Armengol reivindica la col·laboració entre el Govern i la Universitat per assolir la neutralitat climàtica

El nou edifici de Ciències de la Salut de la UIB estarà en marxa el curs que ve i serà el més eficient del campus

El Govern visita les obres de l’edifici i una de les pèrgoles fotovoltaiques que la Universitat ha instal·lat a l’aparcament

La presidenta del Govern, Francina Armengol, juntament amb el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, i el rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot, ha traslladat el compromís del Govern d’acompanyar la UIB en l’impuls de la transició energètica per aconseguir la neutralitat climàtica del campus el 2030.

Ha estat durant una visita, aquest divendres, a una pèrgola fotovoltaica que la Universitat ha instal·lat a l’aparcament del caminal d’Eivissa i a les obres del nou edifici de Ciències de la Salut de la UIB, que estarà en funcionament el curs que ve.

Les instal·lacions, que s’han construït gràcies a una inversió de 6,9 milions d’euros, cofinançats amb fons REACT, s’emmarquen en les actuacions de la Universitat per assolir la neutralitat climàtica el 2030 i, de fet, aquest serà l’edifici més eficient del campus. El nou edifici acollirà els estudis de Psicologia, Infermeria i Fisioteràpia, i solucionarà la manca d’espai per a aules, laboratoris i despatxos.

Francina Armengol ha reivindicat «l’entesa amb la UIB» i «la capacitat que tenim de convergir en els objectius comuns que tenim» per aprovar «un pla intel·ligent, que ens ubica allà on toca» i que ha de fer de la Universitat «una palanca per contagiar aquestes bones pràctiques a la resta de la ciutadania». La presidenta del Govern ha afirmat que la transició energètica és una «aposta com a Comunitat Autònoma que no té tornada enrere» i ha defensat que «el Govern serà al costat de la UIB per fer possible aquest somni compartit» i per assolir la neutralitat climàtica.

L’edifici està plantejat com un sistema autònom d’estalvi energètic i descentralitzador de la distribució energètica local, on es potencien els sistemes passius i senzills. Es tracta d’una edificació de baixa tecnificació, que arriba a una alta eficiència ambiental partint d’estratègies de disminució de la demanda energètica i d’utilització de sistemes estructurals i constructius econòmics.

A la planta baixa s’hi ubiquen aules, un menjador, els serveis administratius i de gestió i altres serveis per a la comunitat universitària; a la primera planta, aules mitjanes i petites i laboratoris, i a la segona planta, despatxos dels professors dels departaments d’Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. L’edifici ocupa més de 6.000 metres quadrats i està connectat amb l’edifici Beatriu de Pinós.

Pèrgoles als aparcaments i plaques a les cobertes dels edificis

Tant la presidenta com el vicepresident han mostrat el compromís del Govern amb l’estratègia de la UIB per impulsar les energies renovables al campus a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes dels edificis i als aparcaments.

En paraules del vicepresident Yllanes, «aquest Pla d'Autoconsum energètic de la UIB té l'objectiu de produir el 100 % de l'energia consumida de manera renovable. Des de la Conselleria de Transició Energètica donam suport a aquesta tasca i col·laboram conjuntament per assolir-la. La solarització dels aparcaments i cobertes és una prioritat pel Govern i que està contemplada a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. L'aparcament de la UIB és un dels més grans de totes les Illes Balears i té un gran potencial per generar energia renovable que podrà ser consumida pel mateix centre universitari. Aquesta és una aposta que no només vol lluitar contra el canvi climàtic sinó que és una autèntica eina per estalviar a la factura energètica. Felicitam a la UIB per seguir avançant també en aconseguir la neutralitat climàtica».

A més de la presidenta i del conseller, a la visita hi han assistit, per part del Govern, el director general de Fons Europeus, Félix Pablo Pindado; el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, i el secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda.