Zones sensibles a l'eutrofització

L’eutrofització és el procés de contaminació més important que afecta a les zones protegides. Aquest procés està provocat per l'excés de nutrients a l’aigua, principalment nitrogen i fòsfor, procedents sobretot de l’activitat de l’home.

A primera vista podria semblar que és bo que les aigües estiguin tan plenes de nutrients, però no resulta tan senzill. El problema es troba en que si hi ha un excés de nutrients a l’aigua, creixen plantes i altres organismes fotosintètics en abundància que impedeixen que la llum arribi a les zones més profundes; en conseqüència, a aquestes zones, els organismes fotosintètics no poden produir l’oxigen necessari per a l’ecosistema i es produeix la mort de moltes espècies. La seva descomposició acaba produint males olors i altres aspectes desagradables, que provoquen una disminució de la qualitat de l’aigua. A més, aquests organismes es descomponen gràcies a l’activitat dels bacteris, gastant grans quantitats d’oxigen, i impedint que els peixos que necessiten aigües riques en oxigen puguin viure en aquesta conca. Aquest procés d’eutrofització dóna lloc a unes aigües que deixen de ser aptes per a gran part d’éssers vius.

Els nutrients que més influeixen en aquest procés són els fosfats i els nitrats. Pel que fa al nitrogen, una de les principals fonts de contaminació són els abocaments procedents de la indústria agrícola i ramadera, mentre que la majoria del fòsfor prové de les llars i la indústria. Per aquest motiu, els processos de tractament de les aigües residuals a les estacions depuradores són molt importants per reduir la contaminació per nitrogen i fòsfor a les masses d’aigua.

D’acord amb l’origen del procés, trobem dos tipus d’eutrofitzacions:

• L’eutrofització natural, que es produeix lentament de manera natural en tots els sistemes aquàtics del món, ja que tots ells reben distints nutrients.
• L’eutrofització d’origen antropogènic, derivada dels abocaments humans.

A les Illes Balears, mitjançant el Decret 49/2003, de 9 de maig, es varen declarar les zones sensibles, normals i menys sensibles en les aigües del litoral. A aquestes zones els abocaments procedents de plantes de tractament d’aigües residuals urbanes han de donar compliment a requisits addicionals als convencionals, per tal de minimitzar el risc d’eutrofització. Aquestes zones es designen atenent a criteris d’eutrofització actual o potencial, capacitat d’absorció del medi i usos posteriors de les aigües.

Tot i que aquest Decret 49/2003 es troba encara vigent, s’està tramitant un nou decret de declaració de zones sensibles a les Illes Balears. Es pot consultar l’estat del procediment i l’esborrany del nou decret aquí.

Les zones sensibles actualment declarades a les illes trobem són 127, que es detallen a la taula següent:

Al mapa següent es mostren la distribució de les zones sensibles i les subconques vessants:

Zones sensibles de les Illes Balears segons el Decret 49/2003, de 9 de maig