Usos i demandes
La principal característica hidrològica de les Illes Balears respecte a altres confederacions hidrogràfiques, és la absència quasi absoluta de rius i embassaments, motiu pel qual la major part de la demanda d’aigua (tant per abastament com per regadiu) s’ha cobert amb aigües subterrànies.
Fins als anys seixanta, pràcticament tot l’abastament d’aigua de les illes provenia de fonts o d’aqüífers superficials explotats mitjançant sínies i molins de vent. L’augment de la demanda d’aigua, tant per abastament com per agricultura, va suposar una major pressió sobre els recursos, que encara es van veure més afectats per episodis de sequera que van acabar provocant seriosos problemes de quantitat (sobreexplotació) i qualitat (intrusió marina i nitrats). Com alternativa a l’explotació de recursos es van construir els embassaments de Cúber i el Gorg Blau.
La gravetat dels problemes plantejats i la dels que es preveien en el futur va determinar que el 1968 es publiqués la primera normativa restrictiva sobre aprofitaments d’aigües subterrànies, limitacions que, d’una forma o una altra, han continuat fins als nostres dies.
El Pla Hidrològic balear de 1996 va representar un punt d’inflexió, ja que per primera vegada no consistia només en un pla d’obres, sinó que en ell es fixaven objectius mediambientals concrets i quantificats, amb indicadors per avaluar el seu grau de compliment. L’entrada en vigor l’any 2000 de la DMA va canviar definitivament el panorama per a que el desenvolupament de l’arxipèlag es faci en termes de sostenibilitat, almenys des del punt de vista d’un dels seus recursos bàsics com són les aigües subterrànies.
Avui en dia les aigües subterrànies continuen essent la font principal d’aigua utilitzada a les Illes Balears, ja que el 72% del volum total, 188 hm3 (mitjana 2013-2018, veure taula següent) provenen d’aqüífers. El volum d’aigua depurada i regenerada per a la seva reutilització durant aquest període va esser de 33 hm3 (14%) i representa el doble del volum d’aigua dessalinitzada utilitzada com a mitjana anual entre 2013 i 2018, que és de 17 hm3, tot i que aquest valor està augmentant i, a 2019, el volum d’aigua dessalinitzada va esser de 27 hm3. Només 8 hm3 (2%) provenen dels embassaments de Mallorca.
La mitjana del consum total d’aigua al període de 2013 a 2018 a totes les Illes Balears va esser de 247 Hm3. La seva distribució per illes i usos, així com per procedència de l’aigua, es resumeix a la taula següent:
| Ús | Procedència | Mallorca | Menorca | Eivissa | Formentera | Illes Balears | |
| Abastament urbà en xarxa | Aqüífers (pous) | 71,89 | 11,74 | 10,71 | 0,00 | 94,34 | |
| Aqüífers (fonts) | 12,68 | 0,00 | 0,00 | 0,00 | 12,68 | ||
| Embassaments | 7,81 | 0,00 | 0,00 | 0,00 | 7,81 | ||
| IDAM* | 9,58 | 0,00 | 7,61 | 0,64 | 17,83 | ||
| SUMA | 101,96 | 11,74 | 18,32 | 0,64 | 132,66 | ||
| Habitatges aïllats (agrojardineria o consum dispers) | Aqüífers | 25,43 | 2,04 | 5,81 | 0,57 | 33,85 | |
| Reg parcs i jardins públics | EDAR** | 8,96 | 0,01 | 0,01 | 0,00 | 8,98 | |
| Sector agrari | Regadiu | Aqüífers (pous) | 30,90 | 1,84 | 1,50 | 0,04 | 34,28 |
| Aqüífers (fonts) | 2,67 | 0,50 | 0,30 | 0,00 | 3,47 | ||
| EDAR** | 14,32 | 1,01 | 0,00 | 0,00 | 15,33 | ||
| SUMA | 47,89 | 3,35 | 1,80 | 0,04 | 53,08 | ||
| Ramaderia | Aqüífers | 1,14 | 0,40 | 0,03 | 0,00 | 1,57 | |
| Total sector | 49,03 | 3,75 | 1,83 | 0,05 | 54,66 | ||
| Camps de Golf | Aqüífers | 0,50 | 0,00 | 0,00 | 0,00 | 0,50 | |
| EDAR | 8,14 | 0,22 | 0,58 | 0,00 | 8,94 | ||
| IDAM | 0,02 | 0,00 | 0,00 | 0,00 | 0,02 | ||
| SUMA | 8,66 | 0,22 | 0,58 | 0,00 | 9,46 | ||
| Sector industrial | Aqüífers | 5,50 | 1,24 | 0,60 | 0,03 | 7,37 | |
|
SUMA SECTORS |
199,53 | 19,01 | 27,15 | 1,28 | 246,97 | ||
Demanda d'aigua per illes i usos (2013-2018). Memòria del PHIB 2022.
*Instal·lació Dessalinitzadora d’Aigua Marina
**Estació Depuradora d’Aigües Residuals
Com es pot observar a la taula anterior, l’ús principal de l’aigua és per al consum urbà, seguit del sector agrari, que representa un volum del 22% i que es destina principalment als cultius de regadiu. El volum d’aigua del que fan ús els habitatges aïllats representa un 13%. En canvi, el sector industrial de les Illes Balears és el que menys ús fa de l’aigua ja que suposa poc més d’un volum del 3%.
L'aigua per a proveïment urbà procedeix en la seva major part de l'extracció d'aqüífers (uns 99,43 hm3 l'any 2015), però així i tot és de destacar el pes cada vegada més important de la producció d'aigües dessalinitzades, que tal i com mostra el gràfic següent, va passar de poc més de 3 hm3 l’any 1996, a 27 hm3 al 2019.
Evolució de la producció d'aigua dessalinitzada a les Illes Balears (1994-2022) (m³). Font: ABAQUA.
En els següents gràfics es poden observar, en percentatges, els usos de l’aigua en el conjunt de les Illes i a cadascuna d’elles.
| Percentatges de consum d'aigua por usos a las Illes Balears (2013 - 2018). Font: Annex 3 de la Memòria del PHIB 2022. |
| Percentatges de consum d'aigua por usos i per illes (2013 - 2018). Font: Annex 3 de la Memòria del PHIB 2022. |
A la figura següent es pot observar els recursos subterranis que hi ha actualment disponibles a les Illes Balears:
Distribució del recurs disponible a les masses d'aigua subterrània
A l'annex 3 de la Memòria del Pla Hidrològic vigent (2022-2027), trobareu més informació sobre l'ús de l'aigua a les Illes Balears.