de si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També s’han de traduir quan així ho disposin les lleis o a instància de part que al·legui indefensió.
5. En les actuacions orals es pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, amb el seu jurament o promesa previs.
Article 563
1. El Consell General del Poder Judicial ha de remetre anualment a les Corts Generals una memòria sobre l’estat, el funcionament i les activitats del mateix Consell General del Poder Judicial i dels jutjats i tribunals, en què ha d’incloure les necessitats que, segons el seu parer, existeixin en matèria de personal, instal·lacions i recursos per a l’exercici correcte de les funcions que la Constitució i les lleis assignen al poder judicial.
2. En aquesta memòria també s’han d’incloure sengles capítols respecte als següents àmbits:
[...]
c) Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en exercici de les seves funcions.
● Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Article 9
Justícia
1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:
a) en els procediments penals:
I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o
IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;
b) en els procediments civils:
I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, recorrent, si cal, a intèrprets i a traduccions;
c) en els procediments davant els òrgans jurisdiccionals competents en matèria administrativa:
I. a preveure que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, per a la qual cosa recorreran, si cal a intèrprets i a traduccions;
d) a adoptar mesures a fi que l’aplicació dels apartats I i III dels paràgrafs b) i c) precedents i l’ús, si s’escau, d’intèrprets i de traduccions no impliquin costos addicionals per als interessats.
2. Les parts es comprometen:
a) a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària [...].
3. Les parts es comprometen a posar a l’abast, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d’aquestes llengües, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament.