Comissionats
Considerant la rellevància de la celebració del centenari de la mort de Joan Fuster, el Govern de les Illes Balears, per donar un impuls necessari a l’esforç de totes les institucions que s’adhereixin a aquesta celebració; per la temporalitat d’aquest esdeveniment; per la complexitat en la coordinació; per la seva incidència en els àmbits culturals, socials, de l’ensenyament, i pel ressò mediàtic en el conjunt del territori de les Illes Balears, ha valorat com a necessari nomenar dos comissionats per commemorar l’Any Joan Fuster a les Illes Balears: Damià Pons i Pons i Josefina Salord Ripoll.
Currículums
Damià Pons i Pons (Campanet, 1950)
És doctor en Filologia Catalana i ha estat professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears. És poeta, assagista i historiador i ha duit a terme tasques de gestor cultural.
Ha estat director de la revista Lluc (1994-1998 i 2004-2008) i membre de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear (1984-1988). Del 1995 al 1999 va ser conseller de Cultura i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i del 1999 al 2003, conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. És membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i també el responsable de la delegació d'aquesta institució a les Illes Balears. Igualment, és membre del consell assessor de l’Obra Cultural Balear i de la revista L’Espill, del consell de redacció de la revista L’Avenç i del Patronat de la Fundació Mercè Rodoreda.
És autor dels reculls poètics Teranyina (1973), Mapa del desig (1977), Territori d’incògnites (1988) i Els mapes del desig (2001), en el qual arreplega tota la seva obra en vers. Ha publicat nombrosos estudis literaris, centrats especialment en escriptors com Miquel dels Sants Oliver, Joan Torrendell, Llorenç Riber i Joan Estelrich, i obres de recerca que tracten sobretot determinats fets historicoculturals del període 1880-1936. Destaquen els llibres Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905). El grup regeneracionista de La Almudaina (1998); El diari La Almudaina en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998); Joan Torrendell, entre el Modernisme vitalista i el regeneracionisme d’esquerres (1998); Entre l’afirmació individualista i la desfeta col·lectiva. Escriptors i idees a la Mallorca del primer terç del segle XX (2002) —Premi de la Crítica Serra d’Or d’estudis literaris (2003)—; Cultura i literatura a Mallorca entre els segles XIX i XX (2006); Lectures i reflexions (2006); Damià Huguet, entre la poesia i el cinema (2010), i Trajectes literaris: de Mateu Obrador a Baltasar Porcel (2010). També és autor dels volums L’educació, el repte de la complexitat (2004) i El jonc i l’aritja. País, cultura, política (2006).
Josefina Salord Ripoll (Ciutadella, 1955)
És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana i ha estat catedràtica a l’ensenyament secundari.
Ha desenvolupat una intensa activitat a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), institució de la qual ha estat membre fundadora i coordinadora científica (2013-2020). Vicepresidenta de l’Ateneu de Maó (1995-1999) i del Cercle Artístic de Ciutadella (2012-2020), membre corresponent de la Societat Verdaguer i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i patrona de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, ha estat codirectora de la Revista de Menorca, editada per l’Ateneu de Maó i l’IME.
Pel que fa a l’àmbit de la recerca i la divulgació, la seva tasca s’ha centrat sobretot en la història cultural de Menorca i ha donat com a resultat nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il·lustració, la Renaixença i el Nou-cents. Així, és autora de La Il·lustració a Menorca (2010) i ha participat en estudis i edicions sobre Joan Ramis, Antoni Roig, Antoni Febrer i Cardona, Vicenç Albertí, Joana de Vigo, Josep M. Quadrado, Josep M. Guàrdia, Francesc Camps i Mercadal, Francesc Hernández Sanz, Josep M. Ruiz Manent, Francesc de Borja Moll, Antoni Moll Camps i Fernando Martí Camps. També ha col·laborat en el Diccionari d’historiografia catalana (2003), el Diccionari del teatre a les Illes Balears (2003 i 2006), el Diccionari de la literatura catalana (2008) i en l’obra conjunta Panorama crític de la literatura catalana (2011).
Ha estat reconeguda amb diferents distincions acadèmiques i culturals, com el Premi Josep M. Llompart, de l’Obra Cultural Balear (1996), un dels premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2005), el Premi Recercat 2020, de l’Institut Ramon Muntaner, i el Premi Maria Lluïsa Serra – Taula d’Or 2021, del Consell Insular de Menorca. Enguany ha rebut el Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva aportació a la cultura, la història i la literatura menorquines.