Reutilització

Abans de parlar de la reutilització de les aigües, cal diferenciar entre aigües depurades i aigües regenerades. S’anomenen aigües depurades les aigües residuals que han estat sotmeses a uns tractaments per poder ser abocades en el medi ambient. En canvi, les aigües regenerades, a més a més, han estat sotmeses a processos addicionals o complementaris per adequar-ne la qualitat al nou ús al qual es destinen. Parlar d’aigües regenerades és, per tant, equivalent a parlar de reutilització.

L'aigua depurada que es reutiliza a les Illes Balears es destina al reg de vint-i-dos camps de golf a Mallorca (7,93 hm³/any), un a Menorca (0,22 hm³/any) i un a Eivissa (0,58 hm³/any). També es reutilitza per al reg de parcs i jardins, així com la rentada de carrers de la ciutat de Palma i altres municipis de les Illes Balears. No obstant això, el reg agrícola és el principal ús d'aquesta aigua.

Actualment, segons les dades de les quals disposa la Direcció General de Recursos Hídrics, es reutilitza parcialment l'aigua residual regenerada de trenta-dues EDAR a Mallorca, quatre a Menorca i una a Eivissa. A més, algunes de les EDAR particulars (especialment d'hotels i agroturismes) utilitzen part dels volums d'aigua residual per al reg dels propis jardins.

Volum d'aigua reutilitzada a les Illes Balears d'acord amb les concessions atorgades

Un dels factors importants tant pel funcionament de la depuradora com per possibilitar la reutilització és la salinitat de l’aigua residual urbana, que té efectes al llarg de tot el cicle de l’aigua. La salinitat afecta els microorganismes que depuren les aigües residuals i pot disminuir el rendiment del procés. A més a més, una salinitat elevada pot comprometre la reutilització de l’aigua de una forma sostenible, ja que per eliminar la sal s’ha de recórrer a tècniques d’osmosi que impliquen un augment de consum energètic, emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’encariment de l’aigua regenerada.

Aigües regenerades utilitzades per reg agrícola

A les Illes Balears, l’agricultura de regadiu es localitza sobretot a zones amb fàcil captació d’aigües subterrànies. El creixement de la demanda d’aigua, tant per al reg com per a usos urbans, en el passat va provocar un augment de les extraccions d’aigua de pou, que en alguns casos eren superiors a la infiltració de l’aigua de pluja, fet que es coneix amb el nom de sobreexplotació. En els aqüífers costaners, la davallada del nivell de l’aigua causada per la sobreexplotació permet que hi entri aigua marina, cosa que provoca la salinització. Aquest fenomen ja s’ha donat en alguns aqüífers de les Illes Balears com, per exemple, al pla de Sant Jordi i a Campos, a Mallorca; a Ciutadella, a Menorca, i a Sant Antoni de Portmany i a Eivissa ciutat, a l’illa d’Eivissa.

Des de les administracions autonòmica i estatal, en els darrers anys s'ha posat en marxa el Pla de regadius amb aigües regenerades, amb el qual s'han implantat zones noves en regadiu o s'ha substituït en alguns sectors l'aigua de pous per les aigües regenerades.

La reutilització de les aigües residuals per al reg agrícola permet disminuir l’extracció d’aigua subterrània, ja que representa una nova font d’aigua, disponible en quantitats abundants. A més, comporta avantatges interessants en l’àmbit agrícola, perquè se’n poden aprofitar les propietats fertilitzants, gràcies als nutrients que conté, i disminuir, d’aquesta manera, els costs en fertilitzants sintètics. Un tercer avantatge està relacionat amb el tractament, ja que en alguns casos es pot prescindir del tractament terciari necessari per abocar aquestes aigües a zones sensibles.

Actualment el sector agrícola de les Illes Balears consumeix un total de 17,56 hm³/any d’aigua regenerada per regar els cultius. Això representa més d’un 33% del total d’aigua que s’utilitza per a reg. La resta procedeix d’aigües subterrànies.

Las experiencias de riego con aguas regeneradas a diferentes lugares de la isla de Mallorca (Plan de Sant Jordi, Inca y Sóller) ponen de manifiesto que el uso de estas aguas no compromete la fertilidad de las tierras, la producción o la calidad ambiental.

El factor más negativo que las aguas regeneradas comportan para los cultivos suele ser la salinidad que se asocia. Este parámetro es difícil de corregir, lo que comporta que de manera inevitable que se aporten sales al suelo con el riego. En invierno, cuando se prescinde del riego, la salinidad del suelo disminuye considerablemente gracias al lavado que producen las lluvias. Estas sales percolan y pueden llegar a afectar a la calidad de las aguas subterráneas a medio y largo plazo.

Para obtener más información del volumen total de agua regenerada reutilizada por islas o sistemas de explotación, se puede consultar el anexo 3 de la Memoria del Plan Hidrológico.