Els treballs d’exhumació del Govern en el cementeri de Son Coletes recuperen les restes d’altres 20 víctimes, tres d’elles dones

La tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, dutes a terme pel Govern en el marc del Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears, ja ha permès localitzar les restes d’altres 20 víctimes del cop d’estat, la Guerra Civil i la repressió franquista a les fosses de Son Coletes.

Des que el passat 8 de febrer comencés la tercera intervenció al cementeri de Son Coletes —la primera i una de les més ambicioses d’aquest Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern— i fins avui, s’han pogut localitzar al cementeri de Manacor dos dels límits de l’antic recinte de Son Coletes, la continuació de les fosses documentades en les campanyes anteriors (les que va impulsar el Govern el 2020 i el 2021, dins del Segon i Tercer Pla de Fosses de les Illes Balears), i set noves fosses adjacents en direcció nord-est.

És en l’exhumació d’aquestes noves fosses, en concret en les fosses 11, 12, 13 i 14 —les situades al costat del límit nord-oriental de l’antic recinte de Son Coletes (veure foto)— on s’han pogut recuperar les restes d’almenys 20 persones, 13 de les quals presenten un esquelet complet que no ha estat afectat per les obres de remodelació del cementeri.

Les característiques d’alguns dels cossos exhumats, i les de les restes de roba associades a aquests cossos (cremalleres, espardenyes amb sola de goma, etc.) apunten al fet que podria tractar-se, almenys en part, de milicians i milicianes vinculats al desembarcament del capità Bayo a Mallorca de l’estiu de 1936.

A més, a la fossa número 14, la més allunyada de la porta del cementeri, s’han localitzat tres dels esquelets complets el sexe biològic estimat dels quals és femení i que, per les característiques de l’enterrament —boca avall, l’una sobre l’altra i cobertes de calç—, semblen víctimes d’un enterrament simultani.

El Govern treballa, per això, sobre la hipòtesi que es tracti de tres de les cinc infermeres de l’expedició d’Alberto Bayo que foren executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936 per les tropes colpistes que dirigia el feixista italià Comte Rossi, i que passarien a la història amb el nom de les cinc de Mallorca.

Segons la informació historiogràfica aportada fins avui, aquest grup i el de les ja identificades Roges del Molinar serien els dos únics grups de dones assassinades i enterrades a Son Coletes.

«La hipòtesi amb la qual treballam és que siguin part del grup de les milicianes assassinades entre el 4 i el 5 de setembre del 1936, però no tenim a hores d’ara cap confirmació. Hem d’esperar els resultats dels anàlisis antropològics i genètics; però hi ha moltes probabilitats que siguin elles, perquè no es coneix cap altre grup de dones que fossin assassinades juntes», ha explicat el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes.

En paral·lel als treballs de laboratori, que seran els que permetran confirmar o desmentir aquesta hipòtesi, l’equip tècnic del Govern, un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS, continuarà els treballs d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor durant les pròximes setmanes —la intervenció té una durada estimada d’entre quatre i cinc mesos—.

«Encara quedin àrees per explorar i fosses per obrir. Esperam anar ampliant el nombre de víctimes localitzades, que a dia d’avui en aquest indret ja s’eleva a un mínim de 106 persones assassinades», ha assenyalat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado.