Definició i tipus de masses d'aigua a Balears

Per a la consecució dels objectius de la DMA es distingeixen unitats de gestió amb característiques homogènies, i mida i volum significatius. Aquestes unitats són les anomenades masses d’aigua. La DMA diferencia entre les masses d’aigües subterrànies i les masses d’aigües superficials. A la vegada, les masses d’aigües superficials es divideixen en distintes categories: rius, llacs, aigües de transició i aigües costaneres.

D’acord amb aquestes categories, a les Illes Balears hi trobem els torrents que, tot i ser temporals, es consideren masses de categoria riu. Les masses d’aigües de transició corresponen als aiguamolls costaners associats a masses de categoria rius i/o masses d’aigües subterrànies. Algunes masses es troben tan modificades que es consideren com una categoria específica; aquest és el cas dels embassaments, que es categoritzen com a llacs molt modificats.

A continuació, es resumeix  l’inventari de masses d’aigües subterrànies i superficials de les Illes Balears inclòs al Pla Hidrològic balear vigent:

INVENTARI DE MASSES PRESENT AL PLA HIDROLÒGIC VIGENT (2022-2027)
TIPUS DE MASSA CATEGORIA NATURALESA Nº MASSES LONGITUD (km) SUPERFÍCIE (km²)
 Superficials  Rius (torrents)  Naturals 70 538,2 -
 Molt modificades 0 - -
 Artificials 0 - -
 Total Rius (torrents) 70 538,2 -
 Llacs  Naturals 0 - -
 Molt modificats 2 - 1,1
 Artificials 0 - -
 Total Llacs 2 - 1,1
 Transició  Naturals 30 - 34,5
 Molt modificades 6 - 9,7
 Total Transició 36 - 44,2
 Costaneres  Naturals 36 - 3.691,7
 Molt modificades 5 - 47,5
Total Costaneres 41 - 3.739,2
 Superficials Naturals totals 136 538,2 3.726,3
 Superficials Molt modificades totals 13 - 58,3
Superficials totals 149 538,2 3.784,6
 Subterrànies 87 - 4.745,3