L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar presenta la seva memòria corresponent al curs 2022/2023
La Conselleria de Educación y Universidades ha iniciat les reunions per fer possible la presència de psicòlegs als centres educatius
L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) de la Conselleria d’Educació i Universitats ha fet pública la memòria del curs 2022/2023 en la qual es detalla la feina de prevenció i intervenció en l’acompanyament als centres educatius en el seu procés de millora de la qualitat de la convivència i la coeducació, amb atenció especial en el benestar emocional i la salut mental de l’alumnat i el personal docent.
En la memòria del curs 2022/2023 es recull que Convivèixt ha gestionat un total de 1.210 demandes d’assessorament a les Illes Balears, una xifra molt superior a la del curs 2021/2022, durant el qual es varen rebre 554 demandes d’assessorament. Per illes, Mallorca ha estat la que més demandes ha gestionat, amb 948, seguit d’Eivissa i Formentera amb 188 demandes i de Menorca, amb 74 demandes. Per tipologia, la majoria de demandes són per conductes autolítiques, seguides per les de presumpte assetjament i violència de gènere. Aquest increment de casos ha crescut exponencialment a tot l’Estat espanyol.
La memòria de Convivèxit evidencia l’increment de casos i des de la Conselleria d’Educació i Universitats s’han iniciat un seguit de reunions amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears (COPIB) per fer possible la presència de psicòlegs als centres educatius i atendre les necessitats dels alumnes i docents. Aquesta mesura forma part del Pla Estratègic Interinstitucional de Salut Mental, coordinat per les conselleries de Salut, Educació i Universitats i Famílies i Afers Socials.
Protocols
Convivèxit va posar en marxa el protocol de prevenció, detecció i actuació davant les violències masclistes als centres el curs 2022/2023. Aquest protocol es va fer arribar a tots els centres de les Illes Balears i s’han celebrat diverses reunions per donar-lo a conèixer.
Així, a partir del gener de 2023 s’han obert 89 protocols als centres escolars de les Illes Balears que es distribueixen en 73 a Mallorca, 5 a Menorca, 10 a Eivissa i 1 a Formentera.
Pel que fa al protocol d’actuació, en cas de risc autolític detectat als centres educatius, la memòria recull que s’ha fet evident que el protocol facilita les derivacions i coordinacions amb els equips d’Atenció i Prevenció del Suïcidi en la infància i l’adolescència i altres serveis d’atenció sanitaris de salut mental. A més, als centres on presentaven casos de major risc i vulnerabilitat, Convivèxit ha organitzat 56 tallers participatius i vivencials sobre benestar emocional, foment del bon tracte i la cohesió de grup, amb una sessió d’acompanyament i assessorament al professorat del centre educatiu.
En el curs escolar 2022/2023 s’ha fet evident l’increment de la incidència de problemes de salut mental en menors i que la salut mental en la infància i l’adolescència requereix atenció, cura i acompanyament especialitzats. D’aquesta manera, en el curs 2022/2023 es varen obrir 672 protocols envers els 414 que s’obriren el curs 2021/2022.
S’ha constatat que dels 672 casos registrats, un 50 % dels protocols es varen obrir a instituts d’educació secundària; un 30 %, a centres concertats; un 16 %, a centres d'educació infantil i primària, i un 1 % a escoles d’art i centres de formació professional. S’ha de tenir en compte que durant el curs 2022-2023 hi havia 70.209 alumnes escolaritzats a l’educació primària, 50.754 a l’educació secundària, 13.523 alumnes a batxillerat, i 2.054 a formació professional bàsica. Amb un total de 136.540 alumnes, la prevalença de malestar emocional és del 0,5%.
De manera complementària a l’assistència rebuda dels serveis sanitaris a través del protocol, s’ha donat suport a 51 menors i les seves famílies, així com als centres educatius, a través del Conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació i Universitats i el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), signat el 22 de febrer de 2023, emmarcat dins el Pla de Benestar Emocional del MEFP (Ministeri d’Educació i Formació Professional).
A més, 43 centres educatius de les Illes Balears varen participar a la iniciativa PROCARE, la qual va consistir en la promoció d’estratègies d’afrontament i de gestió emocional per als adolescents vulnerables de 12 a 18 anys amb risc de patir problemes emocionals. Es va dur a terme gràcies al Conveni signat el 13 de març de 2023 entre la Conselleria d’Educació i Formació professional i la Universitat de Jaén. L’actuació va consistir en oferir un total de 8 sessions en línia i de manera grupal als joves detectats en risc.
Pel que fa als casos d’assetjament, durant el curs 2022-2023 s’han obert 713 protocols de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar, dels quals 384 (54 %) es valoraren com a assetjament, el que suposa una prevalença de l’assetjament d’un 0,28 %. Durant el curs 2021/2022 hi hagué 106 protocols valorats com a assetjament.
En la memòria es deixa constància que amb la notificació i l’activació del protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament i el ciberassetjament, que se va elaborar l’any 2016, un 46% del casos s’han resolt positivament.
Cal destacar que es va participar a l’estudi dirigit per Mª José Díaz Aguado de la Unitat de Psicologia Preventiva de la Universitat Complutense de Madrid sobre l’assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya en la infància i l’adolescència, obtenint dades sobre la situació actual a la comunitat autònoma de les Illes Balears molt en consonància amb les obtingudes a nivell estatal.
Per últim, durant el curs 2022/2023, s’han activat 78 protocols d’acompanyament a l’alumnat trans.
Amb aquestes dades, Convivèxit continuarà adoptant una perspectiva proactiva, acompanyant els centres en la tasca de prevenció de violències, conductes i situacions de risc, i en la construcció d’entorns segurs i protectors. Al curs 2024-2025 s’implantarà la figura del coordinador de benestar i protecció a la totalitat dels centres educatius. Aquesta figura i la tasca que desenvolupa poden ser claus en el foment d’espais de bon tracte i el benestar de la infància i l’adolescència.