La modificació de la LECO facilita la protecció prèvia dels valors naturals i promou la restauració ambiental
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat, aquest dimarts, la modificació de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). Aquesta normativa té per objectiu, per una banda, unificar, harmonitzar i simplificar el règim jurídic aplicable al procediment d’elaboració dels diferents plans ambientals i de declaració dels espais naturals protegits, incorporant, a més, els principis i directrius de la normativa d’accés a la informació i participació pública en matèria de medi ambient. Per una altra banda, s’introdueixen mecanismes per assolir els objectius de l’Estratègia de la Unió Europea sobre biodiversitat 2030.
Les mesures previstes, doncs, van encaminades a actualitzar un context normatiu que ha canviat notablement i a salvaguardar els valors naturals a protegir. En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assegurat que «canviar el model territorial és bàsic si volem unes illes més resilients front el canvi climàtic».
En aquesta línia, Mir ha explicat que «aquesta és una modificació necessària, tant a nivell tècnic com a nivell social. L’entorn en què vivim ha canviat molt des que es va aprovar la LECO i, per tant, la normativa s’ha d’adaptar».
La modificació de la LECO gira al voltant de tres eixos principals: la protecció preventiva, el foment de la restauració ambiental i la conservació de la biodiversitat. Així, pel que fa al primer punt, s’estableix un nou règim que permetrà suspendre llicències municipals o aturar la tramitació de plans urbanístics amb incidència sobre el territori durant la tramitació d’un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), d’una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) o d’un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000. A més, es podran paralitzar explotacions en curs i suspendre permisos i concessions mineres en casos de danys mediambientals o amenaça imminent de danys i mitjançant un acord del Consell de Govern degudament justificat.
D’aquesta manera, es pretén assegurar la salvaguarda dels valors naturals a protegir. En aquest sentit, les mesures de protecció cautelar que s’apliquen durant el procediment de tramitació d’alguna figura de protecció s’estenen a les figures europees de la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA). És a dir, en el moment que es comenci a tramitar qualsevol d’aquests procediments i fins que s’aprovin no es pot atorgar cap autorització que permeti alterar el medi sense un informe favorable. Fins el moment, aquesta protecció només s’aplicava en la tramitació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals.
Pel que fa a la protecció de la biodiversitat, la modificació de la LECO preveu la creació d’un Catàleg d’espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, una eina per establir aquelles actuacions prohibides i protocols per evitar l’entrada d’aquest tipus d’espècies a les Illes Balears i per dur-ne a terme el control i eradicació. Igualment, es crearà un protocol en matèria de bioseguretat per coordinar actuacions i mesures.
Es crea, a més, el Fons de Patrimoni Natural de les Illes Balears, que segueix l’esperit del Fons Posidònia i servirà per establir mesures de compensació econòmiques davant determinades actuacions.
La modificació de la LECO també preveu que s’engegui un projecte de llei del patrimoni natural de les Illes Balears davant el Parlament en un termini de 4 anys des de l’entrada en vigor.
Validació del Decret 10/2022
El Parlament de les Illes Balears també ha validat, aquest dimarts, el Decret 10/2022 de mesures urgents en matèria urbanística. En ell s’hi preveuen mesures de contenció de nova urbanització per seguir desenvolupant un nou model territorial on l’eix primordial sigui la sostenibilitat i rehabilitació urbana per frenar l’expansió cap al sòl rústic.
Així mateix, es consolida la protecció de 145 hectàrees amb la declaració de noves Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) a Cala Jondal, barrancs de Son Gual i Xorrigo i àrees naturals de la Serra de Tramunana, així com Es Trenc. En aquest espai també s’hi han declarat 11 hectàrees com a Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP).
El Decret també preveu mesures per a l’estalvi d’aigua, com ara el foment de l’ús d’aigües regenerades per a la neteja i manteniment dels equipaments i infraestructures municipals o la recollida d’aigües pluvials de les cobertes de les edificacions en sòl rústic no vinculades a explotacions agràries per a la reutilització. Igualment, s’estén la mesura que limita a una piscina per finca amb una mida inferior als 35m2 i un volum que no sobrepassi els 60m3 a les Pitiüses.